Cob
En Anglaterra s'utilisa popularment la paraula cob (que el seu sinònim en castellà seria "mazorca") per a designar a les masses redonejades de terra. En particular s'utilisen per a l'edificació de vivendas; des de Gran Bretanya tal paraula i el seu significat edilicio s'han difòs, des de fins de el XX a pràcticament tot el nostre planeta.
Definició
[editar | editar còdic]El cob és un material de construcció els components de la qual són argila, arena, palla i fanc comú de terra. En tal sentit el cob és molt semblant al atobó i al tapial (atobó modern calç), tenint aproximadament les mateixes proporcions de materials constituents. El procés de fabricació del cob permet que les construccions realisades no requerixquen ser transformades prèviament en rajolas, sino que, de la mateixa manera que en el tapial, el conjunt es construïx a partir dels fonaments, en murs d'un sol bloc.
Segons els seus promotors, el cob és incombustible i resulta antisísmicocita requerida; lo innegable és que es tracta d'un material molt econòmic, ecològic, resistent als agents climàtics i, per la seua ductilitat, fàcilment trabajable i moleable.
El cob, donada el seu ya indicada ductilitat, pugues aixina mateix ser utilisat per a crear formes artístiques, esculturaels i està sent reconsiderat des de fins de el XX i inicis del present XXI com un modo prou natural i molt eficaç d'edificació per a vivendes.
Història i us
[editar | editar còdic]
El cob és un material de construcció molt antic (existix, junt en l'atobó i el tapial, ya des d'a lo manco inicis del neolític — fa entre 10.000 a 8000 anys a. C.— ) utilisat en la prehistòria per algunes poblacions humanes sedentarizadas. Les estructures de terra (cob o mateix material en diversos noms) es poden trobar en zones molt distants entre sí, diverses cultures, i els més distints climes. En l'actual estat cridat Regne Unit és freqüent vore cases i cottages de cob en el Devon, i el país de Cornualles. En el país de Gales (principalment en el vall de Glamorgan i la Península de Gower. En la baïa de Donegal del Úlster (Irlanda del Nort) i ya dins de l'actual territori sobirà d'Irlanda en el suroest, especialment en el Munster; també es troben moltes edificacions de cob en el Finisterre de Bretanya en a on existixen llars encara habitades construïts fa 500 anys.
Molts antics edificis de terra persistixen actualment en Àfrica, Mig Oriente i algunes zones dels Estats Units (cob tipo britànic en antigues cases de Nova Anglaterra i "cob" prehispánico, atobó i tapial en l'Oest, principalment entre els taos del nort de Nou Mèxic).
En general, la construcció en terra tipo cob és més pròpia de climes humits, mentres que la tècnica de l'atobó i el tapial és característica de climes més secs i solejats. Açò es deu a les dificultats per a secar les rajoles o atobons en els climes més plujosos.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cob» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.