Clima d'Àfrica
El clima d'Àfrica és una gama de climes com l'equatorial, el tropical humit i sec, el tropical monsònic, el semiárido (semidesértico i estepario), el desértico (hiperárido i àrit) i el subtropical de terres altes. Els climes templats són rars en tot el continent, llevat en les zones molt elevades i en les franges. De fet, el clima d'Àfrica varia més per la cantitat de precipitacions que per les temperatures, que són sempre altes. Els deserts africans són les zones més solejades i seques del continent, per la presència predominant de la dorsal subtropical en masses d'aire càlides i seques en descens. Àfrica ostenta molts récorts relacionats en la calor: el continent té la regió estesa més calorosa durant tot l'any, les zones en el clima d'estiu més calorós, la major duració de la insolación, etc.
Per la posició d'Àfrica en les latitut equatorials i subtropicales tant en l'hemisferi nort com en el sur, es poden trobar varis tipos de clima diferents dins d'ella. El continent es troba principalment dins de la zona intertropical entre el Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn, d'ahí la seua interessant densitat d'humitat. L'intensitat de les precipitacions és sempre alta i és un continent càlit. Els climes càlits prevalen en tota Àfrica, pero principalment la partix nort està marcada per la aridez i les altes temperatures. Solament les franges més septentrionals i meridionals del continent tenen un clima mediterràneu. L'equador travessa el centre d'Àfrica, de la mateixa manera que el Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn, lo que convertix a Àfrica en el continent més tropical.
El clima ya càlit i sec que s'estén a abdós costats de l'equador ho convertix en el continent més vulnerable al canvi climàtic./
Climes
[editar | editar còdic]
Globalment, el calfament de la terra prop de l'equador conduïx a grans cantitats de moviment ascendent i convecció a lo llarc de la vaguada monsònica o Zona de Convergència Intertropical. La divergència sobre la vaguada casi equatorial fa que l'aire s'eleve i s'allunte de l'equador en l'aire. A mida que es desplaça cap a les latitut miges, l'aire es gela i s'afona, lo que provoca un afonament prop del paralel 30 d'abdós hemisferis. Esta circulació es coneix com cèlula de Hadley i conduïx a la formació de la dorsal subtropical.[2] Molts dels deserts del món es deuen a estes zones d'altes pressions[3] climatològiques, com el desert del Sahara.
Les temperatures són més càlides en les regions del Sàhara d'Argèlia i Mali,[4] i més fredes en el sur i en les zones elevades de la topografia de les seccions oriental i noroccidental del continent. La temperatura mija més càlida de la Terra es troba en Dallol (Etiopia), en una mija de 33,9 °C (93,0 °F) durant tot l'any.[5] La temperatura més alta registrada en Àfrica (Nort del continent), que també va ser el récort mundial, va anar de 68,2 °C en 'Aziziya, Líbia, el 2 d'agost de 2023. Més vesprada es va demostrar que esta sifra era falsa, ya que procedia d'una llectura inexacta d'un termómetro. El lloc més calent del món és, de fet, el Valle de la Mort, en Califòrnia.[6][7][8] Les temperatures aparents, combinant l'efecte de la temperatura i la humitat, a lo llarc de la costa del Mar Rojo d'Eritrea i de la costa del Golf d'Aden de Somàlia oscilen entre 59 °C (137 °F) i 63 °C (145 °F) durant les hores de la vesprada.[4] La temperatura més baixa mida en Àfrica va ser de -24 °C (-11 °F) en Ifrane, Marroc, l'11 de febrer de 2023.[9] No obstant, la major part d'Àfrica experimenta una calor extrema durant gran part de l'any, especialment els deserts, semidesiertos, estepas i sabanes. Els deserts africans són possiblement els llocs més calorosos de la Terra, especialment el desert del Sahara i el desert del Danakil, situat en la Banya d'Àfrica.
Aire
[editar | editar còdic]Es considera que la corrent en chorrada africana de baix nivell eixercita un paper crucial en el monsó del suroest d'Àfrica[10] i contribuïx a formar les ones tropicals que marchen per l'Atlàntic tropical i la part oriental del Pacífic durant l'estació càlida.[11] La chorrada presenta una inestabilitat tant barotrópica com baroclínica, que produïx destorbament a escala sinóptica, que es propaguen cap a l'oest en la chorrada, conegudes com a ones d'alce africanes, o ones tropicals. Un chicotet número de sistemes tormentosos de mesoescala incrustats en estes ones es convertixen en ciclons tropicals despuix de passar del oest d'Àfrica a l'Atlàntic tropical, principalment durant agost i setembre. Quan la chorrada se situa al sur de lo normal durant els mesos de major intensitat de la temporada d'huracans en l'Atlàntic, se suprimix la formació de ciclons tropicals.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Scientific Data.5
- 180214.ISSN 2052-4463.doi:10.1038/sdata.2018.214.
- ↑ Dr. Owen E. Thompson (1996). Hadley Circulation Cell.
- Archivat el 5 de març de 2009 archivat en Wayback Machine. Channel Video Productions. Retrieved on 2007-02-11.
- ↑ ThinkQuest team 26634 (1999). The Formation of Deserts. [1] archivat en Wayback Machine. Oracle ThinkQuest Education Foundation. Retrieved on 2009-02-16.
- ↑ 4,0 4,1 Christopher C. Burt (2004). Extreme Weather: a guide & record book, W. W. Norton & Company, Inc., pp. 24–28. ISBN 978-0-393-32658-1.
- ↑ (1997) The Weather Sourcebook, Adler & Robin Books, Inc., p. 91. ISBN 978-0-76270-080-6.
- ↑ «NCDC: Global Measured Extremes of Temperature and Precipitation».
- ↑ El Fadli, KI. “World Meteorological Organization Assessment of the Purported World Record 58°C Temperature Extreme at El Azizia, Libya (13 September 1922)”. Bulletin of the American Meteorological Society 94 (2): 199–204. doi:. Bibcode: 2013BAMS...94..199E. (The 136 °F (57.8 °C), claimed by 'Aziziya, Libya, on September 13, 1922, has been officially deemed invalid by the World Meteorological Organization.)
- ↑ «World Meteorological Organization World Weather / Climate Extremes Archive».
- ↑ Global Measured Extremes of Temperature and Precipitation. National Climatic Data Center. Retrieved on 2007-06-21.
- ↑ Kerry H. Cook. Generation of the African Easterly Jet and Its Role in Determining West African Precipitation. Retrieved on 2008-05-08.
- ↑ Chris Landsea. AOML Frequently Asked Questions. Subject: A4) What is an easterly wave ? Retrieved on 2008-05-08.
- ↑ Climate Prediction Center. «Figure 7». National Oceanic and Atmospheric Administration.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima de África» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.