Complex volcànic del mont Edziza
El complex volcànic mont Edziza és un ampli i potencialment actiu complex volcànic localisat en el País Stikine, al noroest de la Columbia Britànica, en Canadà, a 38 km al surest de la chicoteta comunitat de Telegraph Creek. Està situat en la cordillera Tahltan, un àrea elevada de planures i montanyes de baixa altura, llimitant a l'est en els Montes Rangers i al sur en el riu Inklin. Com a complex volcànic, este consta de varis tipos de volcans, incloent camps volcànics, calderes, domo de lava, estratovolcánés i cons de escoria.
La major part del complex volcànic Mont Edziza està inclós en un parc provincial cridat Parc Provincial Mont Edziza. El parc despuix cridat Mont Edziza, té un àrea de 266095 hectàrees i va ser fundat en 1972 per a preservar els tesors culturals i volcànics únics del nort de la Columbia Britànica.[1] El complex volcànic Mont Edziza és remot i sense carreteres, accessible solament per mig de camins. L'accés més senzill és des de la Carretera 37 de Columbia Britànica i seguint un camí des de Dease Lake fins a Telegraph Creek. Des del Llac Kinaskan, en la carretera 37, un camí en molt males condicions s'estén per l'oest a lo llarc de 30 km fins al cor del complex. Des de Telegraph Creek un atre camí s'estén per 25 km per l'est i conduïx a la cara nort del Mont Edziza.[2]
Geologia del salmón
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]
El complex volcànic Mont Edziza comença a formar-se fa 7.5 millons d'anys i es troba en constant creiximent des d'eixe llavors.[2] Com atres volcans en el noroest de la Columbia Britànica, el complex volcànic Mont Edziza té el seu orige en el clavill continental; un ampli llímit en les plaques tectónicas divergents a on la litósfera comença a ser pressionada cap a dalt.[3] Ací, la corfa continental de la Placa de Nort Amèrica escomença a estirar-se en un promig de 2 centímetros per any. Este incipient clavill s'ha format com a resultat de l'esmonyida de la Placa Pacífica cap al nort a lo llarc de la Falla de la Reina Carlota, per la mateixa via que conduïx a la Fossa de les Aleutianas, la qual s'estén per tota la llínea costera al sur d'Alaska i les aigües adjacents de la costa norest de Siberia, en la Península de Kamchatka.[3] Com la corfa continental s'estira, les roques propenques a la superfície es fracturen de forma paralela al clavill, formant-se una falla. El magma basáltico calent fluïx a lo llarc d'estes fractures per a crear erupció de lava passives, conegudes com erupció efusiva.
La zona del clavill ha existit des de fa 20 millons d'anys, i ha creat una llínea de volcans anomenada província volcànica de la Cordillera del Nort, també coneguda com a Cinturó Volcànic de Stikine, estenent-se des de la frontera entre Alaska i Yukón prop de la ciutat portuària del Príncip Roberto, Columbia Britànica.[4] Varis volcans actualment inactius en la província són potencialment actius, tres d'ells han erupcionado fa pocs centenars d'anys, dos presenciats per les Primeres Nacions de Canadà i miners locals durant els sigles XVIII i XIX.[5][6][4] El Pico Tseax, el qual va fer la seua última erupció en el XVIII, és històricament el volcà més actiu en el sur de la província, mentres que el Mont Prindle en el centre-este d'Alaska, que va fer erupció durant el Pleistoceno, és generalment considerat de major activitat en la zona nort.[7]
Estructura
[editar | editar còdic]
El complex volcànic del Mont Edziza té al segon volcà més jove de Canadà i el segon també en amplitut, en un àrea de 1000 km²,[2][8] superat solament per la Cordillera Plana al nort de Edziza, la qual té un àrea de 1800 km². Els quatre volcans centrals, coneguts com Pico Armadillo, Planura dels Espectres, Pico de Gèl, i Mont Edziza, conformen un eix en forma d'óval que compon al camp volcànic. La composició d'este camp volcànic consta de vàries capes superpostes, dos de les quals són fàcilment apreciables en els mapes. Este camp volcànic forma un ampli replanell de lava de 65 km de llongitut i 20 km d'amplitut, principalment fet pel fluix de lava basáltica; presenta alguns cons de escoria i està rodejat de passos escarpados, els quals exponen les columnes de basalt negre creades pel fluix de la lava en conjunt en fragments de roca distales i depòsits piroclásticos. La majoria presenten colors clars de magma de tracita i comandita en chicotetes traces d'alumini. El replanell de lava és flanquejada pel Riu Klastline pel nort, pel Riu Stikine per l'oest i pel Riu Iskut per l'est.[9] Les elevació del replanell de lava van des de 1500 fins als 1800 m s. n. m. en cims volcànics superiors als 2590 m s. n. m.[9] Les tres seccions del replanell de lava es coneixen com Placa Àrtica, Gran Cuervo, i Kitsu.[2] L'història del complex volcànic Mont Edziza inclouen a lo manco dos periodos de glaciació regional, quan àmplies capes de gèl varen cobrir la terra, i varis alvanços menors d'una série de glaciars.[2]
Composició Estratovolcánica
[editar | editar còdic]El pas escarpado per la simetria estratovolcánica va ser producte de repetides erupció molt denses de lava de moviment llent que ha aflorat, comunament, a pocs quilómetros del respirader. Les Erupció Explosives són freqüentment associades a estos volcans, depositant alternadamente capes de cendra volcànica, cendras, blocs, i globos de roca fosa cridats bomba volcànica o bombes de lava, els quals es van sumant en les ales i creen els estratovolcánes.[10] Els estratovolcánes de Edziza contenen una fina capa de roca volcànica rica en sílica cridada tracita; estos no han fet erupció des de fa mils d'anys, permetent que l'erosió vaja destruint el con original, creant riscs escarpados i afloraments de roca de materials molt més resistents.[2]
Composició de la Caldera
[editar | editar còdic]La caldera circular en el complex volcànic del Mont Edziza va ser formada com el resultat d'un buit en la cambra magmática baix el volcà. Si no hi ha magma que erupcionar, el buit de la cambra no serà capaç de soportar el pes de l'estructura volcànica sobre ella.[11] Una fractura circular asprosa — "falla d'anell"— es desenrolla al voltant del brot de la cambra. Estes fractures en forma d'anell complixen una funció alimentadora para la falla per mig de l'intrusió. Els respiraders volcànics secundaris també tenen algunes fractures anellades. Quan la cambra magmática està buida, les fractures anellades dins del volcà colapsen. El colapse pot ocórrer per una erupció cataclísmica, o per una série d'elles de menor intensitat. La caldera més àmplia del complex volcànic Mont Edziza té un diàmetro d'uns 6 km.[11] Les erupció volcàniques d'este complex ve acompanyades de tracita i riolita sòdica, coneguda com comandita.[2]
Composició de l'Domo de Lava
[editar | editar còdic]El domo de lava de Edziza va ser construït per les erupció del magma molt espessa de color clar que incloïa tracita.[2] Dits magma són incapaços de moure's molt llunt dels respiraders que els tiren, causant una solidificació ràpida i construïda per extrusions volcàniques prèvies, creant les característiques formes d'domo.[12] La gruixa del magma és atribuït als alts nivells de sílica, un diòxit de silici natural trobat en vàries formes ristalinas i amorfas.[12] Els domo de Edziza alcancen altures de varis centenars de metros, i creixen llenta i pausadament durant mesos i inclús anys. Els costats d'estes voltes estan composts de escoria de roques molt inestable. Per l'alta possibilitat de que les estructures almagasenen altes cantitats de gas, els domo poden experimentar més erupció explosives en el pas del temps.[12] Quan part d'un domo de lava colapsa i conté encara roca fosa i gasos, pot produir un fluix piroclástico molt calent, una mescla de gasos i cendres.[12]
Entre les característiques de les erupció dels domo de lava s'inclouen baixos i llarcs periodos d'activitat sísmica, els quals són atribuïts a excessos en la pressió dels decorreguts en la cambra del respirader. Una atra de les característiques dels domo de lava és la forma esfèrica dels domo, els cicles de creiximent dels domo en llarcs periodos, i els inicis súbits d'activitat explosiva violenta.[13] La taxa promig de creiximent de l'domo pot ser usada com a patró indicador del suministrament de magma, pero este no mostra en cap cas una relació entre la duració i les característiques de les explosions dels domo de lava.[14]
Composició del Con de Escoria
[editar | editar còdic]El pas cònic o con de escoria de Edziza es va formar producte de les erupció en la font de lava, emetent partícules i gotes de lava congelades des del respirader. Com la lava està carregada de gasos, esclata violentament en fer contacte en l'aire, esta es trenca en menuts fragments que es solidifican i cauen com cendra al voltant del respirader formant un con circular o esfèric.[15] El con de escoria de Edziza consta de varis cràters en forma de bol en els seus cims elevant-se alguns centenars de metros sobre les seues afores. Els cons de escoria en la Columbia Britànica són tan amplis com en la majoria dels terrenys volcànics a lo llarc del món.[15]
El Mont Eva, un mont de cendra negra del complex volcànic del Mont Edziza, és un dels més famosos cons simètrics per la seua perfecta preservació, alcançant una altura de 1740 m s. n. m. i una prominència topogràfica de 150 m.[1][16][8]
Composició de l'escut volcànic
[editar | editar còdic]l'escut volcànic de Edziza està compost, casi en la seua totalitat, de capes de lava decorreguda.[2] Este s'ha format com a resultat dels distints fluix de lava en totes les direccions des del respirader central i des dels distints grups de respiraders més menuts, conformant una àmplia banda que s'inclina suaument a lo llarc del sol, fins a prendre la forma de volta.[17] L'escut ascendix llentament per l'acumulació de mils de capes de fluix de lava altament decorreguda basalt, la qual s'estén ràpidament cobrint llargues distàncies, per a després gelar-se en una prima capa.[17] En algunes erupció volcàniques, la lava basáltica és abocada suaument des de la fissura volcànica en l'interior del respirader central, cobrint tot el seu entorn capa sobre capa, otorgant-li una major amplitut al replanell de Edziza.[17]
Replanells de lava similars a Edziza es troben en qualsevol lloc de Norteamérica, incloent la Planicie del Riu Snake en Idaho, i el Grup Basáltico del Riu Columbia en el surest de Washington, i en l'est d'Oregó, Estats Units; també poden vore's en Islàndia.[17]
Composició de l'abocada subglacial
[editar | editar còdic]l'abocada subglacial (SUGM) del complex volcànic del Mont Edziza és d'un tipo molt inusual en els volcà subglacial formats quan una erupció subglacial va tindre lloc en els llímits del gèl glacial durant el Pleistoceno i una atra més tempranamente en el Holoceno.[18] Abdós erupció no varen ser res calentes i per això no varen ser capaces de crear un fumeral vertical sobre la capa de gèl, en el seu lloc va formar àmplies capes de roca volcànica fosa compostes de fragments volcànics cridats hialoclastito i lava que solidificada en grosses masses va formar un matalaf de lava en lo profunt del gèl glacial.[18] Una volta els glaciars es varen contraure, els volcans subglaciales varen formar part del panorama, en una forma que és distintiva per l'acció del gèl glacial.[18]
Història Eruptiva
[editar | editar còdic]
Els dome de lava, les caldera, els estratovolcán, els abocada subglacial i con de escoria donen forma al complex volcànic en les seues cinc fases, totes varen començar en l'emissió del basalt olivino obscur el qual va formar les capes limítrofes del camp volcànic i varen concloure en l'emissió del magma de color clar.[2] Esta conducta cíclica és atribuïda a l'ascens del mant terrestre junt en el basalt alcalino, abdós en la superfície i parcialment mesclat en reserves corticales a on es pot apreciar el magma clar en chicotetes cantitats d'alumini que es varen formar per la prolongada cristalisació fraccional.[2] La lava rica en tracita òxit de silici IV i en comandita té composició similar en la majoria de les erupció volcàniques de la Terra.[8]
Activitat actual
[editar | editar còdic]
El complex volcànic Mont Edziza és un dels onze volcans associats de Canadà en recent activitat sísmica: Els atres són Castle Roc, el Mont Cayley, el Mont Hoodoo, Lava Fork, Estany Crow, la Caldera Silverthrone, el Mont Meager, el camp volcànic Wells Gray-Clearwater[19] i el Pico Nazko.[20] Les senyes sísmiques sugerixen que estos volcans encara es troben en activitat, indicant possibles erupció en el futur.[21] Encara que les senyes disponibles no mostren una conclusió clara, estes observacions són indicadors de que l'activitat en alguns volcans de Canadà no ha cessat, i que el perill associat a esta activitat és significatiu. L'activitat sísmica té correlació en la d'alguns dels volcans més jóvens de Canadà, i en centres volcànics de prolongada vida en una història de conducta explosiva significativa, tals com el complex volcànic del Mont Edziza.
La més recent activitat volcànica en el complex del Mont Edziza s'ha reflectit en l'aparició d'aigües termals, moltes de les quals s'han trobat en el flanc occidental del volcà, incloent les de Elwyn a 36 °C, les de Taweh a 46 °C, i les inactives en les rodalies del Llac Mess.[8] Les aigües termals es troben en les rodalies dels camps de lava més recents del complex volcànic del Mont Edziza i estan comunament associades en l'activitat eruptiva dels volcans.[8] Estes aigües termals varen ser molt importants per als pobladors de les adyacencias de Tahltan.[22]
Les aigües termals són molt associades a les fumarola, les quals són respiraders indicadors d'activitat volcànica ya que permeten la solsida de gasos calents com òxit de sofre (IV).[23] En general, estes aigües complixen en la seua cicle hidrològic en entrar en contacte en les roques calentes del magma i després brotar en la superfície.[23] l'òxit de ferro, els sulfátos de ferro i atres substàncies brinden els colors lluents en les piscines termals, ya siguen grocs, rojos, marrons o verts.[23]
Història humana
[editar | editar còdic]Pobles indígenes
[editar | editar còdic]Fa uns 10 000 anys, els pobles de Tahltan, que ara fan vida en Dease Lake, Telegraph Creek i Iskut, feyen us de les roques d'obsidiana que es troben en el complex volcànic del Mont Edziza , per a la fabricació d'armes i artículs comercials.[8] La majoria d'estes roques es troba en les grans elevació, en alguns casos, per damunt dels 1800 i 1900 m s. n. m. Este lloc és una de les principals fonts d'obsidiana del noroest de la Columbia Britànica, la qual era comerciada en els pobladors d'Alaska i del nort Alberta.[24] L'obsidiana és un tipo de vidre natural que és altament cotisat per les seues calitats de brot i és produïda pel ràpit refredat de la lava. Com ocorre en tots els vidres i en alguns atres tipos de roca, l'obsidiana es trenca en una fractura concóidea que la caracterisa, donant lloc a fines capes esmolades. Un gavinet fet d'obsidiana de Edziza, possiblement de més de 2000 anys d'antiguetat, ha segut descobert en un àrea propenca al Riu Stikine.[24] Dos formacions basálticas en forma de columna estan expostes dins del complex volcànic: l'Àguila de Tahltan en la confluència del Tahltan i el riu Stikine, i la Montanya Pipe Organ.[22] L'Àguila de Tahltan té una importància cultural i espiritual significativa per als pobles de Tahltan, mentres que el nom exacte i el significat cultural de la Montanya Pipe Organ per als pobles de Tahltan és desconegut.[22]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Mount Edziza Provincial Park and Recreation Area». Government of British Columbia. Consultat el 10 de setembre de 2008.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Wood, Charles A. (2001). Volcanoes of North America: United States and Canada, Cambridge, England: Cambridge University Press, pp. 121, 124, 125, 126. OCLC 27910629. ISBN 9780521438117.
- ↑ 3,0 3,1 «Map of Canadian volcanoes». Geological Survey of Canada. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2008. Consultat el 12 de setembre de 2008.
- ↑ 4,0 4,1 «Canada Volcanoes and Volcanics». United States Geological Survey. Consultat el 13 de juny de 2008.
- ↑ Plantilla:Cite gvp
- ↑ Plantilla:Cite gvp
- ↑ «Map of Canadian volcanoes». Geological Survey of Canada. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2008. Consultat el 12 de setembre de 2008.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «Stikine volcanic belt: Mount Edziza». Catalogue of Canadian volcanoes. Geological Survey of Canada. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2008. Consultat el 11 de setembre de 2008.
- ↑ 9,0 9,1 «Recognizing isse-contact trachyte-phonolite lava at the Mount Edziza Volcanic Complex, British Columbia, Canada». Kristen A. LaMoreaux. Consultat el 17 d'agost de 2008.
- ↑ «Composite Volcanoes and Stratovolcanoes, Subduction-Zone Volcanoes». USGS. Consultat el 12 de setembre de 2008.
- ↑ 11,0 11,1 «Calderes and Caldera Formation». USGS. Consultat el 12 de setembre de 2008.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Llava Domes, Volcanic Domes, Composite Domes». USGS. Consultat el 8 de setembre de 2008.
- ↑ «Causes and consequences of pressurisation in llava dome eruptions». Elsevier B.V.. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2008. Consultat el 12 de setembre de 2008.
- ↑ «Explosive activity associated with the growth of volcanic domes». Elsevier B.V.. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2008. Consultat el 16 de setembre de 2008.
- ↑ 15,0 15,1 «Cinder and Scoria Cones». USGS. Consultat el 8 de setembre de 2008.
- ↑ Plantilla:Cite gvp
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 «Shield Volcano». USGS. Consultat el 8 de setembre de 2008.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 «Types of volcanoes». Volcanoes of Canada. Geological Survey of Canada. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2008. Consultat el 12 de setembre de 2008.
- ↑ «Volcanoes of Canada». Natural Resources Canada. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2006. Consultat el 10 de giner de 2007.
- ↑ «Chronology of Events in 2007 at Nazko Cone». Natural Resources Canada. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2007. Consultat el 27 d'abril de 2008.
- ↑ «Volcanoes of Canada: Volcanology in the Geological Survey of Canada». Geological Survey of Canada. Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2008. Consultat el 9 de maig de 2008.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 «Stikine Country Protected Areas». BC Parks. Consultat el 17 de setembre de 2008.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Lambert, Maurice B. (1978). Volcanoes, North Vancouver, British Columbia: Energy, Mines and Resources Canada, pp. 39. ISBN 0-88894-227-3.
- ↑ 24,0 24,1 «Obsidian from Mount Edziza». Virtual Museum of Canada. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2007. Consultat el 10 de setembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Complejo volcánico del monte Edziza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.