Cirilo d'Aleixandria

Cirilo d'Aleixandria

Plantilla:Ficha de líder cristià Cirilo d'Aleixandria (Aleixandria, c. 370/3 - ibíd., 444) va ser un eclesiàstic romà, natural d'Egipte, Patriarca d'Aleixandria des de 412 fins a la seua mort.

Nebot del bisbe Teófilo d'Aleixandria, va acompanyar al seu tio al Sínodo de la Carrasca (403), en el qual va ser depost Juan Crisóstomo. Més vesprada va succeir al seu tio com a bisbe i patriarca de la sèu alejandrina (412). Molts es varen opondre al seu nomenament, potser pel seu geni impacient i dominador. El seu episcopado es va caracterisar per la pressió contra judeus, pagans i atres confessions cristianes, aixina com pels seus contactes en les autoritats imperials i la seua lluita de poder en el Patriarcat de Constantinopla.

Les seues obres atesten un coneiximent extens, ademés de la Bíblia i dels escritors eclesiàstics, dels autors no cristians de la seua época. Sembla ser que durant un temps es va retirar al desert, a on va rebre dels monges educació ascética, segons es deduïx de les quatre cartes que li va escriure Isidoro de Pelusio. És considerat sant per les Iglésies Catòlica, #Ortodox, i Copta.

En 1882 Cirilo va ser proclamat doctor de l'Iglésia pel Papa #León XIII, qui al mateix temps va atribuir el mateix títul a un atre important exponent de la patrística grega, sant Cirilo de Jerusalem. Esta proclamació es va basar en la seua fermea al servici de la doctrina i en la valentia demostrada en defensa de la veritat catòlica, en particular contra la herejía de Nestorio, patriarca de Constantinopla, per lo que va córrer el risc de ser desterrat i durant alguns mesos va viure la humiliació de la presó: “Nosatres —va escriure— per la fe de Crist estem disposts a patir-ho tot: Les cadenes, la presó, totes les #incomoditat de la vida i la mateixa mort”.

Biografia

El 17 d'octubre de l'any 412 succeïx al seu tio en el patriarcat alejandrino. El seu episcopado va continuar la seua feroç lluita de poder entre les sèus d'Aleixandria i Constantinopla, pero ademés es va caracterisar per un nou aument de la pressió contra pagàs, herejes i judeus (despuix de la calma dels últims anys de Teófilo) i els seus contactes en el poder imperial. Un dels seus primers actes va ser la persecució dels novacianos (a pesar de l'existència d'un edicte imperial de tolerància cap a ells): va ordenar tancar per la força les seues iglésies, expulsant-los del país, i va comissar el patrimoni tant eclesiàstic com a privat del bisbe novaciano Teopento.

Cirilo va perseguir també als mesalianos (del siri msaliyane: orantes), que ya havien segut declarats herejes en el sínodo de Side de Panfilia de l'any 390. Els mesalianos defenien la creència que la salvació solament es pot guanyar gràcies a la contínua oració.

En 414, Cirilo va instigar una série de gresques antijudíos i va expropiar casi totes les sinagogas de la capital egipcíaca per a convertir-les en iglésies cristianes. El Patriarca va fer comparéixer davant sí als principals líders judeus, lo que va suscitar un tumult nocturn de protesta davant tals actes. En resposta a este succés, una gran flota, dirigida per Cirilo, va assaltar i va destruir la sinagoga principal i va saquejar les propietats dels judeus. Per últim, el Patriarca va desterrar als judeus d'Aleixandria involucrats en els disturbis, inclosos dònes i chiquets, privats de la seua facenda i d'alimentació, en un número de, presuntament, cent mil o inclús de doscents mil.^{cita requerida}

El prefecte Orestes es va queixar davant l'emperador Teodosio II per estos actes. Immediatament una horda de 500 monges del desert de Nitria va partir cap a Aleixandria per a protegir al Patriarca, davant el seu imminent deposición. Al vore que el Prefecto estava en un carro, els monges es varen abalançar sobre ell i un d'ells, cridat Amoni, va ferir d'un colp en el cap a Orestes. Amoni va ser capturat, torturado i eixecutat. Cirilo va rendir a l'atacant honors de màrtir.

En 415 o 416 una turba de cristians va assessinar a la célebre filòsofa Hipatia, mestra del prefecte Orestes. Debido a ello, durant sigles s'ha acusat a Cirilo de ser el principal responsable de la mort de la filòsofa. L'autor més propenc als fets, Sócrates Escolàstic, indica que la mort va ser causa de oprobio per a Cirilo i l'iglésia d'Aleixandria, lo que sugerix una implicació del patriarca i el seu entorn en els fets. L'acusació apareix formulada en més claritat en l'obra de Damascio, filòsof pagà de el VI que va sofrir la persecució de l'emperador Justiniano I, i el testimoni del qual sobre Hipatia apareix recollit en l'enciclopèdia bizantina Sua. El bisbe copto de el VII Juan de Nikiû confirma els fets i justifica la mort d'Hipatia, a la que presenta com una bruixa perillosa, encara que no existix cap escrit de l'época d'Hipatia que justifique tal acusació. El propi Cirilo va reprochar als alejandrinos el seu caràcter levantisco i pendenciero en la seua homilia pascual de l'any 419. En 422 una atra turba va assessinar al successor de Orestes com prefecte imperial, Calisto.

Cirilo va ser una figura de relleu pel desenroll teològic dels seus escrits, en especial pel seu defensa de l'unió entre la divinitat i la humanitat de Jesús, front a les tesis de Nestorio, que en l'any 428 va ascendir a la sèu de Constantinopla. Cirilo va aprofitar l'error dogmàtic de Nestorio per a depondre-ho de la seua sèu. Va participar activament en el Concilie de Éfeso (431), convocat per l'emperador Teodosio II, i va conseguir que es conservara a María el títul de Theotokos: Mare de Deu. Cirilo va presidir el Concilie baix l'autoritat el papa Celestino I.

Cirilo va obrir les sessions en 154 bisbes del seu partit sense esperar a que aplegaren els bisbes antioquenos. Ya tenia el respal dels bisbes d'Egipte, Grècia, Palestina, Creta i Àsia menor quan va aplegar a Éfeso. Sense el contingent de Antioquía present i sense el propi Nestorio, qui va refusar aparéixer en un concilie en el que el seu adversari era el president, el concilie va depondre per contumacia al bisbe de Bizancio. La segona carta de Cirilo a Nestorio va ser aprovada per tots els bisbes, encara que els seus 12 anatemas no varen ser incloses en la sentència. Servint-se de soborns durant el procés, els seus regals varen ser tan marejants que, de fet, va conseguir que l'emperador Teodosio II, en principi contrari al patriarca alejandrino, canviara de semblar, i acabara per depondre i desterrar al seu rival dogmàtic. El concilie va ser dels més unànims de tots els concilios ecuménicos i va durar una sola sessió.´

Obra

Les seues numeroses obres estan recopilades en 10 toms de la Patrologia Graeca de Migne. Aun cuando no es va opondre a les decisions del Concilie de Nicea, tampoc era procliu a l'us de la terminologia admesa en eixe sínodo degut, segons afirmava, a que es tractava d'expressions que no estan contingudes en la Bíblia i pertanyen més be a la filosofia grega.

Exégesis escriturística:

• Comentari al Evangelio de Sant Joan;
• Glaphyra;
• Sobre l'adoració i el cult en esperit i en veritat.

Polèmiques:

• Contra les blasfèmies de Nestorio;
• Tesor de la santa i consustancial Trinitat: front als arrianos.

La seua taula pascual de 114 anys

Cirilo va prestar al pío emperador cristià Teodosio II (AD 408-450) un gran servici dedicant a ell la seua taula pascual. És també important notar que la taula pascual de Cirilo era proveïda d'una estructura bàsica metónica en la forma d'un cicle llunar metónico de 19 anys adoptat per ell al voltant de l'any 425, que era molt diferent del primeríssim cicle llunar metónico de 19 anys inventat al voltant de l'any 260 per Anatolio de Laodicea, pero exactament igual al cicle llunar semblant que havia segut introduït al voltant de l'any 412 per Annianos; l'equivalent juliano d'este cicle llunar (alejandrino) adoptat per Cirilo i hui cridat el ‘cicle llunar (alejandrino) clàssic de 19 anys’ apareixeria de nou solament molt més tart: un sigle més tart a Roma com l'estructura bàsica de la taula pascual de Dionisio l'Exigu (al voltant de l'any 525) i atres dos sigles més tart en Anglaterra com la de la taula de Pasqua de Beda (al voltant de l'any 725).

Els Dotze Anatemas de Cirilo

Els anatemas dogmàtics contra la suposta postura de Nestorio servirien com salvaguardes de l'ortodòxia, condenant errors cristológicos i aclarint la fe catòlica. Les afirmacions següents componen els anatemas:

1. Si algú no confessa que Deu és segons veritat el Emmanuel, i que per això la Santa Verge és Mare de Deu [Teotokos] (puix va donar a llum carnalment al Fill de Deu fet carn), siga anatema.
2. Si algú no confessa que el Fill de Deu Pare es va unir a la carn segons hipóstasis i que Crist és un en la seua pròpia carn, a saber, que ell mateixa és Deu al mateix temps que home, siga anatema.
3. Si algú dividix en el sol Crist les hipóstasis despuix de l'unió, unint-les solament per la conexió de la dignitat o de l'autoritat i potestat, i no més be per la conjunció que resulta de l'unió natural, siga anatema.
4. Si algú distribuïx entre dos persones o hipóstasis les veus contingudes en els escrits apostòlics o evangelios o dites sobre Crist pels sants o per ell mateixa sobre sí mateixa; i unes les acomoda a l'home pròpiament entés a banda del Verp de Deu, i unes atres, com a dignes de Deu, al sol Fill de Deu Pare, siga anatema.

1. Si algú s'atrevix a dir que Crist és home teófono, portador de Deu i no, més be, Deu verdader, com a fill únic i natural, segons el Verp es va fer carn i va tindre part de modo semblant a nosatres en la carn i en la sanc [Hebreus 2:14], siga anatema.
2. Si algú s'atrevix a dir que el Fill del Pare és Deu o Senyor de Crist i no confessa més be que ell mateixa és juntament Deu i home, ya que el Verp es va fer carn, segons les Escritures [Juan 1:14], siga anatema,
3. Si algú diu que Jesús va ser ajudat com a home pel Verp de Deu, i li va ser atribuïda la glòria del Unigénito, com si fora un atre distint d'ell, siga anatema.
4. Si algú s'atrevix a dir que l'home assumit ha de ser coadorado en Deu Verp i conglorificado i, juntament en ell, cridat Deu, com un en l'atre (puix la partícula "en" açò nos força a entendre sempre que s'afig) i no, més be, en una sola adoració honra a Emmanuel i una sola glòria li tributa segons que el Verp es va fer carn [Juan 1:14], siga anatema.
5. Si algú diu que el sol Senyor Jesucristo va ser glorificado per l'Esperit, com si haguera usat de la virtut d'este com a aliena i d'ell haguera rebut poder obrar contra els esperits inmundos i fer milacres en mig dels hòmens, i no diu, més be, que és el seu propi Esperit aquell per quí va obrar els milacres, siga anatema.
6. La divina Escritura diu que Crist es va fer el nostre Sum Sacerdot i Apòstol de la nostra confessió [Hebreu 3:1] i que per nosatres es va oferir a sí mateixa en olor de suavitat a Deu Pare [Efesios 5:2]. Si algú, puix, diu que no va ser el mateix Verp de Deu qui es va fer el nostre Sum Sacerdot i Apòstol, quan es va fer carn i home entre nosatres, sino un atre fòra d'ell, home pròpiament naixcut de dòna; o si algú diu que també per sí mateixa va oferir com a ofrena i no, més be, per nosatres sols (puix no tenia necessitat alguna d'ofrena el que no va conéixer el pecat), siga anatema.
7. Si algú no confessa que la carn del Senyor és vivificante i pròpia del mateix Verp de Deu Pare, sino d'un atre fòra d'ell, encara que unit a ell per dignitat, o que solament té la inhabitación divina; i no, més be, vivificante com hem dit, perque es va fer pròpia del Verp, que té poder de vivificarlo tot, siga anatema.
8. Si algú no confessa que el Verp de Deu va patir en la carn i va ser crucificat en la carn, i va agradar de la mort en la carn, i va ser fet primogènit d'entre els morts [Colosenses 1:18], segons és vida i vivificador com Deu, siga anatema.

Eponimia

• El cràter llunar Cyrillus du este nom en la seua memòria.

Vore també

• Arrianismo
• Concilie de Calcedonia
• Concilie de Éfeso
• Cristología
• Mariología
• Nestorio i Nestorianismo
• Teodoro de Mopsuestia
• Hipatia
• Teodoreto de Ciro
• Història de la controvèrsia sobre el ''filioque''

Bibliografia

• Artemi, Eirini, « The mystery of the incarnation into dialogues “de incarnatione Unigenitii” and “Quod unus sit Christus” of St. Cyril of Alexandria », Ecclesiastic Fars of Alexandria, ΟΕ (2004), 145-277.
• Artemi, Eirini , « St Cyril of Alexandria and his relations with the ruler Orestes and the philosopher Hypatia », Ecclesiastic Fars of Alexandria, τ. ΟΗ (2007), 7-15.http://independent.academia.edu/eiriniarteminationalandcapodistrianuniversityofathens/papers/1216348/cyril_orestes_and_hypatia
• Artemi, Eirini , « The one entity of the Word Incarnate. α). Apollinarius' explanation, β)Cyril's explanation », Ecclesiastic Fars of Alexandria, τ. ΟΔ (2003), 293–304.https://independent.acadèmia.edu/EIRINIARTEMINationalandCapodistrianUniversityofAthens/Papers/1189604/_
• Artemi, Eirini, The historical inaccurancies of the film Agora about the murder of Hypatia, Orthodox Press, τεύχ. 1819 (2010), 7.https://independent.acadèmia.edu/EIRINIARTEMINationalandCapodistrianUniversityofAthens/Papers/1189593/The_historical_inaccuracies_of_the_movie_AGORA_by_Alejandro_Amenabar
• Artemi, Eirini, The use of the ancient Greek texts in Cyril's works, Poreia martyrias, 2010, 114-125. https://independent.acadèmia.edu/EIRINIARTEMINationalandCapodistrianUniversityofAthens/Papers/1189599/_

• Artemi, Eirini, The rejection of the term Theotokos by Nestorius Constantinople more and his refutation by Cyril of Alexandria, https://independent.acadèmia.edu/EIRINIARTEMINationalandCapodistrianUniversityofAthens/Papers/1721697/The_rejection_of_the_term_Theotokos_by_Nestorius_Constantinople

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cirilo d'Aleixandria.

• Cirilo d'Aleixandria
• Obres de Cirilo d'Aleixandria (anglés)
• Quasten, Patrología. L'edat d'or de la lliteratura patrística grega. B.A.C. Madrit 1962
• Sant Cirilo d'Aleixandria
• Cyrilli Alexandrini liber Thesaurus adversus hereticos a Georgio Trapesuntio traductus, còdex digitalisat que transcribe completament l'obraThesaurus de sancta et consubstantiali Trinitate, en Somni
• Cinc cicles llunars metónicos de 19 anys
• Taula pascual de Dionisio l'Exigu