Cáliz

Cáliz

Esquema de la flor en el que es veu el cáliz.

En botànica, el cáliz és el verticilo extern en les florés en periant heteroclamídeo, és dir, en dos classes de peces. Es compon de sàpia-hos, que són antófilos estèrils, generalment verdes i de consistència herbácea.

Si els sépals estan lliures entre sí el cáliz es denomina dialisépalo, mentres que si estan units es diu gamosépalo com en la clavellinera (Dianthus caryophyllus, cariofiláceas) o el ceibo (Erythrina crista-galli, leguminosas).

Quan el cáliz és gamosépalo es poden distinguir tres parts ben definides: el tubo, que és la porció en la qual els sépals estan units; la gola —que pot estar més o menys tancada per un anell de pèls (carpostegio)—, que és el lloc en que els sépals se separen uns d'uns atres; i el llim, que és la poció lliure, formada pels extrems apicales de cada sépal o lòbuls.

Els sépals poden tindre consistència i forma variades. En les compostes, per eixemple, els sépals estan reduïts a pèls o cerdes que constituïxen el denominat papus o vilano.

Segons la seua duració sobre les atres peces florals, el cáliz pot ser efímer o fugaç, quan els sépals cauen en obrir-se la flor, com en la rosella (Papaver rhoeas, papaveráceas); deciduo, quan els sépals es desprenen en acabant de que haja ocorregut la fecundació; o persistent quan permaneix despuix de la fecundació i acompanya al frut, com en el cas del manzano (Malus domestica, rosáceas).

L'anatomia del cáliz és, entre totes les peces florals, la que més recorda a la dels nomófilos (fulls normals). El mesófilo està format generalment per parènquima clorofiliano homogéneu. Generalment en cada espècie, cada sépal està inervado pel mateix número de traces foliares que presenten els nomófilos.