Salamina (Chipre)

Salamina (Chipre)

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

Mapa de l'antiga Chipre en les seues principals ciutats. Salamina es trobava en la costa oriental de l'illa.

Salamina va ser una antiga ciutat estat en la costa oriental de Chipre, en la desembocadura del riu Pedieo, 6 km al nort de Famagusta (República Turca del Nort de Chipre), a on la fèrtil planura de Mesaoria s'obria a el mar.

Història

Primers sigles

Les primeres troballes arqueològiques es remonten a el XI (Edat de Bronze Final). Els minerals de coure de Chipre varen fer de l'illa un nuc essencial de les primeres rets comercials, i Chipre va ser font de l'orige del Periodo orientalizante de la Grècia continental al final de l'Edat Obscura, hipòtesis llançada per Walter Burkert en 1992. Sepelis de chiquets en gerres cananitas demostren la presència fenicia. Ha segut excavat un port i un cementeri d'este periodo. La ciutat és mencionada en inscripcions asirias com un dels regnes de Iadnana (Chipre). En el 877 a. C., un eixèrcit assiri va alcançar les vores mediterrànees per primera volta. En 708 a. C. els reis de les ciutats de Chipre pagaven tribut a Sargón II d'Asiria. Les primeres monedes varen ser falcades en el VI, seguint prototips perses. Chipre va estar baix el control dels assiris en esta época, pero les ciutats-estat de l'illa varen gojar d'una relativa independència mentres varen pagar el seu tribut al rei assiri. Açò va permetre als reis de les diferents ciutats acumular riquea i poder. Algunes costums funeràries observades en les tombes reals de Salamina estan directament relacionades en ritos homéricos, com el sacrifici de cavalls i l'ofrena de gerres d'oli d'oliva. Alguns erudits han interpretat este fenomen com el resultat de l'influència de l'èpica homérica en Chipre. Una de les tradicions sobre el lloc de naiximent del poeta Homero mencionava que este havia naixcut en Salamina.

Época grega

Teatre de Salamina.

Segons el Marmor Parium, Salamina va ser fundada pels grecs en 1202 a. C. El seu mític fundador va ser Teucro, fill de Telamón, qui no podia retornar a la seua llar despuix de la guerra de Troya, perque havia fracassat en venjar al seu germà Áyax. S'atribuïa a Teucro també la fundació del temple de Zeus en Salamina.

El història de Salamina durant els periodos arcaic i clàssic està reflectida en les narracions del historiador grec Heródoto i molts dels últims discursos de l'orador grec Isócrates.

A partir de el VI es coneixen els noms de molts dels seus reis —es tractava de reis grecs semiindependientes— per les fonts històriques i a través d'una série d'emissions monetàries, que demostren la riquea de la ciutat. En esta época va concloure una aliança en els Batiadas de Cirene pero Eveltón, el rei de Salamina, (cap a 570-525 a. C.), no va ajudar al rei Arcesilao III de Cirene a recuperar el tro.

Durant la dominació persa va estar al cap de les lluites per l'independència de les ciutats estat chipranes. Gorgo, rei en l'época de la tumult jónica, no es va unir als rebels, pero el seu germà Onésilo li va expulsar i es va unir a ells junt en atres ciutats chipranes (499 a. C.). La primera batalla de Salamina de Chipre va acabar en l'independència dels regnes chiprans (498 a. C.) i Gorgo va retornar en poder (498 a. C.-480 a. C.)

En 450 a. C., Salamina va ser el lloc a on es va desenrollar una batalla entre els atenienses i els perses, a on els atenienses varen véncer en una batalla naval i en una atra terrestre, simultànea, a un eixèrcit compost per fenicios, chiprans i cilicios. (No deu confondre's en la Batalla de Salamina més famosa, que va tindre lloc en el 480 a. C. entre els grecs i els perses en Salamina, en el Ática.)

El més important governant del regne de Salamina va ser Evágoras (410–374 a. C.), que es jactaba de ser descendent directe de la família de Teucro. Durant la seua infància, la ciutat havia caigut baix domini d'un usurpador fenicio, Abdemon, que el havia somés als perses. Evágoras va conseguir un chicotet número de soldats en el seu exili en Cilicia i va retornar a Salamina per a derrotar als governants fenicios i obtindre aixina el regnat de la ciutat. Durant el seu regnat varen florir la cultura i l'art grec, amuralló la ciutat i va aumentar el seu poder naval. Va participar, aliat en Atenes i Pèrsia en la derrota dels espartanos en la batalla de Cnido. En vurtud de la Pau de Antálcidas (386 a. C.), les ciutats del Àsia Menor i també de Chipre varen ser tornades als perses, pero en seguida es va desnugar una guerra entre Evágoras i Artajerjes II de Pèrsia. Evágoras havia aplegat a dominar casi tota l'illa de Chipre, aixina com la ciutat de Tir i algunes atres ciutats fenicias. Es va aliar en Acoris, el faraó d'Egipte i ademés va contar en respal d'alguns atres enemics dels perses, com el rei de Caria. Despuix de sofrir una derrota naval en Citio i el sege de Salamina, va firmar un tractat de pau en el 381 a. C. en el que es va acordar que es mantindria com a rei pero únicament de Salamina i com a vassall del rei persa, a qui deuria pagar tributs.

Posteriorment un eunuc va assessinar a Evágoras i va ocupar el tro el seu fill Nicocles fins al 361 a. C. i despuix d'ell va ser rei Evágoras II. En el 351/350 a. C. va haver una atra rebelió de les ciutats de Chipre i es varen declarar independents de Pèrsia. Artajerjes III va combatre esta rebelió per mig d'un eixèrcit de mercenaris dirigits pel ateniense Foción i per Evágoras II, que havia segut depost en la rebelió com a rei de Salamina i volia recuperar el poder. Este eixèrcit va sitiar Salamina mentres el restant de les ciutats chipranes ya havien tornat a poder dels perses. Pnitágoras, que havia segut proclamat rei en Salamina i va defendre la ciutat durant el sege, finalment es va sometre voluntàriament als perses i va poder continuar regnant.

Baixe el mando del rei Pnitágoras, la flota chiprana va prendre la decisió de combatre junt a Alejandro Magne i va participar en 130 naus en el sege de Tir, encara que les naus chipranes varen ser afonades pels tirios.

Durant les Guerres dels diádocos, Nicocreonte, que s'havia convertit en rei de Salamina, es va aliar en Ptolomeo I Sóter, que va aplegar a obtindre el control de l'illa i va nomenar a Nicrocreonte com estratego de tota Chipre. Acusat de traïció, es va tancar junt en els seus familiars en el palau de Salamina, va manar bloquejar les portes, va capcionar fòc al palau i es va suïcidar (311 a. C.) S'ha sugerit que un gran túmulo que va ser trobat en la necròpolis de Salamina havia segut erigit com cenotafio de Nicrocreonte, encara que hi ha historiadors que posen en dubte esta hipòtesis. En este monument varen ser trobats objectes de ceràmica i monedes datats a fins de el IV aixina com cinc caps d'argila, potser retrats de membres de la família real que varen ser honrats despuix de la seua tràgica mort tràgica en la pira.

En el seu lloc va ser elegit Menelao, germà de Ptolomeo, com estratego de Chipre. Est va lluitar en 306 a. C., en la Batalla de Salamina que va tindre lloc entre la flota de Demetrio Poliorcetes i la de Ptolomeo I. Demetrio va guanyar la batalla i va capturar l'illa pero poc despuix, en el 295/294 a. C. va ser recuperada per Ptolomeo. A partir de llavors va quedar, com el restant de Chipre, definitivament somesa al Egipte Ptolemaico i va deixar de ser la capital de Chipre a principis de el II, quan va ser reemplaçada per Nea Pafos. El 58 a. C. l'illa va quedar baix domini romà, llevat en un breu periodo en que va quedar baix el poder de Cleopatra VII.

Época romana

Fragment de fresca de Salamina.

Durant l'Imperi romà, Salamina, com el restant de Chipre, va formar part de la província romana de Cilicia fins que en l'any 22 a. C. es va crear la província senatorial de Chipre. La sèu del governador estava en Pafos pero Salamina era una ciutat rica i important. La ciutat va ser particularment favorida pels emperadors romans Trajano i Adriano que varen restaurar i varen construir edificis públics.

Sant Bernabé, que era chiprà, junt en Sant Pablo varen introduir el cristianisme en Salamina en el I. Diu la tradició que Bernabé va ser martirisat en Salamina (61). Per una atra part, en la ciutat va deure haver una important comunitat judeua entorn a vàries sinagogas pero durant la tumult de 116-117, els judeus varen destruir Salamina i varen matar a molts dels seus habitants, per lo que en acabant de que els romans varen sofocar la rebelió varen decretar la prohibició de que els judeus residiren en l'illa.

Va sofrir dos terremots en els anys 330 (o 332) i 342 que varen destruir la ciutat. La ciutat reconstruïda va ser cridada Constantia en honor del emperador romà de Constantinopla, Constantino II (337-361) i va ser una sèu episcopal, el bisbe de la qual més famós va ser Sant Epifanio. Constantino II no només va ajudar als salaminios a la reconstrucció de la seua ciutat sino que també els va ajudar rellevant-los de pagar els imposts durant una época. El encenagamiento de la baïa va conduir a un decliu gradual de la ciutat.

Conquista àrap i Edat Mija

Salamina va anar finalment abandonada durant la conquista àrap del 648, per la seua destrucció per Muawija. Els habitants es varen desplaçar a Arsinoë (Famagusta).

La ciutat va alcançar en l'época de les Creuades un altíssim nivell de vida, desenrollant-se en l'emplaçament d'un centre satèlit de la ciutat grecorromana, uns 8 km més al sur. La nova ciutat va ser coneguda en el nom de Famagusta (Anmochostos per als grecs), escenari d'ardits dels creuats i de Ricardo Cor de León.

Despuix de la caiguda de Sant Joan d'Acre, en 1291, en temps del rei Enrique II de Chipre, la ciutat es va convertir en una de les ciutats més importants de l'Alce cristià, sense dubte la més rica.
Era famosa pel lux i l'esplendor dels seus nobles i dels seus mercaders. Un croniste aplegat a Chipre des de l'Europa septentrional en 1350 va dir que les cortesanas més riques posseïen cada una més de cent mil florines.

En 1372 la ciutat va ser assolada per les lluites entre els mercaders genoveses i venecianos; despuix va passar, com tota l'illa, baixe el control dels venecians, fins que en agost de 1571, despuix de resistir un sege d'un any, va passar al poder del Imperi otomà. El comandant de la guarnició, Marco Antonio Bragadin, va ser desollado viu pels turcs, per orde de Lala Kara Mustafa Pasha.

Periodo posterior

Famagusta va continuar una vida apagada, mentres que llentament es desenrollava un nou centre urbà, Varosha, al sur de les muralles de la ciutat medieval.

A Famagusta habitada per prop de 4.000 turcs, se li ha tornat a unir Varosha, en la que vivien, abans de la partició de l'illa entre grecs i turcs, en 1974, casi 35.000 grecs. D'esta manera s'ha format un nou i únic centre urbà.

Descobriments arqueològics

La posició de Salamina en l'illa de Chipre va fer d'esta la regió més important per a les relacions en la costa asiàtica. Per dita raó, durant casi quatre milenis, es varen succeir cinc grans assentaments que mereixen tots la calificació de ciutat. El núcleu urbà es renovava i resorgia despuix de cada catàstrofe, natural o sociopolítica, tal volta desplaçant-se una miqueta, pero sempre dins d'un àrea restringida de varis quilómetros quadrats.

El més antic d'estos establiments va sorgir en les rodalies del poble actual d'Enkomi. Este lloc va ser anomenat Alasiya pel seu descobridor, l'arqueòlec francés Claude F. A. Schaeffer. Alasiya va anar potser el nom en el que es coneixia tota l'illa durant el segon mileni a. C.
Habitada fins al final d'este periodo, Enkomi-Alasiya és provablement la ciutat del Bronze Final més coneguda del Mediterràneu oriental en el seu aspecte urbanístic, en especial lo relatiu a les plantes i disposició dels edificis públics i privats, ademés del seu gran desenroll econòmic. Despuix d'un periodo poc conegut de terremots, invasions i destrucció, va sorgir, a poc més d'un quilómetro, la Salamina fundada per Teucro. Esta ciutat va deure el seu nom a l'illa grega de Salamina d'a on era originari Teucro

Les tombes

Es conserva una gran necròpolis que s'estén entre el bosc de Salamina, el poble de Enkomi i l'antic monasteri de Sant Bernabé.

Esta necròpolis de Salamina cobrix c. de 7 km² de l'est de la ciutat. Conté un museu que exhibix alguns de les troballes i tombes que daten des del periodo geomètric fins al periodo helenístico.

Les tombes més antigues de la necròpolis daten de el XI, i es distinguixen per la riquea i la presència d'objectes importats d'Àsia i del continent grec.

En els sigles VIII i VII, la riquea sembla accentuar-se, en un fenomen anàlec al que en Occident, en Grècia i Itàlia, sobretot en Etruria, és conegut en el nom de orientalizante: les tombes són construïdes en blocs de pedra local dins de fosses poc profundes, precedides d'una entrada monumental i d'un corredor d'accés.
En les cambres sepulcrales s'efectuaven normalment dos sepelis seguits en un espai de temps no molt considerable, que incloïen carros fúnebres tirats per cavalls, o sobretot per asno. Els animals eren sacrificats i enterrats en el corredor d'accés. Ademés dels cavalls, s'enterraven el carro desmontat, els arreos, els objectes de mobiliari, enormes gots ceràmics de bronze, etc.

Algunes tombes estaven recobertes en un túmulo.

Les tombes millor conservades, han segut cridades «Tombes reals», i contenen carros i ofrenes funeràries extremadament riques, inclús importades d'Egipte i Síria. Una tomba excavada en 1965 per la missió francesa de l'Universitat de Lió va traure a la llum una extraordinària cantitat d'objectes funeraris, que atesten també les relacions comercials sostingudes en l'Oriente Pròxim.

Encara que Salamina va mantindre contactes en l'Orient pròxim durant els sigles VIII i VII, va haver llaços també en l'Egeo. Una tomba real conté una gran cantitat de ceràmica geomètrica i s'ha dit que era la dot d'una princesa grega que es va casar en algú de la família real de Salamina. També s'ha trobat ceràmica en tombes de ciutadans corrents. En esta época, en la que els grecs s'estaven embarcats en una expansió cap a l'est per a fundar colónies en Àsia Menor i Síria; Salamina va deure servir d'estació intermija; s'ha sugerit que els chiprans varen ajudar als grecs en la seua aventura.

S'ha explorat una necròpolis de tombes excavades en la roca, precedides d'un breu corredor d'accés, que podrien haver segut usades durant vàries generacions com a tombes familiars. Des de temps inmemorial les tombes han segut saquejades. Segons pareix, moltes de les joyes que duyen les dònes i els hòmens medievals procedien de les necròpolis de Salamina. Inclús en el XIX, les joyes de la dot de moltes jóvens varen ser identificades com micénicas, gregues o romanes.

La presó o tomba de Santa Catalina

En 1914, Sir John Myres, va identificar el complex com una tomba d'época grecorromana. A partir de 1965, les excavacions de Vassos Karageorghis, director del Departament d'antiguetats de Chipre, han determinat que era una de les grans tombes de la necròpolis de Salamina. S'havia excavat en la roca arcillosa una enorme fossa de casi 40 m de llongitut i 15 m esgambi, i a 3,70 m de profunditat. La principal cambra sepulcral media 4,70 x 2,80 x 6,20 m. S'aplega a ella a través d'una entrada monumental de 10,65 x 4 m, precedida per un llarc corredor.

En la part més profunda del corredor, front als escalons d'accés a l'entrada, es varen trobar els esquelets de dos cavalls que havien tirat del carro fúnebre. Es varen conservar intactes baix una gruixa de 50 cm de terra que havia sagellat la tomba despuix de la sepultura. Esta cerimònia funerària, gràcies a les ceràmiques trobades, pot datar-se en el VII L'entrada i el corredor varen ser colmatados en terra, per a que només aflorara el sostre de la cambra sepulcral com a indicació de l'existència d'una tomba.

Esta tomba es va convertir provablement en un lloc de reunió o en sèu d'un cult, en época d'Augusto.

En el II la cambra sepulcral va ser convertida en presó. En els sigles VI i VII, l'àrea circumdant va ser utilisada com a lloc de sepultura i podem supondre que el monument era ya considerat un lloc sagrat.

A partir de el XV la construcció va ser coneguda en el nom de Presó de Santa Catalina, la santa que, segons la tradició, havia segut encarcerada precisament en les afores de Salamina.

Excavacions i atres restants arqueològics

El gimnasi de Salamina.

Les excavacions en Salamina varen començar en 1952 i varen continuar fins a 1974. Abans de l'invasió turca va haver molta activitat arqueològica; una missió francesa va estar excavant en Enkomi, una atra en Salamina, i el Departament d'Antiguetats de Chipre va estar ocupat casi tot l'any en les reparacions i les restauracions de monuments i en les excavacions de Salamina

Els edificis de Salamina trets a la llum daten casi tots d'época romana. Comprenen un gran gimnasi en una palestra anexa rodejada per un pòrtic, transformat més vesprada, quan ya era Constanza, en part en edifici termal. Fundat en época helenística, el gimnasi va ser reedificado totalment en época d'Augusto i despuix en la d'Adriano. D'esta fase són les estàtues de marbre conservades allí i en el Museu de Chipre de Nicòsia.

Al sur del gimnasi es troben els restants d'un gran teatre que podia acollir a casi 15.000 espectadors: tenia un prosceni monumental, desaparegut casi per complet, i una orquesta en un paviment de marbre de 27 m de diàmetro. L'orquesta va ser transformada en naumaquia en época tarde-romana, de manera que poguera omplir-se d'aigua per a la celebració de competicions, jocs i espectàculs aquàtics. Moltes de les estàtues de l'escena varen ser mutilades, segons pareix intencionadament, com havia succeït en les estàtues del gimnasi en época cristiana. Destruït pels terremots de el IV, el teatre no va ser reconstruït, pero es va aprofitar gran part del material, sobretot les columnes de marbre del prosceni, per a restaurar la palestra i construir les termes.

Més al sur es troben els restants de dos grans places, una considerada l'àgora grega i l'atra el fòrum romà. També hi ha una basílica de tres naus dedicada a Sant Epifanio, bisbe de Constanza entre el 367 i el 403.

Els edificis públics descoberts fins ara en el lloc de ciutat de Salamina es remonten al periodo postclásico. El temple de Zeus Salaminio, el cult del qual va ser fundat, segons la tradició, pel propi Teucro, deu haver existit des de la fundació de la ciutat; els restants existents es remonten a finals del periodo helenístico. El "Centre cultural" de Salamina durant el periodo romà estava situat en la part més septentrional de la ciutat, a on s'han descobert un gimnasi, un teatre, un amfiteatre, un estadi i uns banys públics.

Hi ha considerable cantitat de ruïnes. El teatre, i el gimnasi han segut restaurats exhaustivament. Les numeroses estàtues s'erigixen en el pati central del gimnasi, la majoria del qual estan sense cap, destruïdes pels cristians. Mentres que una estàtua d'Augusto originalment pertanyia al gimnasi, algunes columnes i estàtues adornaven el teatre originalment i varen ser dutes ací despuix d'un seisme en el IV. El teatre és d'época augustal. Podia estajar fins a 15.000 espectadors. Va ser destruït en el IV.

Hi ha banys públics, latrines públiques (per a 44 usuaris), varis trossos menuts de mosaic, un moll, un àgora helenística i una atra romana d'época imperial, i un temple de Zeus que tenia el dret de concedir l'asil. La basílica bizantino del bisbe Epifanio (367–403). S'utilisa com a iglésia metropolitana de Salamina. Sant Epifanio està enterrat en àbsit sur. L'iglésia conté un batisteri calfat en hipocaustos. L'iglésia va ser destruïda en el VII i reemplaçada per un chicotet edifici al sur.

La ciutat era abastida d'aigua per un aqüeducte des de Kyhrea, que va ser destruït en el VII. L'aigua era acumulada en una gran cisterna prop del àgora.

La ciutat de el XI estava confinada en un àrea reduïda al voltant del port, que pronte es va estendre cap a l'oest i va ocupar l'àrea, que hui està coberta per boscs. El cementeri de Salamina cobrix una gran zona dels llímits occidentals del bosc del monasteri de Sant Bernabé a l'oest, fins a les afores de la població de Ayios Serghios al nort, i fins a les afores de Enkomi al sur. Conté tombes que daten des de el IX fins als inicis del cristianisme. Les primeres tombes estan dins de l'àrea boscosa, prop del llímit de la ciutat primitiva.

Despuix de l'invasió turca de Chipre, l'embargament internacional ha impedit la continuació de les excavacions. El lloc i els museus són mantinguts pels servicis d'antiguetats.

El monasteri de Sant Bernabé guarda importants coleccions arqueològiques. En el districte arqueològic del museu hi ha estàtues de marbre del gimnasi i del teatre de Salamina. També alberga ceràmica i joyeria micénicas de Enkomi, i atres objectes representatius de la rica herència arqueològica de tot el districte.

Vore també

• Anex:Reis de Salamina (Chipre)

Referències

• César Fornis, "L'encreuament chiprà I: del Neolític al Bronze Final", Revista d'Arqueologia 178, febrer de 1996, 32-41.
• César Fornis, "L'encreuament chiprà II: del Geomètric a época romana", Revista d'Arqueologia 179, març de 1996, 22-33.
• Vassos Karageorghis, Salamis in Cyprus. Homeric, Hellenistic and Roman, Londres, Thames & Hudson, 1969.
• Vassos Karageorghis, "Chipre: encreuament del Mediterràneu oriental 1600-500 A.C.", Barcelona, Bellaterra, 2004.
• Vassos Karageorghis, "Cyprus. From the Stone Age to the Romans", Londres, Thames & Hudson, 1982.
• Walter Burkert, "The Orientalizing Revolution: Near Eastern Influence on Greek Culture in the Early Archaic Age", Harvard University Press, 1992.