Oropimente
El oropimente és un mineral del grup II (sulfurs) segons la classificació de Strunz. És un trisulfuro d'arsènic (As2S3), és un mineral monoclínic compost per arsènic i sofre. Té una durea Mohs d'1,5 a 2 i pes específic de 3,46. Fon entre 300 i 325 °C. Des del punt de vista òptic és biaxial en índex de refracció a=2,4 , b=2,81, g=3,02.
De coloració anaranjada groguenca, es troba en tot lo món, i es forma per sublimació en les fumarolas volcàniques, en fonts hidrotermalés templades, per canvis bruscs de temperatura i com a subproducte de la descomposició d'atres minerals arsenicales com el rejalgar (As2S2) per acció de la llum solar.
Conté 60.91 % d'Arsènic, 39.09 % de Sofre i impurees de Mercurio i Germani.
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme oropimente prové del llatí auripigmentum[1] (pigment áureo o dorat) a causa del seu color groc profunt. Li'l coneix també com "groc real" , groc chinenc, o "oropimente groc".[2]
En castellà antic rebia el nom de azarnefe.[3]
Aplicacions històriques
[editar | editar còdic]El oropimente va ser un important element d'intercanvi comercial durant el Imperi romà i va tindre usos medicinals en China, a pesar de la seua alta toxicitat. Li'l va utilisar com a verí volàtil i en pócimas venenoses. A causa del seu cridaner color, va aplegar a ser favorit dels alquimistes tant en China com en occident en la seua busca per a obtindre or.
Durant sigles li'l va explotar i va processar com pigment para pintura, i en tal aplicació va ser un dels molt escassos grocs lluents i clars disponibles fins a ben entrat el XIX, a pesar dels problemes derivats de la seua toxicitat extrema i la seua incompatibilitat en atres pigments basats en plom i coure, com el cardenillo i la azurita.
L'us com a pigment va cessar en el descobriment del groc de cadmi i uns atres colorants en el XIX.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plinio el Vell Hª Naturalis llibre33, 79
- ↑ Salter, Thomas W., Cromatografía de Field: o Tratadoi sobre els colors i pigments tal com són utilisats pels artistes, per George Field. Completament nova i pràctica edició revisada, reescrita i actualisada, 1869
- ↑ Història Natural, Vol. X, Geologia, Ed. Oceà-Inst.Gallach, Barcelona, 1989 ISBN 84-7764-368-7
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oropimente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.