Constant de Madelung
La constant de Madelung és un factor de correcció que contempla les interaccions electrostàtiques dels ions més alluntats que la simple parella anión-catión i depén exclusivament de la geometria del cristal iònic.[1] Es pot calcular com una suma de la contribució dels ions veïns més propencs, més la dels segons veïns més propencs, i aixina successivament.[2] La va trobar el físic alemà Erwin Madelung en 1918.[3]
Expressió formal
[editar | editar còdic]La constant de Madelung permet el càlcul del potencial elèctric Vi en la posició ri pels ions en les posiciones rj:
a on rij =|ri - rj| és la distància entre els ions i-ésimo i j-ésimo. Ademés,
- zj = número de càrregues del ion j-ésimo
- i = 1.6022Plantilla:I C
- 4 π ϵ0 = 1.112Plantilla:I C²/(J m).
Si es normalisen les distancies rij a la distància del veí més propenc r0, el potencial es pot escriure
a on és la constant de Madelung (adimensional) del ion i-ésimo
L'energia electrostàtica del ion en la posició és el producte de la seua càrrega pel potencial:
Qualsevol cristal macroscòpic es pot aproximar molt be per un cristal infinit, ya que inclús un cristal d'un milló d'àtoms de costat albergaria àtoms, per lo que seria un cristal de l'orde de miligrams, encara microscòpic. En un cristal infinit els àtoms només es diferencien pel seu tipo i pel lloc que ocupen en la celdilla elemental, ya que no hi ha àtoms més propencs a la vora que uns atres. En dita estructura cristalina hi ha una constant de Madelung per cada ion que ocupe un lloc distint en la ret. Per eixemple, per al cristal de clorur sòdic hi ha dos constants de Madelung – una per al Na+ i una atra per al Cl-. Ya que abdós ions, no obstant, ocupen llocs de la ret en la mateixa simetria abdós tenen la mateixa magnitut i diferixen solament en el signe. S'assumix que la càrrega elèctrica dels ions Na+ i Cl- és positiva i negativa, respectivament, i . La distància a primers veïns és la mitat del paràmetro de ret de la cela unitat cúbica i la constant de Madelung queda
La prima indica que s'exclou el terme . Ya que esta suma és condicionalment convergent no és adequat com a definició de la constant de Madelung a menos que l'orde de la suma s'especifique. Hi ha dos maneres òbvies de calcular esta série, com a llímit de gavetes o com a llímit d'esferes infinitament grans. L'últim, a pesar de que no hi ha cristals esfèrics, és el més popular per la seua simplicitat. Per això, el següent desenroll es troba freqüentment en la lliteratura:[4]
No obstant, açò és incorrecte ya que estes séries divergixen com va demostrar Emersleben en 1951.[5][6] El llímit de les gavetes convergix al valor correcte. Borwein, Borwein i Taylor donen una definició matemàtica sense ambigüitat per mig de l'extensió analítica de séries absolutament convergents.
Hi ha molts métodos pràctics per a calcular la constant de Madelung ya siga usant una suma directa (per eixemple, el método de Evjen[7]) o una transformada integral en el método de Ewald.[8]
| Ion en compost cristalí | (basat en ) | (basat en ) |
|---|---|---|
| Cl− i Na+ en halita NaCl | ±1.748 | ±3.495 |
| S2− i Zn2+ en blenda ZnS | ±1.638 | ±3.783 |
| S22− en pirita FES2 | … | 1.957 |
| Fe2+ en pirita FES2 | … | -7.458 |
Fòrmula
[editar | editar còdic]Una fòrmula per a la constant de Madelung de convergència ràpida és:[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gilreath, E.S (1958). Fonamental concepts of inorganic chemistry, McGraw-Hill.
- ↑ (2004) Magnituts, unitades i símbols en química física, Barcelona, pp. 58. ISBN 9788472837331.
- ↑ Phys. Zs..XIX
- 524–533.
- ↑ Charles Kittel: Introducció a la Física de l'estat Sòlit., Wiley 1995, ISBN 0-471-11181-3
- ↑ O. Emersleben: Mathematische Nachrichten 4 (1951), 468
- ↑ D. Borwein, J. M. Borwein, K. F. Taylor: "Convergence of Lattice Sums and Madelung's Constant", J. Math. Phys. 26 (1985), 2999–3009, doi:10.1063/1.526675
- ↑ H. M. Evjen: "On the Stability of Certain Heteropolar Crystals", Phys. Rev. 39 (1932), 675–687, http://link.aps.org/abstract/PR/v39/p675
- ↑ P. P. Ewald: "Die Berechnung optischer und elektrostatischer Gitterpotentiale", Ann. Phys. 64 (1921), 253–287, doi:10.1002/andp.19213690304
- ↑ “Tingues Problems in Experimental Mathematics” . The American Mathematical Monthly 113 (6).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Constante de Madelung» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.