Anar al contingut

Erythrina crista-galli

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Erythrina crista-galli 104709049.jpg
Erythrina crista-galli (Erythrina crista-galli)
Baïna de llegum obert, en llavors en el seu interior.
Baïna i llavors

Erythrina crista-galli, el seibo o ceibo és un arbre de la família Fabaceae originari de Sudamérica.[1]

És la flor nacional d'Argentina des de 1942, i en 2008 es va declarar el 22 de novembre «Dia nacional del ceibo».[2] També és la flor nacional d'Uruguay, a on és tradicional que es trobe plantat en les escoles.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre de porte mijà que pot alcançar entre 5 a 8 m d'altura, aplegant rarament fins als 20 m. i en un diàmetro de tronc de més de 50 cm. El seu raïl és pivotante, en nudosidades produïdes per bactèries nitrificantes que viuen en simbiosis, facilitant a esta l'absorció del nitrogen que fixen i de la qual prenen les substàncies orgàniques que elabora.

El tronc és tortuoso i irregular, en branques espinoses que creixen de forma desordenada i moren despuix de la floració. Les fulls són caduques, compostes de tres làmines oblongo-lanceoladas en textura coriácea.

Les florés, de color roig, sorgixen en inflorescèncias arracimadas, tenen cinc pétals en simetria bilateral.

El cáliz és gamosépalo, com un chicotet didal de color roig. Forma en la corola un periant a on sépals i pétals són de color semblant, pero de forma distinta. La seua vora es caracterisa pel color marró que li dona aspecte de marchito.

La corola, semblant a la de Phaseolus vulgaris, és amariposada, pero es diferencia d'esta que l'estandart, que és el pétal més gran, se situa en la part inferior. Els dos pétals anomenats ales, són molt chicotets i s'amaguen dins del cáliz. Els atres dos a voltes es sueldan parcialment i formen la quilla, servint de protecció als òrguens de reproducció.

l'androceo consta de 10 estams, un de lliure i nou units pels seus filaments (androceo gamostémono). El gineceo unicarpelar se situa entre els estams soldats.

El frut és una chicoteta llegum parda i seca, monocárpica, de pocs centímetros. Les llavors, de color marró, són cilíndriques i es disponen espaciadamente en l'interior de la baïna.

L'embrió posseïx cotiledones hipogeus (en germinar queden baix terra).[4]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx pel norest i centroeste d'Argentina, l'est de Bolívia, el sur de Brasil, gran part de Paraguay i casi tot Uruguay.[1]

Habita llocs baixos inundables, i a lo llarc dels cursos d'aigua del Gran Chaco i de la Regió Oriental. No habita el bosc alt ni els llocs secs sense inundacions. Tolera molt ben sols saturats d'aigua; les llavors són transportades per l'aigua germinant en llocs tals com a bancs d'arena, en a on ajuden a estabilisar la terra i a formar illes noves. És molt comú en el predelta i delta del riu Paraná.

Toxicitat

[editar | editar còdic]

Les parts aérees de les espècies del gènero Erythrina poden contindre alcaloides, tals com l'eritralina i l'erisodina, l'ingestió de la qual pot supondre un risc per a la salut.[5]

Posseïx aplicacions tintóreas i medicinals: en la seua corfa es tracten ferides reumatisme i servix com antiespasmódico diurético; en la seua resina es poden curar malalties intestinals; els seus fulls contenen alcamfor menge que ajuda a la cicatrisació de les ferides i posseïx propietats antiiflamatorias per a tumors.[6][7][8]

  • fusta dèbil i porosa, poc duradora; s'utilisa en talles i molduras. Pes específic de 0,2 g/cm³.
  • És apta per a producció de Polpa de celulosa.
  • És melífero.
  • Es cultiva en països tropicals i subtropicales para us ornamental.
  • En Argentina el caixco del bombo legüero es fa preferentment de ceibo.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Erythrina crista-galli va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Mantissa Plantarum 1: 99–100. 1767[9]

Etimologia

Erythrina: nom genèric que prové del grec ερυθρος erythros = "roig".

crista galli: epítet latino que significa, "cresta de gall".

Varietats

Noms comuns

[editar | editar còdic]

En distintes regions es coneix com a arbre del coral, bucaré, ceibo, suiñandi o suinandí,[2] seibo,[nota 1][1] cachimbo, anahí, flor de coral, gallito, pico de gall, piñón francés de Cuba,[11] sananduva i corticeira (en Brasil), chilijchi (en Bolívia).

  1. 1,0 1,1 1,2 «Erythrina crista-galli» (en en). GRIN Global. Consultat el 22 d'abril de 2021.
  2. 2,0 2,1 «Per qué el 22 de novembre se celebra el Dia de la Flor Nacional» (en és). Ministeri de Cultura d'Argentina. Consultat el 22 d'abril de 2021.
  3. https://www.mna.gub.uy/innovaportal/file/124306/1/patrimonio-botanico---ceibo.pdf
  4. «Erythrina crista-galli (Cockspur Coral Tree)» (en en). T.I.R:R.A.I.N. Consultat el 22 d'abril de 2021.
  5. European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
  6. «Metabolites from Endophytes of the Medicinal Plant Erythrina crista-galli».Zeitschrift für Naturforschung C.60(5-6)
    467–477.ISSN 1865-7125.doi:10.1515/znc-2005-5-616.Consultat el 13 d'agost de 2018.
  7. «Usos del Ceibo en Medicina Tradicional | Medicina Intercultural» (en és). medicinaintercultural.org. Consultat el 2022-11-20.
  8. «La flor nacional del ceibo, en ADN de passió i rebelia» (en és). La Nació (Buenos Aires). Consultat el 2022-11-20.
  9. «Erythrina crista-galli». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 de giner de 2014.
  10. «Ret Jardin». Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2008. Consultat el 19 de novembre de 2007.
  11. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Erythrina crista-galli en el Viccionari.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>