Anar al contingut

Conquista de l'Imperi nanda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Nanda Empire, c.325 BCE.png
Imperi nanda al moment de la seua conquista per Chandragupta.

La conquista del Imperi nanda governat per Dhana Nanda per una força manada per Chandragupta Maurya entre 321 i 320 a. C. va dur a la formació del Imperi maurya.

Antecedents

[editar | editar còdic]

El història de les principals figures involucrades i del conflicte mateix és obscura.[1] El domini de Dhana Nanda tenia el seu núcleu en el regne de Magadha i contenia molts regnes vassalls en la conca del Ganges.

Es dia que Chandragupta era un Kshatriya d'orige noble i en experiència militar. El seu coneiximent en assunts de govern i guerra sol atribuir-se al seu tutor i gurú Chanakya i al llibre Artha-shastra, un antic tractat destinat a l'ensenyança dels reis en estes matèries.[2] Chanakya va ensenyar al jove monarca sobre la guerra i la diplomàcia perque desijava convertir-ho en un gran conquistador, ajudant-ho a analisar quins regnes eren aliats naturals i quins enemics inevitables, fer tractats que podria trencar o mantindre, una política d'assessinats contra líders enemics o sembrar discòrdia entre ells per mig d'agents secrets, considerar a la gent armes de guerra, us de la religió i superstició per a animar a les seues tropes i desalentar a les enemigues, difondre desinformació i tracte humanitari de presoners i pobles conquistats.[2]

Conflicte

[editar | editar còdic]

Molt de lo que se sap de la guerra va ser escrit molt despuix de la mateixa. Plutarco dona algunes senyes,[3] en Mudra-rakshasa, un drama polític i històric, va anar ficcionalizada[4] en Visnú-purana s'emfatisa el paper de Chandragupta en la caiguda de Nanda[5] i es menciona en Milinda-pañja.[4]

Plinio el Vell i Plutarco mencionen que, basats en l'embaixador seléucida Megástenes, l'eixèrcit de Nanda sumava 200.000 soldats d'infanteria, 80.000 de cavalleria, 8.000 carros i 6.000 elefants de guerra.[6] Per a véncer-ho, Chandragupta va deure usar totes les seues forces, incloent mercenaris grecs de Panyab. Segons el Milinda-pañja, varen morir en la guerra 10.000 elefants, 100.000 cavalls i 5.000 aurigas.[7] És provable que usara tàctiques de guerrilla, perque l'Imperi era poderós i capaç de movilisar grans eixèrcits capaços d'abrumar la batalla campal a qualsevol advenedizo.[8]

Segons el Mudra-rakshasa, Chandragupta primer va conquistar Panyab i després va unir les seues forces al seu tutor i va alvançar contra Nanda.[4] Plutarco també diu que primer va véncer als sátrapa grecs d'Alejandro Magne en el noroest de l'Índia.[3] Historiadors moderns conclouen que Chandragupta va conquistar gradualment les províncies de l'Imperi abans d'alvançar sobre el núcleu principal: Magadha.[1] En Mudra-rakshasa, va posar lloc a Kusumapura, capital de Magadha, en ajuda de mercenaris de tribus ya conquistades al noroest de l'Índia.[4] L'experiència prèvia d'estos va deure ser clau per a la campanya.[9] Este sege va començar cap al 320 a. C..[8] Cap al 312 a. C. havia conquistat tot el nort i noroest de l'Índia.[4]

Chandragupta va poder haver-se aliat en el rei Sinhabahu de Sinhapura i el de Kalinga.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Bhattacharyya, 1977: 8
  2. 2,0 2,1 Boesche, 2003
  3. 3,0 3,1 Barua, 2005: 13-15
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Roy, 2012: 61-62
  5. Sharma, 2001: 53
  6. Mookerji, 1966: 165-166
  7. Chatterjee, 1998: 155
  8. 8,0 8,1 Grant, 2010: 49
  9. Roy, 2015b: 13
  10. Roy, 2015a: 46-50

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Barua, Pradeep (2005). The State at War in South Àsia. Tom II. U. of Nebraska Press. ISBN 9780803213449.
  • Bhattacharyya, Pranab Kumar (1977). Historical Geography of Madhyapradesh from Early Records. Motilal Banarsidass Publishe.
  • Boesche, Roger (2003). "Kautilya's Arthasastra on War and Diplomacy in Ancient Índia". The Journal of Military History, vol. 67 no. 1, pp. 9-37. Project MUSE.
  • Chatterjee, Suhas (1998). Indian civilization and culture. M.D. Publications.
  • Grant, R. G (2010). Commanders: History's Greatest Military Leaders. Penguin Press. ISBN 9780756673413.
  • Mookerji, Radhakumud (1966). Chandragupta Maurya and his claves. Motilal Banarsidass Publ.
  • Roy, Kaushik (2012). Hinduism and the Ethics of Warfare in South Àsia: From Antiquity to the Present. Cambridge University Press. ISBN 9781139576840.
  • Roy, Kaushik (2015a). Warfare in Pre-British Índia–1500BCE to 1740CE. Routledge. ISBN 9781317586920.
  • Roy, Kaushik (2015b). Military Manpower, Armies and Warfare in South Àsia. Routledge, ISBN 9781317321279.
  • Shanker, Urvija (2001). Population Pattern and Urban Development: A Case Study of Patna. Rajesh Publications. ISBN 9788185891255.
  • Sharma, Urmila & Sanjeev Kumar Sharma (2001). Indian Political Thought. Atlantic Publishers & Dist.


Referències

[editar | editar còdic]