Clero
El clero (del llatí clerus, i este del grec antic κλῆρος, klêros, "part", "herència" o "sort") és el conjunt ordenat de persones que han segut consagrades i ordenades com a ministres religiosos en una confessió o religió determinada, com ara el cristianisme, el judaisme o l'islam, diferenciant-se així del poble comú o seglars.[1]
Cristianisme
[editar | editar còdic]En el cristianisme catòlic, ortodox i oriental, el clero està format per aquells que han rebut el sagrament de l'orde sacerdotal, estructurat jeràrquicament en tres graus: 1. Bisbes (plenitud del ministeri sacerdotal i govern diocesà). 2. Presbíters o sacerdots (col·laboradors dels bisbes, com a retors, vicaris o capellans). 3. Diaques (ministres de servici litúrgic i caritatiu).
Divisió tradicional en l'Iglésia catòlica
[editar | editar còdic]Dins de l'Iglésia llatina se sol distingir entre:
- Clero secular o diocesà: Ministres que depenen directament del bisbe d'una diòcesis i desenrollen la seua labor en contacte directe en la societat i les parròquies (sense viure baix una regla monàstica).
- Clero regular: Membres d'ordes o congregacions religioses (monjos, frares, canonges regulars) que viuen en comunitat i professen vots religiosos de pobrea, castidat i obediència baix una regla monàstica (com els benedictins, franciscans o dominics).
Vegeu també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Boudinhon, Auguste (1908). .