Anar al contingut

Negre cimarrón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Negre cimarrón

Un negre cimarrón (o simplement cimarrón) era un esclau «que es refugiava en els monts buscant la llibertat».[1] La paraula, que originalment designava a l'animal domèstic que fugia al camp i es feya montaraz, va passar a aplicar-se en Amèrica als esclaus fugitius a partir del sigle xvi.[2] En Amèrica i en les illes del oceà Índic, els esclaus —principalment d'orige africà— que varen escapar de l'esclavitut, ya fòra per mig de la fuga o la manumisión, varen establir assentaments independents que varen perdurar en alguns casos durant sigles.[3] En anglés se'ls coneix com maroons, terme que provablement deriva de l'espanyol cimarrón.[4][5][6] Els descendents d'estes comunitats cimarronas perviuen en països com Jamaica, Surinam, Colòmbia i Brasil, a on conserven elements del seu patrimoni cultural.

Les comunitats cimarronas varen estar constantment amenaçades per les societats esclavistes colonials. Es varen ocultar en entorns remots —selves denses, coves i pantans— perque les autoritats colonials intentaven erradicar-les. Els cimarrones varen amprar en freqüència tàctiques de guerra de guerrilles per a defendre els seus assentaments, lo que va generar un conflicte permanent en les autoritats; en ocasions es varen aliar en enemics que atacaven una colónia determinada, i atres voltes varen funcionar com a socis comercials de colon aïllats o de pobles indígenes.[7]

Els assentaments cimarrones varen desenrollar en freqüència cultures pròpies, diferenciades de la societat colonial. Algunes comunitats varen crear llengües criollas en mesclar llengües europees en llengües africanes, com el saramacano en Surinam. En atres casos, els cimarrones varen adoptar variacions criollas d'una llengua europea local com a llengua comuna.[8]

En ocasions, els cimarrones es varen mesclar en pobles indígenes, donant lloc per mig de processos d'etnogénesis a cultures criollas diferenciades, com els garífuna i els mascogos.[3]

Erro al crear miniatura:
Gravat d'un esclau fugitiu armat (1796)
Erro al crear miniatura:
Cimarrones sorpresos per gossos (1893) (Brusseles), obra de Louis Samain.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula anglesa maroon va aparéixer cap a la década de 1590, procedent de l'adjectiu francés marron (salvage o 'fugitiu'), que a la seua volta possiblement derivava de l'espanyol americà cimarrón ('selvat, indómito' o 'esclau fugitiu').[9][10][11] A principis de la década de 1570, les incursions de sir Francis Drake contra els espanyols en Panamà varen contar en l'ajuda de «Symerons», grafia provablement deformada de cimarrón.[9] El llingüiste Leo Spitzer va escriure en la revista Language que, si existix una conexió entre l'anglés maroon, el francés marron i l'espanyol cimarrón, Espanya (o l'Amèrica espanyola) provablement va transmetre la paraula directament a Anglaterra (o a l'Amèrica anglesa).[4]

El filòlec cubà José Juan Arrom va rastrejar els orígens de la paraula més allà de l'espanyol cimarrón, que es va usar primer en L'Espanyola per a referir-se al ganado cimarrón, després als esclaus indígenes que escapaven a les montanyes i, cap a principis de la década de 1530, als esclaus africans que feyen lo mateix. Arrom va propondre que el terme procedia en última instància de la raïl arahuaca simarabo, interpretada com a 'fugitiu' pel poble taíno natiu de l'illa.[2][12][13][14][15]

Definició i alcanç del terme

[editar | editar còdic]

No existix una definició universalment acceptada del terme «cimarrón» aplicat a persones, i les fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques presenten diferències significatives en el seu alcanç.

Fonts en espanyol

[editar | editar còdic]

El Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola definix «cimarrón», en la seua quinta accepció, com un adjectiu aplicable a un esclau «que es refugiava en els monts buscant la llibertat», i ho marca com a us històric propi de les Antilles i varis països americans.[1] El Diccionari d'Autoritats (1729), la definició més antiga conservada, solament arreplegava el sentit animal: «sylvestre, indómito, montaráz», referit al ganado que escapava de les facendes en les Índies.[16] La Enciclopèdia Universal Ilustrada d'Espasa-Calp ho definix de forma més àmplia com a «esclau o animal domèstic que fuig al camp i es fa montaraz».[17] Totes les fonts en espanyol ampren el temps passat, tractant el fenomen com exclusivament històric.

El etimólogo Joan Corominas, en el seu Diccionari crític etimològic de la llengua castellana, documenta el primer us del terme en 1535, en la Història general i natural de les Índies de Gonzalo Fernández d'Oviedo, a on s'aplicava tant a animals com a indígenes i africans que fugien als monts.[18]

Fonts en anglés

[editar | editar còdic]

Les fonts anglosaxones presenten un alcanç diferent. El diccionari Merriam-Webster definix maroon com «una persona negra de les Américas que va escapar de l'esclavitut i va formar o es va unir a un assentament lliure i a sovint apartat, o un descendent de tal persona».[19] El Oxford English Dictionary definix el terme com «un membre d'un grup de persones negres que viuen en les montanyes i boscs de Surinam i les Índies Occidentals, descendents d'esclaus fugitius», amprant el temps present.[9] La Encyclopedia of Latin American History and Culture afig que cap a finals de la década de 1530 el vocablo ya tenia «fortes connotacions de fiereza, de ser indómito i increbantable».[20]

Discrepàncies

[editar | editar còdic]

La principal divergència radica en l'alcanç temporal i personal del terme. Les fonts en espanyol ho circumscriuen estrictament a l'esclau fugitiu històric: la RAER ampra el pretérito imperfecte («es refugiava») i no contempla als descendents. Les fonts en anglés, en canvi, inclouen explícitament als descendents dels esclaus fugitius que viuen en l'actualitat i ampren el present. La Enciclopèdia de Columbia ilustra esta ambivalencia en definir maroon com «un esclau fugitiu [...] o un descendent de tals esclaus».[21] Una atra diferència notable és que les fonts en espanyol no emfatisen la formació de comunitats independents com a traça definitorio, mentres que les enciclopèdies en anglés situen la creació d'assentaments autònoms en el centre de la definició.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «cimarrón, cimarrona» (en és). Diccionari de la llengua espanyola. Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 5 d'abril de 2026.
  2. ↑ 2,0 2,1 (1983).Revista Espanyola d'Antropologia Americana.XII
  3. ↑ 3,0 3,1 Diouf, Sylviane A. (2016). Slavery's Exiles: The Story of the American Maroons (en en), Nova York: NYU Press, pp. 81, 171-177, 215, 309. ISBN 978-0-8147-2449-1.
  4. ↑ 4,0 4,1 (1938).Language.14(2)
    145-147.doi:10.2307/408879.
  5. ↑ O'Reggio, Trevor (2006). Between Alienation and Citizenship: The Evolution of Black West Indian Society in Panama, 1914–1964 (en en), Bloomsbury Academic, p. 28. ISBN 9780761832379.
  6. ↑ (2003) African Caribbeans: A Reference Guide (en en), ABC-CLIO, p. 74. ISBN 9780313039348.
  7. ↑ Price, Richard (1979). Maroon Societies: Rebel Slave Communities in the Americas (en en), Baltimore: Johns Hopkins University Press, pp. 1-30. ISBN 0-8018-2247-5.
  8. ↑ Price, Richard (1973). Maroon Societies: Rebel Slave Communities in the Americas (en en), Garden City, Nova York: Anchor Press, p. 25. ISBN 0-385-06508-6.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  10. ↑ «Maroon definition and meaning» (en en). Collins Dictionary. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2026. Consultat el 5 d'abril de 2026.
  11. ↑ Campbell (2000). American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America (en en), Oxford University Press, p. 400. ISBN 978-0-19-514050-7.
  12. ↑ (1986) %B3n%20és%20un%20indigenisme%22 Cimarrón (en és), Edicions Fundació García-Arévalo, p. 30.
  13. ↑ Price, Richard (1996). Maroon Societies: Rebel Slave Communities in the Americas (en en), Johns Hopkins University Press, pp. xi-xii. ISBN 978-0-8018-5496-5.
  14. ↑ Arrom (2000). Estudis de lexicologia antillana (en és), Editorial de l'Universitat de Puerto Rico, p. 128. ISBN 978-0-8477-0374-6.
  15. ↑ (2006).Outre-Mers. Revue d'histoire.93(350)
    237-247.doi:10.3406/outre.2006.4201.
  16. ↑ «CIMARRON» (en és). Diccionari d'Autoritats, tom II. Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 5 d'abril de 2026.
  17. ↑ Enciclopèdia Universal Ilustrada Europeu Americana, Madrit, Espasa Calpe, 1985, t. XIII, p. 230.
  18. ↑ Corominas (1980). Diccionari crític etimològic castellà i hispànic (en és), Madrit: Gredos.
  19. ↑ «Maroon» (en en). Merriam-Webster. Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2026. Consultat el 5 d'abril de 2026.
  20. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  21. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Banks, Russell (1980). The Book of Jamaica (en en).
  • Campbell (1988). The Maroons of Jamaica, 1655–1796: A History of Resistance, Collaboration & Betrayal (en en), Granby, Massachusetts: Bergin & Garvey. ISBN 0-89789-148-1.
  • Cabirol (2003). Runaway Slave Settlements in Cuba: Resistance and Repression (en en), Chapel Hill: University of North Carolina Press. ISBN 0-8078-2803-3.
  • Dallas (1803). The History of the Maroons, from Their Origin to the Establishment of Their Chief Tribe at Serra Leone (en en), Londres: Longman.
  • De Granada (1970). Cimarronisme, palenques i parles «criollas» en Hispanoamèrica (en és), Santa Fe de Bogotà: Institut Car i Cuervo. OCLC 37821053.
  • Diouf, Sylviane A. (2014). Slavery's Exiles: The Story of the American Maroons (en en), Nova York: NYU Press. ISBN 978-0-8147-2437-8.
  • Honychurch, Lennox (1995). The Dominica Story (en en), Londres: Macmillan. ISBN 0-333-62776-8.
  • Hoogbergen, Wim S. M. (1997). The Boni Maroon Wars in Suriname (en en), Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-09303-6.
  • Learning, Hugo Prosper (1995). Hidden Americans: Maroons of Virginia and the Carolinas (en en), Nova York: Garland Publishing. ISBN 0-8153-1543-0.
  • Price, Richard (1973). Maroon Societies: Rebel Slave Communities in the Americas (en en), Garden City, Nova York: Anchor Books. ISBN 0-385-06508-6.
  • Schwaller, Robert C. (2021). African Maroons in Sixteenth-Century Panama: A History in Documents (en en), University of Oklahoma Press. ISBN 978-0806176765.
  • Thompson (2006). Flight to Freedom: African Runaways and Maroons in the Americas (en en), Kingston, Jamaica: University of West Indies Press. ISBN 976-640-180-2.
  • (1976) Some Problems of Slave Desertion in Guyana, C. 1750-1814 (en en), Institute of Social and Economic Research, University of the West Indies, p. 16.
  • (2004) In the Shadow of the Oracle: Religion as Politics in a Suriname Maroon Society (en en), Long Grove, Illinois: Waveland Press. ISBN 1-57766-323-3.
  • (1997).New West Indian Guide / Nieuwe West-Indische Gids.71(3-4)
265-279.
  • (1998).Revista d'Índies.LVIII(212)
65-84.
  • (1999).Revista d'Índies.LIX(216)
521-525.
  • (2012).National Geographic en espanyol.
70-77.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Negre_cimarrón&oldid=1026595»