Museu de Chipre

Museu de Chipre

El Museu de Chipre (en grec: Κυπριακό Μουσείο; també conegut com el Museu Arqueològic de Chipre) és el museu arqueològic més gran i antic en Chipre. El museu alberga artefactes descoberts durant les numeroses excavacions en l'illa. Es tracta de la colecció més extensa d'antiguetats chipranes en el món i està situada en la calle Museu en el centre de Nicòsia.

Història

Este museu va ser fundat en 1882. Ha passat per vàries sèus: inicialment ocupava dos sales d'edificis públics; en 1889 es va traslladar a una casa del carrer Victoria i, a partir de 1909, es va traslladar a l'edifici de la seua sèu actual, d'estil neoclàssic, que havia escomençat a ser acondicionat i ampliat l'any anterior. En 1935 es va reorganisar l'exposició permanent.

Coleccions

El museu expon en seccions ordenades cronològica i temáticament objectes de l'història de l'illa de Chipre des del dècim mileni a. C. fins al periodo bizantí. Ademés de les sales d'exposició permanent, hi ha una sala per a exposicions temporals, biblioteca, almagasens i oficines.

Dels periodos Neolític i Calcolítico s'exhibixen joyes, figurillas i ferramentes, entre atres objectes. En estos periodos s'han trobat restants que indiquen que ya hi havia activitats de cult en l'illa.

Els objectes de ceràmica són dels més destacats del museu i apareix exposta per orde cronològic. Es distinguix la part de les troballes que varen ser fabricats en l'illa d'una atra part que va ser produïda en atres àrees del Mediterràneu i va aplegar importada a Chipre. S'inicia en la rica colecció pertanyent a l'Edat del Bronze Enjorn, per a després passar als periodos Mig i Recent de l'Edat del Bronze i després a les époques arcaica, clàssica, helenística i romana.

En una atra àrea s'exponen les figurillas de guerrers i figures mitològiques de l'época arcaica trobades en 1929 en un santuari del nort de l'illa (Agia Irini), entorn a una pedra que representava una divinitat masculina.

Atres sales estan dedicades a l'evolució de l'escultura en Chipre. En l'época arcaica és interessant la particularitat de que els kuros i korai realisats en Chipre apareixen vestits, a diferència dels grecs. En esta época es treballa principalment en pedra calcàrea i en la clàssica apareixen escultures fetes en marbre. Ya que Chipre caria de marbre, és possible s'importara el marbre i es treballara en Chipre, o be que s'importaren les estàtues ya fetes. Atres estàtues pertanyen als periodos helenístico i romà. Destaca una estàtua de bronze de l'emperador romà Septimio Sever.

Un atre sector alberga ferramentes, armes i atres objectes quotidians realisats en metals. Entre ells es troben alguns destinats al cult, com una estàtua de bronze d'una divinitat en banyes trobada en Enkomi.

Per una atra part s'expon les coleccions de pedres de sagell i monedes que comprenen varis periodos, des del de les ciutats-estat de Chipre, fins a l'época romana. També hi ha mosaics d'esta última época.

Un atre sector del museu exhibix joyes, llànties, objectes de vidre i diversos menuts objectes produïts artesanalment de periodos que comprenen des de l'Edat del Bronze fins a l'época dels primers cristians.

També hi ha una série de troballes relacionades en el món funerari: tombes, des d'époques tan antigues com el IV mileni a. C., sarcòfecs i esteles en relleus.

Un atre sector expon el història de l'escritura en Chipre, l'exponent de la qual més antic és el silabario chipro-minoico de l'Edat del Bronze. Es presenten també eixemples del posterior silabario chiprà, aixina com de les escritures fenicia i grega.

Per una atra part es troben els objectes trobats en les denominades «tombes reals de Salamina», que pertanyen aproximadament a fins de el VIII o principis de el VII Entre ells destaquen dos trons, una caldera de coure decorada en figures mitològiques, i varis caps d'argila que tal volta siguen representacions de famílies de reis.

Una atra sala conté una série d'estàtues que decoraven el gimnasi romà de Salamina i, per últim, en una atra sala s'exponen figurillas d'argila de totes les époques que representen a voltes escenes de la vida quotidiana.

• 
  Cratera micénica de l'Edat del Bronze.
• 
  Estàtua de bronze del sigle XII a. C. d'una divinitat en banyes.
• 
  Algunes de les figurillas de terracota del santuari de Agia Irini.
• 
  Estàtua de Septimio Sever.