Clorur de ferro(III)
El clorur de ferro(III) o tricloruro de ferro (tradicionalment cridat clorur fèrric) és un compost químic utilisat a escala industrial pertanyent al grup dels halurs metàlics, la fòrmula dels quals és FeCl3. També se li denomina equivocadamente percloruro de ferro i inclús percloruro fèrric. El color dels cristals de clorur de ferro(III) depenen de l'àngul de visió: quan reflectixen la llum els cristals tenen un color vert obscur, pero quan transmeten la llum el seu color és roig purpúreo. Per una atra part, el hexahidrato (FeCl3·6 H2O) és de color groc o groc anaranjado. El clorur de ferro(III) anhidro és delicuescente i forma una boira terrera de clorur d'hidrogen en presència d'aire humit. S'observa molt rarament en la seua forma natural, el mineral molisita, que pot trobar-se en algunes fumarolas. El clorur fèrric en solució al 40% s'utilisa com coagulante per a tractament d'aigües i efluents, es comercialisa habitualment a granel.
Caràcter de l'enllaç i propietats
[editar | editar còdic]És un sòlit, prou volàtil puix el seu enllaç és principalment iònic i per tant direccional. Forma cristals moleculars de tipo laminar per lo que presenta un aspecte de escamas lluents de color vert obscur o roig púrpura depenent de l'àngul en el que es mire.[1] Té una pressió de vapor alta per lo que els seus punts de fusió, ebullició, i sublimació són relativament baixos degut a que solament cal trencar forces de Van der Waals per a passar d'un estat a un atre. Si es calfa suaument, sublima a 280 °C. Si el calfament és més ràpit, fon a 306 °C. Si no es controla la temperatura, es descompon formant dicloruro de ferro.[1]
El percentage d'enllaç covalente és gran pel poder polarisant del catión. Els cationes de major càrrega, menor tamany i menor índex de coordinació presenten major poder polarisant i major tendència a la hidrólisis). El catión Fe(III) és chicotet i posseïx gran càrrega per lo que es hidroliza fàcilment en l'aigua formant un complex de coordinació en 6 molècules d'aigua, Fe(H2O)63+, de color groc; per tant es deurà tindre precaució per a la síntesis del tricloruro de ferro de que no entre en contacte en aire o aigua.
Dissolució
[editar | editar còdic]Pel seu caràcter covalente, és soluble en dissolvents orgànics. En dissolució alcohòlica li'l coneix com a tintura de ferro.
Quan es dissol en aigua, el clorur de ferro(III) sofrix hidrólisis i llibera calor en una reacció exotèrmica. D'això resulta una solució àcida i corroent de color marró que s'utilisa com coagulante en el tractament d'aigües residuals, per a la potabilización de l'aigua, i en l'indústria electrònica per al gravat químic de plaques de circuit imprés. En dissoldre's en aigua, deuria precipitar formant hidròxit de ferro(III) Fe(OH)3, insoluble; no obstant, forma una dissolució coloidal d'eixe compost, que presenta el típic color pardo de les dissolució de sals de ferro(III).[2]
El clorur de ferro(III) anhidro és un àcit de Lewis prou dèbil, i s'ampra com a catalisador en síntesis orgànica.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cloruro de hierro(III)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.