Anar al contingut

Confederació de Centroamérica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Confederació de Centre-Amèrica o Confederació de Centroamérica va ser una confederació creada oficialment el 17 de juliol de 1842 per El Salvador, Hondures i Nicaragua, per a uniformar certs aspectes de les seues polítiques, establir una única representació exterior i instituir un poder eixecutiu, un poder llegislatiu i un poder judicial.

En el seu inici la Confederació va designar com a governant a Antonio José Canyes en el títul de suprem delegat, pero cada Estat va conservar el seu propi cap d'Estat, i l'autoritat efectiva d'este càrrec va ser pràcticament inexistent.[1]

Frut Chamorro Pérez va ser l'últim suprem delegat de la Confederació que es va dissoldre de fet a mitan de 1845 a causa de les rivalitats provocades pels governs conservadors i lliberals en cada u dels Estats membres.

En el 17 de març de 1842, es va instalar la Convenció de Chinandega, la primera de múltiples conferències unionistes centroamericanas, celebrada en la ciutat de Chinandega, Nicaragua, per a discutir l'unió dels estats centroamericanos. Va ser atesa per delegats dels estats del Salvador, Hondures i Nicaragua, a on encara tenien algun poder els unionistes.[2]

En la Convenció es va acordar l'11 d'abril l'establiment d'un govern provisorio i el nomenament d'Antonio José Canyes en el títul de suprem delegat per a encapçalar-ho. Este acort jamai va aplegar a tindre efecte.[2]

En el 17 de juliol[3] els delegats varen firmar un nou pacte que va ratificar el nomenament d'Antonio José Canyes com a suprem delegat i d'un Consell consultiu, compost d'un individu per cada Estat. En este s'organisa la Confederació Centre-Americana.[2]

Els firmants del Pacte de Chinandega varen ser els següents:

Guatemala i Costa Rica varen ser invitades a adherir-se al pacte. Guatemala es va abstindre de fer-ho, i Costa Rica es va adherir condicionalmente el 6 de decembre de 1843, en una série de propostes de reformes al conveni. Estes no varen ser considerades i per lo tant l'adheriment de Costa Rica no va aplegar a tindre efecte.[4]

En el 29 de març de 1844 es va reunir en la ciutat salvadorenya de Sant Vicente la Dieta Confederal prevista en el pacte de Chinandega. Es va procedir a l'organisació del poder Eixecutiu i del Consell previst en el pacte. Va haver participació de delegats del Salvador, Hondures i Nicaragua.[5] Costa Rica va designar delegats a la Dieta, pero no varen ser enviats degut a que encara no s'havia donat resposta als plantejaments continguts en l'adheriment costarricense.

La sòrt va designar com a suprem delegat a Frut Chamorro, el delegat per Nicaragua. Juan Lindo, delegat per Hondures va ser elegit President del Consell, i Justa Herrera va ser elegit Secretari del Consell.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Reis (1910). Nocions d'Història del Salvador. Precedides d'un resum d'Història Universal, Barcelona, Espanya: Universitat de Califòrnia.
  2. 2,0 2,1 2,2 Montúfar, 1881, p. 266.
  3. Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Constitució de la Confederació Centroamericana de 1842 (17 de juliol de 1842, firmada en Chinandega). http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/constitucion-politica-de-los-estados-unidos-de-centroamerica-de-1921/html/58917127-0608-4c28-b8b6-6e6605283d1c_2.html
  4. Montúfar, 1881, pp. 295-297.
  5. Montúfar, 1881, p. 282.
  6. Montúfar, 1881, pp. 282-283.