Coléter

En les plantes de Loganiaceae es troben varis tipos de pèl, incloses les pinces secretoras multicelulares que es mostren ací en secció travessera (C, D, H).

En Botànica, es denomina coléter a una estructura secretora pluricelular, formada per un núcleu parenquimático rodejat per una o dos capes de cèlules epidérmicas, adoptant les cèlules de la capa exterior una disposició columnar (en empalizada). Carixen de fas vasculars. Solen adoptar aspecte d'emergències (tricomas), estretits basalment (en aspecte claviforme), freqüentment formant grups o mechones situats en diferents parts d'algunes plantes, p. eix., en les escamas que cobrixen les yemasDesam hibernantes de les espècies del gènero Aesculus (castanyers d'Índies), en les estípulas d'algunes Rubiaceae, en les vores o el llim foliar, en les bràcteas, bracteolas, cáliz o corola florals d'atres angiosperma. El terme coléter prové del grec κόλλα (coa) i la terminació -éter com en uréter.

Els coléteres poden ser de diversos tipos:

• estàndart o tipo S: en aspecte de pèl claviforme;
• dendroide o tipo D: en aspecte ramificado; i
• penicilado o tipo B: en aspecte de pinzell.

Actuen com a protectors adicionals de les zones en teixits meristemàtics. Per a això, el seu producte de secreció, el mucílac, ademés de polisacàrits, conté diverses proteïnes d'acció enzimàtica protectora, com quitinasas, β-1,3-glucanasas i polifenoloxidasas, que poden danyar els components químics de microorganismes atacants. No obstant, en alguns casos, s'ha comprovat que l'exsudat provoca el creiximent de certes bactèries endofíticas, la funció de les quals es desconeix.