Afrolatinoamericano
Els térmens afrolatinoamericano o llatinoamericà negre es referixen a persones d'Amèrica Llatina majorment d'ascendència africana.[1]
El terme no és àmpliament usat en Llatinoamèrica fora de l'àmbit acadèmic. Normalment, als afrolatinoamericanos se'ls denomina negres (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-pt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.o preto,[2] en francés: noir). Comunament, per a referir-se a aspectes d'orige africà dins de certs països d'Amèrica Llatina, se li agrega el prefix «afro-» despuix de la nacionalitat desijada. Alguns eixemples d'esta pràctica són afrocubano,[3] afrobrasileño,[4] i afrohaitiano[5]
S'ha qüestionat la precisió d'estadístiques sobre els afrolatinoamericanos, especialment les que provenen de censos en a on els individus s'identifiquen en la seua pròpia denominació degut a que, en varis països, el fet de posseir ascendència africana genera reaccions mixtes.[4][6]
Història
[editar | editar còdic]En els sigles XV i XVI, els espanyols i portuguesos varen dur a Amèrica a molta gent d'orige africà. Pedro Alonso Chiquet, considerat el primer de varis exploradors del Nou Món d'ascendència africana,[7] va ser un navegant que va formar part de la primera expedició de Cristóbal Colón en 1492. Els africans que venien de l'Àfrica Occidental varen aplegar a Llatinoamèrica com a part del comerç atlàntic d'esclaus com a mà d'obra servil, domèstica, agrícola i minera. També eren amprats en el traçat de mapes i l'exploració (com Estevanico) i inclús varen participar en la conquista (com Juan Valent). Llatinoamèrica i el Carib varen rebre el 95% dels africans que varen aplegar a Amèrica, en el 5% restant anant a l'Angloamérica.[8][9][10][11]
Els països que tenen les més altes poblacions d'africans, mulatos i zambos en l'actualitat són Brasil (en 54 millons si s'inclou a la població parda brasilera en fenotip mulato), Haití (8,7 millons), República Dominicana (8,5 millons), Cuba, (1 milló), Colòmbia (5 millons), Veneçola (4 millons) i Perú (1,2 millons).
Alguns térmens tradicionals per a referir-se als afrolatinoamericanos que varen desenrollar la seua pròpia cultura són «garífuna» (en Nicaragua, Hondures, Guatemala i Belize), «cafuzo» (en Brasil) i «zambo» en els Vages i Centroamérica. El terme «marabou» en Haití fa referència a una persona d'ètnia mestiza.
La mescla d'estes cultures africanes en les cultures espanyola, portuguesa, francesa i les cultures natives de Llatinoamèrica varen produir vàries formes peculiars del llenguage (el criollo palenquero, el garífuna, el criollo haitiano, i l'Espanyol dominicà), de religions (candomblé, santería i el vudú), música (konpa dirèk, salsa, bachata, punta, Pal de Maig, plena, samba, merengue, cumbia), arts marcials (capoeira) i dansa (rumba, merengue).
Per a 2015, Mèxic i Chile són els únics països de Llatinoamèrica que encara no reconeixien formalment a les seues comunitats africanes en les seues constitucions.[12] Estos fets es diferencien de la situació en Brasil i Colòmbia, països que varen estendre els drets constitucionals de les seues poblacions afrodescendientes.
Diferències racials i ètniques
[editar | editar còdic]Alguns térmens usats per a referir-se a l'ascendència africana en Llatinoamèrica són «mulato» (mescla d'africà i europeu), «zambo/chinenc» (mescla de natiu i africà), «pardo» (mescla d'africà, natiu i europeu) i «mestizo», que indica este últim una mescla de natiu i europeu en tots els casos llevat en Veneçola, en a on s'usa en lloc de «pardo».[13][14] El terme «mestiçage» es referix a la mescla o fusió d'ètnia, tant per mera costum o per polítiques intencionades. En Llatinoamèrica, el mestiçage va ser practicat en gran mida per tots els grups ètnics i cultures, pero més ocorria entre hòmens europeus i dònes natives i africanes.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «6. Names and labels: social, racial, and ethnic terms § 36. Hispanic». bartleby. com. The American Heritage Book of English Usage. Archivat des d'el original, el 31 de juliol de 2008. Consultat el 12 d'agost de 2018.
- ↑ «Característiques ètnic-raciais dona população. Classificaçõés i identitats.». Consultat el 2 de juny de 2021.
- ↑ «Edició sobre la cultura afrocubana, sobre les raïls d'Àfrica en Cuba». Afrocuba. org. Consultat el 14 d'octubre de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 (2011).Ethnic and Racial Studies.35(8)
- 1466–1483.doi:10.1080/01419870.2011.607503.
- ↑ Best, Leslie K (2010). The Afro-Llatí:A Historical Journey, p. 31. ISBN 9780974559537.
- ↑ «CRS report for Congress: Afro-Llatins in Latin America and considerations for O. S. policy». Fas. org. Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2021. Consultat el 15 d'octubre de 2015.
- ↑ Henry Louis Gates Jr., Nellie I. McKay (1997). The Norton Anthology African American Literature, 500 Fifth Avenue, New York, N. I. 10110: W. W. Norton & Company, Inc., p. 2665. ISBN 978-0-8133-0071-9.
- ↑ «Introductory Maps». Slavevoyages. org. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2011. Consultat el 14 d'octubre de 2015.
- ↑ Gates, Henry Louis. Black in Latin America. Nova York: New York UP, 2011. Pàgina 2
- ↑ Roark, James L. The American Promise, Volum I: To 1877: A History of the United States. Boston, MA: Bedford/St. Martins, 2012. Pàgina 136
- ↑ Klein, Herbert S. African Slavery in Latin America and the Caribbean. Nova York: Oxford UP, 1986.
- ↑ «Mexico officially recognizes 1.38 million Afro-Mexicans in the national census, as black people fight against racism and invisibility throughout Latin America». Atlanta Black Star. Consultat el 18 d'octubre de 2016.
- ↑ «Veneçola - ETHNIC GROUPS». Countrystudies. us. Consultat el 14 d'octubre de 2015.
- ↑ «Hugo Chavez - Veneçola - Profile of Hugo Chavez». Worldnews. about. com. Archivat des d'el original, el 6 de setembre de 2015. Consultat el 14 d'octubre de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Afrolatinoamericano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.