Cobitis paludica

colmilleja (Cobitis paludica)

La colmilleja (Cobitis paludica) és una espècie de peix de la família Cobitidae. És una espècie de chicotet tamany, no sol alcançar els 150 mm de llongitut, el seu cos és allargat en quatre files de taques obscures. El cap presenta chicotetes taques obscures i baix de l'ull tenen una chicoteta espina, per a defensa contra els depredadors. Carix de bufa natatoria. Existix un acusat dimorfisme sexual, sent les femelles de major tamany.

Hàbitat

És una espècie endèmica de la península ibèrica, que habita en les parts miges i baixes dels rius, en poca corrent i en fondos d'arena i grava i vegetació aquàtica. S'alimenten preferentment de larves d'insectes i atres vertebrats, algues i detritos.

Distribució

La seua distribució es llimita a la península ibèrica (Espanya i Portugal). Es distribuïx en les conques, del Miño, Ebre, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Guadarrama, Xúquer, Turia, Albufera de Valéncia en alguns afluents de la marge esquerra del riu Duero. En Astúries es localisa en la conca del riu Nalón (rius Nalón, Narcea, Nora, Trubia i Aranguín). Provablement va ser introduïda en els rius Miño, Ulla i Nalón i en el llac de Banyoles. Les seues poblacions es troben en franca regressió, havent desaparegut en les últimes décadas d'alguns rius de les conques a on habitava.

Amenaces

Una de les principals amenaces a la conservació d'esta espècie és l'introducció de peixos exòtics en els últims anys en la península ibèrica. Algunes d'estes espècies són depredadors de C. paludica com el peix gat (Ameiurus melas), el siluro (Silurus glanis), el black-bass (Micropterus salmoides), el lucio (Esox lucius), la lucioperca (Sander lucioperca). Unes atres com el peix sol (Lepomis gibbosus) i diverses espècies de ciprínidos desplacen a les espècies autòctones per compartir caseta ecològica. Este decliu s'estima que serà en els pròxims anys d'a lo manco el 20% en l'àrea d'ocupació de l'espècie.^{cita requerida} Ademés la forta contaminació de les parts baixes dels rius, a on en freqüència viu esta espècie, junt a l'extracció d'àrits en els seus zones de freza, han contribuït a la seua desaparició en molts rius a on abans abundava. També l'us d'esta espècie com a esc viu per a la peixca.

Atres noms comuns

Lamprehuela (molt estés) i mordemana (Comarca del Salor, Extremadura).

Fonts

• Cobitis paludica en l'Atles de la biodiversitat del Ministeri de Mig ambient (MMA). Archiu en pdf. Consultat el 24 de juny de 2009.
• Cobitis paludica en la llista roja de la UICN.
• [1] en l'Enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols. Museu de Ciències Naturals. CSIC. Consultat el 16 d'agost de 2022.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cobitis paludica.
• Wikispecies té un artícul sobre Cobitis paludica.