Concessions del Govern de Pedro Sánchez al nacionalisme català
El Govern de Pedro Sánchez ha portat a terme una série de concessions a la Generalitat de Catalunya des de l'inici de la seua llegislatura, en un context de negociacions polítiques en partits independentistes com Esquerra Republicana (ERC) i Junts per Catalunya. Estes concessions han comprés diverses àrees, incloent la finançació autonòmica, competències en immigració, reconeiximent llingüístic i mides d'autogovern, i han generat un intens debat polític en Espanya.
Llei d'amnistia[editar | editar còdic]
Un dels acorts més controvertits va ser l'aprovació d'una llei d'amnistia per a les persones involucrades en el procés independentiste català entre els anys 2012 i 2023. Est va ser un requisit explícit de Junts per Catalunya per a recolzar l'investidura de Pedro Sánchez en novembre de 2023.
Finançació singular per a Catalunya[editar | editar còdic]
Un dels acorts més significatius va ser l'implementació d'una finançació singular per a Catalunya. Este pacte, negociat en ERC, otorga a la Generalitat un tracte fiscal especial, similar al del País Vasc, lo que ha generat controvèrsia en atres comunitats autònomes governades pel PSOE, com Castella-la Mancha i Astúries .
Transferència de competències en immigració[editar | editar còdic]
En març de 2025, el Govern central i Junts per Catalunya varen alcançar un acort històric que permet a la Generalitat assumir competències en matèria d'immigració. Açò inclou la gestió d'autorisacions d'estància i residència, aixina com el control dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) en el seu territori.
Reconeiximent del "conflicte polític" i taula de diàlec[editar | editar còdic]
En novembre de 2023, el PSOE i Junts varen firmar un acort que reconeix "l'existència d'un conflicte sobre el futur polític de Catalunya" i establix la creació d'una taula de diàlec en mediació internacional. Este pacte busca abordar les peticions independentistes catalanes i ha segut objecte de controvèrsia per les referències a el "lawfare" i la possible revisió parlamentària de decisions judicials.
Taula de diàlec en mediador internacional[editar | editar còdic]
L'acort entre el PSOE i Junts també va incloure la creació d'una taula de diàlec política en mediació internacional per a abordar les peticions independentistes catalanes. Este pacte reconeix les aspiracions d'independència de Catalunya i busca resoldre el conflicte històric relacionat en l'autogovern i el reconeiximent nacional de la regió.
Oficialitat del català en l'Unió Europea[editar | editar còdic]
El Govern de Sánchez ha mostrat disposició per a alvançar en el reconeiximent del català com a llengua oficial en l'Unió Europea. Encara que el procés és llent i enfronta bloquejos per part de països com Alemània i partits com el PP, l'Eixecutiu ha facilitat alvanços diplomàtics en este sentit.
Compromisos culturals i d'inversió[editar | editar còdic]
En maig de 2024, Pedro Sánchez es va comprometre a respectar l'història, llengua i cultura catalana, ademés de redoblar l'inversió en infraestructures en Catalunya. Estos compromisos varen ser presentats durant la seua intervenció en la 39ª Reunió Anual del Cercle d'Economia en Barcelona.
Reaccions polítiques[editar | editar còdic]
Estes concessions han generat una àmplia gama de reaccions polítiques. Partits com el PP i Ciutadans han criticat durament els acorts, considerant-los un tracte privilegiat per a Catalunya. Per un atre costat, ERC i Junts per Catalunya han expressat la seua satisfacció en els alvanços, encara que han senyalat que encara queden pendents de compliment. Carles Puigdemont, líder de Junts, ha indicat que l'autumne serà un periodo clau per a definir les futures relacions en el Govern de Pedro Sánchez, sugerint que si els acorts alcançats anteriorment no es complixen, el respal polític podria ser reconsiderat.