Anar al contingut

Ciutat esponja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ciutat esponja
Parc Tianjin Qiaoyuan en la ciutat de Tianjin.

La ciutat esponja (Plantilla:Lang-zh) és un model de planificació urbana en China, propost per primera volta per Kongjian Yu, que propugna amprar infraestructura hidroecológica per a previndre inundacions. Este model busca gestionar les aigües pluvials a través de diversa infraestructura verda en lloc de dependre exclusivament dels sistemes de drenage[1] basats en infraestructura grisa. Les inundacions urbanes, l'escassea d'aigua i l'efecte illa de calor es poden aliviar en més parcs urbans, jardins, espais verts, chapulls, franges naturals i paviment permeable, que milloraran la biodiversitat ecològica per a la vida selvada urbana i reduiran les inundacions repentines en servir com reservorios per a capturar, retindre i infiltrar en el subsol l'excés d'aigües pluvials. Este model de planificació urbana va ser acceptat en 2014 pel Partit Comuniste Chinenc (PCCh) i el Consell d'Estat com a política nacional de construcció urbana.[2][3][4]


El disseny de ciutats esponja és un conjunt de solucions basades en la naturalea que utilisen elements naturals per a captar, almagasenar i depurar l'aigua. El concepte s'ha inspirat en el saber antic d'adaptació als desafius climàtics, en particular en les regions monsòniques del surest de China.[5][6][7] Segons les autoritats chinenques, «les ciutats esponja formen part d'un moviment mundial que té varis noms: 'infraestructura verda' en Europa, 'desenroll de baix impacte' (DBI) en Estats Units, 'disseny urbà sensible a l'aigua' en Austràlia, 'infraestructura natural' en Perú, 'solucions basades en la naturalea' en Canadà. No obstant, a sovint es confonen les ciutats esponja en estos conceptes, especialment el DBI, pero tenen diferències importants.[8] Les ciutats esponja utilisen conceptes ecològics i tècnics, mentres que el DBI utilisa principalment conceptes tècnics. El disseny de la ciutat esponja ajuda en la calitat de l'aigua, la remediación de la contaminació i la construcció d'hàbitats, i va més allà de la mitigació d'inundacions i la regulació de les aigües pluvials.

El disseny de la ciutat esponja no solament se circumscriu a la pròpia ciutat, sino també a la conca hidrogràfica a on s'ubica. Este disseny implica l'interconexió de l'infraestructura hidroecológica i la naturalea en la ciutat en la seua conca. El model preserva i restaura els ecosistemas, permetent que els ecosistemes aquàtics convixquen en els humans.

A diferència de la gestió industrial, en la que l'aigua de pluja es canalisa en dics, canals i asfalt, i s'expulsa del terreny a on ha caigut lo més ràpidament possible, la ciutat esponja busca restaurar la tendència natural de l'aigua a permaneixen en llocs com chapullés o planures aluvials».[9]

Persones en bicicleta sobre una acera inundada en Foshan

Antecedents

[editar | editar còdic]

l'urbanisació fomenta la construcció d'infraestructura grisa (la clàssica, caracterisada per usar ciment, i cridada aixina per a diferenciar-la de l'infraestructura verda) en les ciutats. L'us excessiu d'esta infraestructura grisa pot provocar escassea d'aigua, inundacions, contaminació i degradació general dels servicis de l'ecosistema de l'aigua. La planificació arquitectònica urbana actual també crea una gran cantitat d'edificis, llimitant al mateix temps els espais verts de les ciutats, el drenage i la capacitat de recolecció d'aigua de pluja. Les precipitacions causen aixina numerosos problemes a les ciutats modernes.[10]

Mentrestant, les construccions artificials d'alta intensitat, com a edificis, carreteres i places públiques, impermeabilizan la capa superior del sol, alterant les característiques hidrològiques. Per açò, el fluix superficial (escorrentía) aumenta del 10 al 60 %, mentres que l'infiltració es reduïx dràsticament, inclús a zero.[11] Segons una investigació que el Ministeri de Vivenda i Desenroll Urbà-Rural va realisar en 2010, el 62 % de 351 ciutats de tota China varen sofrir inundacions entre 2008 i 2010 (deu tindre's en conte que bona part del país està subjecte a pluja monsònica, molt intensa i continuada en estiu i molt escassa en hivern); 137 ciutats es varen inundar més de 3 voltes durant eixe periodo.

Estes freqüents inundacions urbanes fan que cada volta més persones reconeguen l'importància dels ecosistemes aquàtics i de l'infraestructura ecològica urbana. El simple concepte de descàrrega ràpida (en algun riu propenc, o en la mar), un model tradicional de gestió d'aigües grises, ya no és suficient per a abordar el problema de la combinació d'aigua de pluja en ràpida urbanisació. Per a fer-li front, China està otorgant cada volta més importància a la gestió d'inundacions urbanes i als servicis de l'ecosistema hídric i està promovent vigorosamente l'idea de la ciutat esponja, que es considera un método d'adaptació al canvi climàtic.[12]

Història de la ciutat esponja

[editar | editar còdic]

La República Popular China va adoptar l'iniciativa Ciutat Esponja, motivada en gran mida perː

  • el fracàs de l'infraestructura grisa convencional per a controlar les inundacions i gestionar les aigües pluvials; i
  • els esforços persistents dels urbanistes ecològics chinencs a través de cartes i propostes enviades a les autoritats d'alt nivell des de principis de 2000.[13][14][15][16]

Encara que el concepte s'havia publicat i practicat des de principis de 2000, va ser l'inundació de Pequín del 21 de juliol de 2012, que va causar 79 morts, lo que va impulsar a les principals autoritats chinenques a acceptar el concepte de ciutat esponja i convertir-ho en una política nacional.[15][17][9]

En 2015, China va iniciar una iniciativa pilot en 16 districtes.[18][19][20] En els anys següents, es varen seleccionar districtes i ciutats pilot adicionals per a continuar posant en pràctica el disseny de ciutats esponja. Per a l'any 2017 es varen seleccionar 4 lots, composts per un total de 87 ciutats. El cronograma per als proyectes pilot de ciutats esponja va ser el següent:[21]


  • 2015-2018 : implementar el disseny de ciutats esponja en proyectes pilot urbans de chicoteta escala
  • 2018-2020 : Publicar els estàndarts, la gestió i el seguiment de l'iniciativa Ciutat Esponja
    • Reciclar el 70 % de les precipitacions
  • 2020-2030 : Integració completa de les ciutats esponja

El país preveu que el 80 % de les seues ciutats arrepleguen la seua aigua de pluja i es reutilise el 70 % dels litros caiguts. Construir ciutats esponja no requerix necessàriament grans inversions, pero este fet ha segut àmpliament malinterpretado per mijos de comunicació enganyosos i a que el terme "ciutat esponja" ha segut a sovint incorrectament utilisat per governs locals, contractistes i planificadores urbans no professionals com una marca de moda i un eslògan que en realitat no té res a vore en esta solució basada en la naturalea.[22][23]

Els principals obstàculs per a conseguir una ciutat esponja són la mentalitat tradicional de l'ingenieria d'infraestructura grisa, la jardineria ornamental i la planificació urbana convencional, aixina com la normativa que s'ha establit per a defendre estes pràctiques urbanístiques obsoletes.[24] La finançació de les ciutats esponja també ha constituït un repte.[25][26]

Despuix d'alcançar l'èxit en China, el model de ciutat esponja ha atret a zones climàtiques en gran risc d'inundacions com Daca o Kènia, aixina com a grans ciutats com Berlín o Los Àngeles.[27][28][29][30]

El tramvia modern Wuhan Optics Valley es va construir utilisant carrils verts (no confondre en via verda), lo que reduïx l'escorrentía superficial i brinda atres beneficis ambientals.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Sponginess and why it matters» (en en). www.arup.com. Consultat el 2025-06-02.
  2. ↑ «Sponge Cities: What is it all about?». World Future Council.
  3. ↑ Wong. «The man turning cities into giant sponges to embrace floods». BBC News.
  4. ↑ Scientific American.December 2018
    80–85.
  5. ↑ Frontiers. «Kongjian Yu | Nature-based solutions for ecological "sponge cities"». YouTube.
  6. ↑ «[1]», The Guardian.
  7. ↑ Campbell. «Chinenca's sponge cities llaure a 'revolutionary rethink' to prevent flooding».
  8. ↑ Journal of Coastal Research.
    14–22.ISSN 0749-0208.
  9. ↑ 9,0 9,1 MIT Technology Review.Consultat el 2022-03-10.
  10. ↑ City Planning Review.39(6)
    26–36.Consultat el 2020-12-15.
  11. ↑ Wu, Ye Gang (2016). Sponge City Design: Concept, Technology & Case Study., Jiangsu: Phoenix Science Press.
  12. ↑ European Hub for Contemporary China.doi:10.31175/eh4s.2014.11.Consultat el 14 de juliol de 2024.
  13. ↑ Yu, Kongian (2018). Letters to the Leaders of China: Kongjian Yu and the Future of the Chinese City, New York: Terreform, pp. 54, 111, 124–126. ISBN 978-0-9960041-8-3. «with contributions by Michael Sorkin, Peter Rowe, Thomas. J. Campanella, A. Weiwei, Z. Lin, X. Ren, P.G. Rowe, M. Sorkin, D. Sui, J. Sze, and K. Yu»
  14. ↑ Yu. «ASLA Award of Excellence: A Green Sponge for A Water Resilient City». American Society of Landscape Architects.
  15. ↑ 15,0 15,1 俞孔坚及团队的海绵城市理论与实践. «Kongjian Yu and Sponge City Theory and Practice with His Team».
  16. ↑ «土人设计网 - 北京土人城市规划设计股份有限公司 (城市设计、建筑设计、环境设计、城市与区域规划、风景旅游地规划、城市与区域生态基础设施规划)». www.turenscape.com. Consultat el 2022-01-02.
  17. ↑ The Indonesian Journal of Planning and Development.2(1)
    1–10.doi:10.14710/ijpd.2.1.1-10.
  18. ↑ «[2]», The Guardian. Consultat el 2019-08-24 (en en-GB).
  19. ↑ «What is a Sponge City?». Simplicable. Consultat el 2019-08-24.
  20. ↑ Biswas. «Chinenca's 'sponge cities' aim to re-use 70% of rainwater – here's how» (en en). The Conversation. Consultat el 2019-08-24.
  21. ↑ Philosophical Transactions of the Royal Society A: Mathematical, Physical and Engineering Sciences.378(2168)
    20190222.doi:10.1098/rsta.2019.0222.
  22. ↑ Green. «Kongjian Yu Defends His Sponge City Campaign». The Dirt.
  23. ↑ «[3]», Christian Science Monitor. Consultat el 2021-12-30.
  24. ↑ «Meet the Architect Whose Revolutionary "Sponge Cities" llaure Helping Combat Climate Change» (en en-us). RADII | Stories from the center of Chinenca's youth culture. Consultat el 2021-12-30.
  25. ↑ «[4]», The Guardian. Consultat el 2019-08-25 (en en-GB).
  26. ↑ simoncox. «Sponge Cities» (en en). Hydro International. Archivat des d'el original, el 2021-07-22. Consultat el 2019-08-25.
  27. ↑ Kazi Khaleed Ashraf. «Imagining a Dhaka for 2035». The Daily Star.
  28. ↑ «Should Los Angeles Transform Itself Into a Sponge City?».
  29. ↑ «Berlin & China Creating "Sponge Cities" — Landscape Architects Help Cities Absorb Water, Cool Down».
  30. ↑ «"Sponge cities": between Myth and Reality».
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ciutat_esponja&oldid=768590»