Anar al contingut

Micropterus salmoides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Micropterus salmoides Lake Biwa Museum1.jpg
perca atruchada (Micropterus salmoides)


La perca atruchada,[1] perca americana,[2] perca negra, huro, lubina negra, lobina o "black bass" (Micropterus salmoides)[3] és una espècie de peix perciforme de la família Centrarchidae. És d'aigua dolça i es caracterisa per tindre una aleta dorsal radiada espinoforme i una posterior flexible separada per una muesca. Esta espècie és originària de Norteamérica. A partir del sigle XX, esta espècie s'ha introduït en Espanya. En Espanya està considerada com a espècie exòtica invasora segons el Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[4][5]

Morfologia

[editar | editar còdic]

És un peix molt compacte, pero els laterals estan més o menys comprimits. D'escamas verdosas en taques obscures. El seu tamany adult és de 30 a 50 cm, és un peix resistent i carnívor; constituïx una espècie de les més deportives per la seua combativitat, voracitat i pot ser peixcat d'innumerables tècniques de peixca deportiva (cucharilla, peix artificial, mosca, peix viu, esc, cucs, etc.).

En la península ibèrica medix 30-35 (50) cm de llongitut encara que en Norteamérica pot alcançar més de 80 cm, encara que esta no és la subespecie introduïda en Europa.

També estan distribuïts en atres zones del planeta.

La boca és prou gran. No sol pesar més de 3 kg. Les aletes dorsals són llargues. Actualment, el récort en competició reconegut és de 4 kg, peixcat en el Embassament de Guadalcacín de Càdis.[6][7] Es poden peixcar en diversos enzas.

Biologia

[editar | editar còdic]

En els seus primers anys és gregario, i paulatinament anirà formant inclús grups molt numerosos. És carnívor, la seua dieta inclou insectes aquàtics, cucs, larves i d'adults chicotets peixos, aus chicotetes i amfibis.

Alcança la madurea sexual als tres o quatre anys de vida. El mascle excava un clot de 30 a 90 cm en el fondo i atrau cap a ell a vàries femelles. El desove es realisa entre maig i juliol.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Preferix aigües tranquiles de charcas o estanys d'espessa vegetació aquàtica, des d'a on aguaitar als seus assuts, en aigües netes i preferiblement càlides.

Relació en l'home

[editar | editar còdic]

La seua peixca es considera l'especialitat deportiva en major volum de negoci directe i indirecte en EE. UU., per damunt de la NBA o la NHL, constituint l'espècie "leit-motiv" del mercat del sector.cita requerida

Es considera que el millor periodo de l'any per a realisar esta modalitat deportiva és durant els mesos de primavera i estiu, no obstant i sorprenentment en autumne i hivern, pese a ser menor el número de captures, el tamany d'estes és molt més gran que les que podrem peixcar en els mesos de més llum de l'any.

Consideració com a espècie exòtica i invasora

[editar | editar còdic]

Micropterus salmoides ha segut introduït en moltes regions i països per la seua popularitat com a espècie de peixca. Actualment, està instalat en més de 79 països o territoris fòra de la seua extensió original.[8]

Causa el decliu, desplaçament o extinció d'espècies en el seu nou hàbitat, ya siga per predación, o per competició.[9][10] Esta espècie es considera un perill per a espècies autòctones com el salmón o la trucha. Han segut culpats, també de l'extinció de el  podilymbus gigues, un au aquàtica que va habitar el llac Atitlan en Guatemala.[11]

Investigacions en la península ibèrica varen descobrir que els jovenils de M. salmoides varen ser capaços de demostrar plasticidad trófica, que significa que varen ser capaços d'ajustar el seu comportament alimentici per a obtindre la suficient energia per a sobreviure.[12]

Està inclosa en la llista de les 100 espècies exòtiques invasoras més amoladores del món de la IUCN.[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Estadístiques de Peixca: Captures, Volum 81; Volum 86, pág. 61. Food & Agriculture Org., 2000. En Google Books. Consultat el 4 d'agost de 2015.
  2. Capítul 2.3.2. «Síndrome ulcerante epizoótico»: «Taula 2.1. Espècies de peixos susceptibles al SUE.» Manual Aquàtic de la OIE 2012, pág. 2. En Google Books. Consultat el 4 d'agost de 2015.
  3. Froese, R. and D. Pauly. Editors.. «Micropterus salmoides (Lacepède, 1802)». FishBase. Consultat el 3 d'agost de 2015.
  4. «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
  5. «Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras». Consultat el 4 de setembre de 2019.
  6. «L'embassament de Guadalcacín acollirà l'I copa del Món de Black Bass des de vora». Marca.com-Quadern de Peixca. Consultat el 21 de maig de 2025.
  7. «de Guadalcacin Embasse de Guadalcacín. Càdis». Hi ha peixca. Consultat el 21 de maig de 2025.
  8. «Gloval Invasive Specie Database. Micropterus Salmoide».
  9. Minckley (1973). Arizona Game and Fish Department (ed.). Fishes of Arizona.
  10. FULLER, P.L., L.G. NICO, AND J.D. WILLIAMS. (1999). American Fisheries Society. (ed.). Nonindigenous fishes introduced into inland waters of the United States..
  11. Roots, Clive (2006). Flightless Birds. (en Anglés), Greenwood Publishing Group.. ISBN 9780313083945.
  12. Fisheries Research. 113 (1).
    153–158..
  13. «100 de les espècies exòtiques invasoras més perilloses del món.».