Confederació
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Una confederació (en latín: confoederatīo) consistix en l'unió d'Estats que conserven la seua sobirania i es rigen per determinades lleis comunes. El terme històricament ha segut amprat per a referir-se a aliances. Per això, la paraula encara s'usa en institucions de la societat civil que no forma part de l'Estat, com la Confederació Argentina de Basquetbol o la Confederació Europea de Sindicats. Aixina mateix, este vocablo s'ampra també per a descriure tot tipo d'organisació que combina l'autoritat derivante d'atres ents semiautónomos. En tal cas es poden citar com a eixemples les confederacions deportives. No obstant, la paraula confederació pren molta més rellevància quan es tracta d'alguna aliança permanent d'Estats o alguna associació o mancomunidad d'Estats. El Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola definix la confederació com una unió o aliança entre Estats que conserven la seua sobirania, assentada sobre la base d'un tractat, per a gestionar la defensa, les relacions exteriors i atres interessos comuns.[1] En térmens de política moderna, és una unió permanent d'Estats sobirans en fins d'acció comuna. Generalment s'origina per mig de pactes escrits, per a després establir normes o lleis específiques que regulen i rigguen este víncul. Les confederacions solen formar-se per a encarar assunts d'índole major, com la defensa, les polítiques migratòries, la creació d'una moneda comuna, la lluita contra la pobrea, l'integració social, etc. Pot aplicar-se al Dret internacional públic com a associació entre Estats sobirans, pero també s'utilisa en Dret privat per a referir-se a una forma d'agremiación de vàries associacions en un fi comú. La confederació es diferencia de la federació en que en la primera els membres mantenen altes cotes d'autonomia i el poder central està llimitat, mentres que en la segona els federats renuncien a una part de les seues competències i el poder central és més fort. És freqüent que els elements que componen una confederació siguen a la seua volta federacions, i no unitats unitàries. En l'història, les confederacions exitoses s'han mancomunat evolucionant fins al grau de federacions, gràcies a la gran integració i solidaritat dels seus estats constituents.
Dret internacional
[editar | editar còdic]En Dret Internacional, es denomina confederació a aquella associació establida entre Estats sobirans a través de tractats o constitucions comunes, destinada a conseguir una complementarietat entre estos en diversos assunts, com defensa o comerç. El terme confederació s'aplica per a referir-se a diversos Estats a lo llarc de l'història, com la Confederació Granadina, Confederació Americana de Veneçola (1811), Confederació Argentina (1831-1861), la Confederació Germànica, la Confederació Helvètica, la Confederació Perú-Boliviana (1836-1839) i els Estats Confederados d'Amèrica (1861-1865).
En Argentina, durant part d'el XIX, primerament en ser substituida l'Unió dels Pobles Lliures de fet (despuix de l'Invasió lusità-brasilera a la Província Oriental i a la Mesopotamia argentina que va esclafar al artiguisme) les províncies en governs federals es amalgamaron en una segona etapa de Lliga Federal hegemonizada pel caudillo bonaerense Juan Manuel de Roses. És llavors que les Províncies Unides del Riu de l'Argent prenen des de 1833 ya també el nom oficial de Confederació Argentina, tenint cada província el seu propi govern, el seu propi eixèrcit, la seua pròpia constitució i inclús la seua pròpia moneda, encara que -tal com ocorreguera des de la Guerra argentí-brasilera (1825 a 1828), temps en que es va constituir el primer Congrés Nacional Argentí- la ciutat i la província de Buenos Aires gràcies a la seua posició estratègica, en ser l'única eixida i entrada comercial ultramarina, va tindre la prerrogativa delegada per les atres províncies de les relacions internacionals i dels imposts aduanero. Açò fins a 1853. Després en separar-se momentàneament Buenos Aires (llavors la ciutat de Buenos Aires era la capital de la província homònima) d'Argentina, les atres 13 províncies argentines d'eixa época varen mantindre el nom de Confederació Argentina. Despuix de l'unió de Buenos Aires en 1860 a la Confederació, esta va realisar canvis adquirint la denominació de "nació". A pesar d'això, el terme "Confederació Argentina" seguix sent nom oficial del país, de la mateixa manera que atres denominacions utilisades en constitucions preexistentes (com a República Argentina i Províncies Unides del Riu de l'Argent). Actualment la Confederació Argentina és una federació. l'Antiga Confederació Suïssa: inicialment l'actual Suïssa es va organisar com a confederació (en idioma alemà "Eidgenossenschaft"). Encara hui Suïssa manté com un dels seus noms oficials el de "Confederació Helvètica" i el nom complet oficial de Suïssa és "Confederació Suïssa", encara que en els fets és més be una federació. la Confederació Perú-Boliviana va ser un Estat desaparegut constituït per la confederació de tres Estats, dos d'ells d'efímera existència: l'Estat Nor-Peruà, l'Estat Sud-Peruà i l'Estat de Bolívia (que a la seua volta era una república) baix el govern del mariscal bolivià Andrés de Santa Creu, suprem protector de la Confederació Perú-Boliviana, i a la seua volta, president de la República de Bolívia. Aixina mateix, es pot considerar al Imperi Britànic com una confederació parcial entre la metròpoli (Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda) i els dominis de Canadà (1867), Austràlia (1901), Nova Zelanda (1907), Terranova (1907), l'Unió Surafricana (1910) i l'Estat Lliure Irlandés (1922), que es consideraven iguals a la metròpoli en una política exterior comuna. Este concepte només és aplicable parcialment fins a 1931 (Estatut de Westminster), encara que es manté fins a l'II Guerra Mundial, i no inclou als protectorats i colónies que conformaven el restant de l'Imperi, els que tenien llimitacions en la seua política interna.
Sèrbia i Montenegro (2003-2006), oficialment Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro,[2] va ser un Estat confederal constituït per les repúbliques de Sèrbia i Montenegro. En l'actualitat, l'Unió Europea pot ser considerada un eixemple propenc del concepte de confederació, en ser una agrupació d'Estats sobirans que definix polítiques comunes en diverses àrees jurídiques, econòmiques o socials. Aixina ho ha definit, per eixemple, el Tribunal Constitucional alemà en la sentència Maastricht de 12 d'octubre de 1993.[3]
Estats confederados
[editar | editar còdic]En térmens d'estructura interna, tot Estat confederal està compost per dos o més Estats constituents, denominats Estats confederados. Sobre els seus sistemes polítics, els estats confederados poden tindre formes de govern republicanes o monàrquiques. Els que tenen una forma republicana (repúbliques confederades) solen denominar-se estats (com els estats de la Confederació Americana, 1861-1865) o repúbliques (com les repúbliques de Sèrbia i Montenegro dins de l'antiga Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro, 2003-2006). Els que tenen una forma de govern monàrquica (monarquies confederades) es definixen per varis rancs jeràrquics (com els regnes d'Iraq i Jordània dins de l'Unió Àrap Hachemí, Federació Àrap d'Iraq i Jordània, en 1958).
Confederacions en l'actualitat
[editar | editar còdic]Federació d'Àfrica Oriental
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
la Federació d'Àfrica Oriental, és el nom propost d'una unió política de l'actual Comunitat Africana Oriental (CAO) formada per sis nacions: Burundi, Kènia, Ruanda, Tanzània, Uganda, Sudan del Sur, Somàlia i la República Democràtica del Congo. En l'any 2010, la CAO va llançar el seu propi mercat comú de bens, llabors i capital en la meta de conseguir una moneda comuna en 2012 i una federació política completa per al 2016. Metes que no es varen conseguir alcançar. El 2018 es va formar un consell de 12 membres per a l'inici de les negociacions i dels tràmits per a plantejar un borrador d'una futura constitució unificada per a l'any 2021 i aprovada dos anys despuix, en 2023. S'ha propost adoptar primer un estat confederal a on cada nació conservaria la seua sobirania previ a un estat federal.
Confederació d'Estats del Sahel
[editar | editar còdic]El 6 de juliol de 2024, al final del primer cim de l'Aliança dels Estats del Sahel (AES), el comunicat final va anunciar la creació d'una confederació dels tres països de la AES, a saber, Mali, Burkina Faso i Níger. Va ser en febrer de 2024 quan les potències militars dels tres països varen anunciar la creació de la AES despuix de la seua retirada de la CEDEAO.[4]
Unió Europea
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
l'Unió Europea posseïx alguns dels atributs d'un Estat federal, pero el seu govern central té moltes menys atribucions que el de la majoria de les federacions, de manera que es caracterisa com a cert tipo d'unió supranacional, confederació moderna, unió continental o unió sense precedents. En particular els Estats de l'Unió (UE) tenen dret a obrar de forma independent en assunts de política exterior i defensa, aixina com la casi exclusivitat en atres apartats d'importància, com el sistema fiscal o la Facenda Pública, baix certs paràmetros. Els Estats de l'Unió són entitats sobiranes i independents d'acort al dret internacional, i en capacitat d'iure per a separar-se de l'Unió. No obstant la qual cosa, deleguen l'eixercici de la seua sobirania o, segons l'àmbit, ho eixercixen en comú, en el sí de l'Unió Europea, que no és una aliança d'Estats, sino una entitat en personalitat jurídica pròpia i única. Les institucions europees perseguixen en la seua actuació, i a través d'instruments propis, la defensa de l'interés general europeu o interés comunitari, que no és una mera anexió dels distints interessos nacionals. La doctrina comunitarista sol definir com a método comunitari la conjunció més o menys harmònica de dos tensions dinàmiques sempre presents en el funcionament i el poder de l'Unió, pero en distinta prevalença en segons quins àmbits actue, a saber: El intergubernamentalisme, que cristaliza en una cooperació més o menys intensa entre els Estats a través de l'Unió i del seu entramat institucional i jurídic, i en particular en el sí de l'institució que més obertament acull i representa els interessos nacionals en l'àmbit europeu, açò és, el Consell. A esta llògica responen la PESC i la cooperació policial i judicial en matèria penal, si be esta última s'integra ya, en Lisboa, en l'àmbit supranacional. el supranacionalisme, que es manifesta més allà d'una cooperació entre Estats a nivell comunitari, en una coordinació o supraordenación respectuosa de les seues actuacions i interessos baix la primacia de l'interés general europeu i l'interés comú, la defensa del qual s'encomana al Colege de Comissaris, que actua en l'aprovació del Consell i del Parlament, i baix el control d'este últim, davant qui respon, i de l'alt Tribunal de Justícia. Està integrat, fonamentalment, per lo que des de Maastricht fins a Lisboa s'ha vingut coneixent com a Pilar Comunitari (les tres Comunitats Europees)
Podem detectar també, si ben formalment integrat en este últim àmbit, lo que la doctrina ve denominant, donada la completa integració i la sumissió a una política o sistema únic europeu, el triàngul federal de la construcció comunitària, que comprendria les tres àrees materials del Dret i la política europeus que presenten, en coherència en la seua molt alvançada integració i la seua pròpia naturalea i vocació, un método de funcionament que, si ben no formalment, materialmente respon al modo federal: l'Unió Econòmica i Monetària, el Sistema Judicial comunitari del JUE i la ciutadania europea (en els àmbits en que despleguen la seua eficàcia, que no és universal sino parcelaria).
Estat de l'Unió
[editar | editar còdic]En 1999, Rússia i Bielorússia varen firmar un tractat per a formar una confederació, que va entrar en vigor el 26 de giner de 2000. Encara que va rebre el nom d'Estat de l'Unió i té algunes característiques d'una federació, seguix sent una confederació de dos estats sobirans. La seua existència ha segut vista com una indicació del respal polític i econòmic de Rússia al govern bielorús. La confederació va ser creada en l'objectiu de coordinar accions comunes en matèria d'integració econòmica i assunts exteriors. No obstant, moltes de les disposicions del tractat encara no s'han implementat. En conseqüència, The Times, en 2020, la va descriure com "una confederació en la seua major part no implementada".[5][6]
Benelux
[editar | editar còdic]
el Benelux és una unió polític-econòmica dels Estats de Bèlgica, Països Baixos i Luxemburc, vinculada per tractats i basada en el consens entre els representants dels Estats membres. Compartixen parcialment una política exterior comuna, especialment pel que fa a les seues armada a través del BeNeSam. El ministre holandés de Defensa (2010-2012), Hans Hillen, va aplegar a dir en la ràdio belga que no és impossible que les tres forces armades dels Estats membres s'integren algun dia en les "Forces Armades del Benelux". Per això, el Benelux és calificat a voltes de "espècie de confederació", per eixemple, el ministre d'Estat belga Mark Eyskens.[7][8]
Països que es denominen confederació
[editar | editar còdic]Suïssa
[editar | editar còdic]Suïssa, oficialment coneguda com a Confederació Helvètica,[9][10][11] és un eixemple de país modern que tradicionalment es referix a sí mateixa com a confederació, ya que el nom oficial (i tradicional) de Suïssa en alemà (la llengua majoritària dels suïssos) és Schweizerische Eidgenossenschaft (lliteralment "Camaraderia Suïssa per Jurament"), expressió que es va traduir allatí Confoederatio Helvetica (Confederació Helvètica). Havia segut una confederació des dels seus inicis en 1291 com la Vella Confederació Suïssa, creada originalment com a aliança entre les comunitats de les valls dels Alps centrals, fins que es va convertir en federació en 1848, pero conserva el nom de Confederació per raons de tradició històrica. La confederació va facilitar la gestió d'interessos comuns (com la lliberació de la dominació exterior, especialment de l'Imperi dels Habsburgo, el desenroll d'institucions republicanes en una Europa dominada per les monarquies i elliure comerç) i va garantisar la pau entre les distintes entitats culturals de la zona. Despuix de la Guerra de la Sonderbund de 1847, en la que alguns dels cantones catòlics de Suïssa varen intentar crear una unió separada (Sonderbund en alemà) contra la majoria protestant, es va celebrar una votació i la majoria dels cantones va aprovar la nova Constitució Federal que va canviar el sistema polític a un de federació.[12][13]
Argentina
[editar | editar còdic]Argentina en l'artícul 35 del seu constitució reconeix com a nom oficiala denominació Confederació Argentina, junt a la denominacions de Províncies Unides del Rio de l'Argent i República Argentina.[14]
Llista de confederacions
[editar | editar còdic]- Antiga Confederació Suïssa (1291-1799)
- Ciutats Confederades del Valle del Cauca (1811-1815)
- Lliga dels Pobles Lliures o Lliga Federal(1814-1820)
- Confederació Alemana del Nort (1867-1871)
- Confederació Argentina (1831-1861)
- Confederació Boroana(1853-1879)
- Confederació de Canadà (1867)
- Confederació de Centroamérica (1842)
- Confederació de l'Equador (1824)
- Confederació del Rin (1806-1813)
- Confederació Gaya (42-532)
- Confederació Germànica (1815-1866)
- Confederació Granadina (1858-1863)
- Confederació Iroquesa (1570-1779)
- Confederació Maratha (1674-1818)
- Confederació Perú-Boliviana (1836-1839)
- Estats Confederados d'Amèrica (1861-1865)
- Federació Àrap d'Iraq i Jordània (1958)
- Federació de Repúbliques Àraps (1972-1977)
- Irlanda confederada (1642-1651)
- Lliga Hanseática (1358-1630)
- Lliga Federalliga dels Pobles Lliures (1814-1820)
- Províncies Unides dels Països Baixos (1581-1795)
- Regne de Dinamarca i Noruega (1536-1814) (confederades en unió personal)
- República Àrap Unida (1958-1961)
- República de les Dos Nacions (1569-1795)
- Senegambia (1982-1989)
- Sèrbia i Montenegro (2003-2006)
- Terra Mariana (1207-1561)
- Unió d'Estats Africans (1961-1963)
- Unió de Kalmar (1397-1523) (confederades en unió personal)
- Unió entre Suècia i Noruega (1814-1905) (confederades en unió personal)
- Imperi Austrohúngaro (1867-1918) (confederados en unió personal)
- Confederació de Nova Rússia (2014)
- Aliança d'Estats del Sahel (2023-present)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Real Acadèmia Espanyola Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, Diccionari de la llengua espanyola, Edició del Tricentenario, Actualisació 2022». Consultat el 18 d'octubre de 2023.
- ↑ un. org/spanish/aboutun/unmember. htm Llista d'Estats membres de les Nacions Unides.
- ↑ Pereira, A. C. et al. google. cl/books? id=k5CiiKhLPqsCLa Constitució europea: tractats constitutius i jurisprudència. Ed. Universitat de Santiago de Compostela, 2000, p. 333.
- ↑ «Junta-led Sahel states rule out return to West African economic bloc». reuters. com.
- ↑ «BBC News | EUROPE | Russia and Belarus form confederation». news. bbc. co. uk. Consultat el 2024-01-19.
- ↑ «[1]». Consultat el 2024-01-19 (en en).
- ↑ Eyskens, Mark (2021-08-02). «'Een Belgische confederatie leidt onvermijdelijk tot drie onafhankelijke staten'».
- ↑ VRG-Alumni. Recht in beweging – 27ste VRG-Alumnidag 2020 (en nl), Gompel&Svacina. ISBN 978-9463712040.
- ↑ «Startseite». admin. ch.
- ↑ «Federal Chancellery – The Swiss Confederation – a brief guide». Bk. admin. ch.
- ↑ «The Swiss Confederation Institute» (en anglés).
- ↑ swissworld. org/en/politics/general_information/ch_confoederatio_helvetica/CH: Confoederatio Helvetica – Switzerland – Information [2] archivat en Wayback Machine.. Swissworld. org. Retrieved on 2013-07-12.
- ↑ «On the way to becoming a federal state (1815-1848)». admin. ch.
- ↑ «Constitució de la Nació Argentina».
Vore també
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Confederació en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Confederación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.