Clitoria ternatea
La conchita blava, clitoria, o campanilla, (Clitoria ternatea) és una planta de la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Enredadera de fulls imparipinnadas en els folíols 2-3 yugados, ovales: pedúnculs unifloros; lòbuls del cáliz lanceolados, acuminados; en les aixelles dels fulls, en a on creixen també unes menudes estípulas apareixen solitàries les florés de color blau intens de fins a 3 cm de tamany, en 10 estams soldats en 2 cossos; hi ha també una forma en flors dobles; llegum aplanada subsesil, valvas no acostilladas; llavors comprimides.[1] Detall característic de les papilionáceas és el estandart gran i empinat, estés en la part superior i estretit en la base. D'esta planta trepadora estesa hui en tots els tròpics es coneix també una varietat de cultiu de flors blanques.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]Esta planta és nativa del Àsia tropical i equatorial, pero ha segut introduïda en Àfrica, Austràlia i Amèrica.
Usos i aplicacions
[editar | editar còdic]Clitoria ternatea és planta forrajera i medicinal. En Austràlia servix com forrajera i recuperadora de sols degradats per la agricultura intensiva, en Tailàndia s'usa com cosmètic; l'extracte de les seues flors és usat com champú per al cabell, la flor s'usa també per a fer infusions i begudes fredes. És font d'antioxidants, les delfinidinas. Té activitat nootrópica i adaptogénica.
En la medicina tradicional Ayurveda, s'ha utilisat durant sigles com un potenciador de la memòria, nootrópico, antiestrés, ansiolítico, antidepressiu, anticonvulsivo, tranquilizante i sedante.[3]
En el surest asiàtic les flors s'utilisen per als aliments de color. En la cuina malaya, un extracte acuoso s'utilisa per a colorear el arròs glutinoso. En Kelantan s'utilisa per a donar color al arròs blanc para Nasi Kerabu. En Tailàndia, una beguda blava almibarado es diu nam dok anchan (น้ำ ดอก อัญชัน), a voltes es consumix en una gota de suc de llima dolça per a aumentar l'acidea i gire el suc en color rosa-púrpura. En Birmània i en la cuina tailandesa també se sumergixen les flors en la massa i es frigen.
En ensajos en animals l'extracte metanólico de les raïls de Clitoria ternatea va demostrar efectes nootrópicos, ansiolíticos, antidepressius, anticonvulsivos i l'activitat antiestrés.[4] Els principis actius inclouen taninos, resinas, almidó, taraxerol i taraxerona.
També solen mesclar-se en uns gin blaus per a donar-los to violeta en la quinina de l'aigua tònica.
Les llavors polvorisades són laxantes i purgativas. Contenen un oli vehicular, una resina amarga i taninos.
Com a font d'alimentació ganadera
La clitoria se sol utilisar com a planta forrajera pel seu alt contingut de proteïna de fàcil digestió. Els experts recomanen associar-la en gramínees de porte alt per a que trepe a lo llarc d'elles, tals com la pastura guinea, king grass, tanzania, mombasa, etc. Pero també es pot amprar com a banc de proteïnes, per ad açò tindrien que realisar-se corts periòdics i suministrar-se a l'animal en comederos.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Clitoria ternatea va ser descrita per Linneo i publicat en Systema Naturae, ed. 12 2: 124, en l'any 1767.[5]
Als botànics de el XVIII com Linneo (que va batejar este gènero), no els preocupava tant com als actuals nomenar les plantes per la seua semblança a parts íntimes de la anatomia humana i Clitoria és un d'eixos casos.
ternatea: epítet llatío que significa "ternado", encara que el nom específic no aludix a l'habitual disposició ternaria dels folíols, sino a l'illa indonèsia de Ternate, a on es va registrar l'espècie per primera volta.
- Sinonímia
- Clitoria ternatea L. var. ternatea
- Clitoria mearnsii De Wild.
- Clitoria zanzibarensis Vatke (1878)
- Clitoria ternatea var. angustifolia Hochst. ex Baker f.
- Clitoria tanganicensis Micheli
- Clitoria ternatea f. albiflora (Mattei) Chiov.
- Clitoria ternatea f. flaviflora Chiov.
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Bejuco de conchitas (Cuba), Colocating (Filipines), Yuca de rata (Perú), Pepita negra (Veneçola) i Totona (Argentin).[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Roig i Taula (1962). , 3ª edició, La Habana:Institut Nacional de Reforma Agrària.
- ↑ Lötschert, Wilhelm; Beese, {{{nom2}}} (1983). , Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0697-X.
- ↑ Mukherjee PK, Kumar V, Kumar NS, Heinrich M"The Ayurvedic medicine Clitoria ternatea-From traditional use to scientific assessment." J Ethnopharmacol. 2008 Sep 20;
- ↑ “Clitoria ternatea and the CNS” (2003). Pharmacology Biochemistry and Behavior 75 (3): 529. doi:.
- ↑ «Clitoria ternatea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 d'octubre de 2013.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Clitoria ternatea.- «Plant of the Week—Clitoria ternatea». Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2007. Consultat el 31 de juliol de 2007.
- «Clitoria ternatea». Tropical Forages. Archivat des d'el original, el 17 d'agost de 2007. Consultat el 31 de juliol de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clitoria ternatea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.