Citio
Citio (en idioma grec: Κίτιον, Kítion; púnico: 𐤊𐤉, Plantilla:Smallcaps all, o 𐤊𐤕𐤉, Plantilla:Smallcaps all), també coneguda pel seu nom llatí Citium,[1] era una ciutat-regne en la costa sur de Chipre (en l'actual Lárnaca).
El seu resident més famós, i provablement l'únic conegut, va ser Zenón de Citio, naixcut c. 334 a. C. en Citio i fundador de l'escola estoica de filosofia que va ensenyar en Atenes des d'aproximadament el 300 a. C.
Nom
[editar | editar còdic]Es considera que kꜣṯꜣj en una inscripció egipcíaca que data del periodo del faraó Ramsés III (1198-1116 a. C.) que es troba en el temple de Medinet Habu entre els noms d'atres ciutats chipranes es referix a Citio.[2] Josefo identifica la ciutat en el nom de Quitim, usat pels hebreus per a designar tot Chipre i inclús les terres més a l'oest.[3]
Història
[editar | editar còdic]
La ciutat-regne es va establir originalment en el XIII[4]
Els micénicos es varen establir per primera volta en l'àrea en el propòsit de l'explotació del coure, pero l'assentament finalment es va desvanir dos sigles despuix.
Apareixen nous elements culturals entre el 1200 a. C. i el 1000 a. C. (objectes personals, ceràmica, noves formes i idees arquitectòniques), que són indicis de canvis polítics significatius despuix de l'arribada dels aqueos, els primers colon grecs de Citio.[5]
A principis de el XII, la ciutat va ser reconstruïda a major escala; la seua muralla d'atobó va ser reemplaçada per una muralla ciclópea. Al voltant del 1000 a. C., el sector religiós de la ciutat va ser abandonat, encara que la vida sembla haver continuat en atres àrees com ho indiquen les troballes en les tombes.[2]
L'evidència lliterària sugerix una presència fenicia primerenca també en Citio, que estava baix el domini de Tir a principis de el X[6] Alguns comerciants fenicios que es creïa que procedien de Tir varen colonisar l'àrea i varen expandir l'influència política de Citio. Despuix de c. 850 a. C. els santuaris en el lloc de Kathari varen ser reconstruïts i reutilisats pels fenicios.[5]
El regne va estar baix la dominació egipcíaca del 570 al 545 a. C. Pèrsia va governar Chipre des del 545 a. C. Es fa referència als reis de la ciutat pel seu nom des de l'any 500 a. C., en texts fenicios i com a inscripcions en monedes.[7]
Marguerite Yon afirma que els texts i inscripcions lliteràries sugerixen que en el periodo clàssic Citio era un dels principals poders locals, junt en la seua veïna Salamina.[7] En 499 a. C., els regnes chiprans (inclós Citio) es varen unir al tumult de Jonia contra Pèrsia.[8]
El domini persa de Chipre va terminar en 332 a. C.
Ptolomeo I va conquistar Chipre en 312 a. C., matant a Pumayyaton, el rei fenicio de Citio, i va cremar els temples.[9] Poc despuix, es varen dissoldre les ciutats-regne chipranes i es va abolir la dinastia fenicia de Citio. Despuix d'estos fets, la zona va perdre el seu caràcter religiós.[10]
No obstant, una colónia comercial de Citio establida en El Pireo havia prosperat fins al punt de que, en el 233 a. C., varen solicitar i varen rebre permís per a la construcció d'un temple dedicat a Astarté.[11]
Chipre va ser anexada per Roma en el 58 a. C.[12]
Forts terremots varen assotar la ciutat en l'any 76 d. C. i l'any següent, pero la ciutat sembla haver segut pròspera durant l'época romana. Un curator civitatis, o administrador financer de la ciutat, va ser enviat a Citio des de Roma durant el govern de Septimio Sever.[12]
Els terremots de 322 i 342 d. C. varen causar la destrucció no solament de Citio sino també de Salamina i Pafos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
- ↑ 2,0 2,1 Flourentzos, Paulos (1996). A Guide to the Larnaca District Museum, Nicòsia: Ministry of Communications and Works - Department of Antiquities, p. 6. OCLC 489834719. ISBN 978-9963-36-425-1.
- ↑ Josefo, Flavio. Citium 1.6.1.
- ↑ Segons el text de la placa més propenca al pou d'excavació en el lloc de Kathari (2013).
- ↑ 5,0 5,1 Extret del text en la placa del lloc de Kathari (2013).
- ↑ Hadjisavvas, Sophocles (2013). The Phoenician Period Necropolis of Kition, Volume I, Shelby White and Leon Levy Program for Archaeological Publications, p. 1.
- ↑ 7,0 7,1 Bulletin of the American Schools of Oriental Research.308(308)
- 9–17.doi:10.2307/1357405.
- ↑ D'acort en el text de la moneda exhibida en el Museu Arqueològic del Districte de Lárnaca
- ↑ D'acort al text en una de les senyals a l'entrada del lloc de Kathari.
- ↑ Segons el text de la placa (en els terrenys del Museu de Lárnaca) front al lloc de Bamboula.
- ↑ Flourentzos, Paulos (1996). A Guide to the Larnaca District Museum, Nicòsia: Ministry of Communications and Works - Department of Antiquities, p. 15. OCLC 489834719. ISBN 978-9963-36-425-1.
- ↑ 12,0 12,1 Flourentzos, Paulos (1996). A Guide to the Larnaca District Museum, Nicòsia: Ministry of Communications and Works - Department of Antiquities, p. 5. OCLC 489834719. ISBN 978-9963-36-425-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Citio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.