Anar al contingut

Claudetita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Claudetite-700910.jpg
Claudetita

La claudetita és una de les formes mineralés del trióxido d'arsènic (As2O3). Deu el seu nom al químic francés Frederic Just Claudet (1826-1906), quí va descriure per primera volta este material natural.[1][2]

Propietats

[editar | editar còdic]

La claudetita és un mineral transparent, incoloro o de color blanc, en lluentor vítreo o nacarado. És elàstic i bla, de durea 2,5 en la escala de Mohs, per lo que es pot rayar en l'ungla. Té una densitat de 4,14 - 4,15 g/cm³ i és molt soluble tant en àcit clorhídric com en hidròxit sòdic.[3][1]

És dimorfo de la arsenolita, d'idèntica composició química; pero mentres que la arsenolita cristaliza en el sistema cúbic, la clausetita ho fa en el monoclínic, classe prismàtica (2/m).[2] Per una atra part, és el membre principal del grup mineralógico que du el seu nom (grup de la claudetita).[4]

La claudetita conté arsènic en una forma molt soluble. Donada la toxicitat d'este element, sempre cal llavar-se les mans despuix de la seua manipulació, evitant inhalar la pols en manipular-ho o trencar-ho, i en cap cas llepar o ingerir el mineral.[1]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]

La claudetita es presenta com a plaques primes en {010} i allargades segons [001] —en {111} i {1Plantilla:Overline1} prominents—, l'aspecte de les quals és semblant a les del algeps. Són comuns les maclas de penetració o de contacte en {100}.[1]

És un mineral secundari producte de la oxidació de rejalgar, arsenopirita o un atre mineral d'arsènic, pero també es produïx com sublimado en els incendis de mines. Se li troba a associat a arsenolita, rejalgar, oropimente i sofre.[5]


Referències

[editar | editar còdic]