Anar al contingut

Constant de Madelung

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:NaCl-ionlattice-madelung.png
Càlcul de la constant de Madelung per al ion de NaCl etiquetat 0 en el método d'expansió d'esferes. Cada número designa l'orde en que se sumixca. Tinga en conte que en este cas, la suma és divergent, pero hi ha métodos per a sumar que donen una série convergent.

La constant de Madelung és un factor de correcció que contempla les interaccions electrostàtiques dels ions més alluntats que la simple parella anión-catión i depén exclusivament de la geometria del cristal iònic.[1] Es pot calcular com una suma de la contribució dels ions veïns més propencs, més la dels segons veïns més propencs, i aixina successivament.[2] La va trobar el físic alemà Erwin Madelung en 1918.[3]

Expressió formal

[editar | editar còdic]

La constant de Madelung permet el càlcul del potencial elèctric Vi en la posició ri pels ions en les posiciones rj:

Vi=e4πϵ0jizjrij

a on rij =|ri - rj| és la distància entre els ions i-ésimo i j-ésimo. Ademés,

zj = número de càrregues del ion j-ésimo
i = 1.6022Plantilla:I C
4 π ϵ0 = 1.112Plantilla:I C²/(J m).

Si es normalisen les distancies rij a la distància del veí més propenc r0, el potencial es pot escriure

Vi=e4πϵ0r0jzjr0rij=e4πϵ0r0Mi,

a on Mi és la constant de Madelung (adimensional) del ion i-ésimo

Mi=jzjrij/r0.

L'energia electrostàtica del ion en la posició ri és el producte de la seua càrrega pel potencial:

Eel,i=zieVi=e24πϵ0r0ziMi.

Qualsevol cristal macroscòpic es pot aproximar molt be per un cristal infinit, ya que inclús un cristal d'un milló d'àtoms de costat albergaria 1018 àtoms, per lo que seria un cristal de l'orde de miligrams, encara microscòpic. En un cristal infinit els àtoms només es diferencien pel seu tipo i pel lloc que ocupen en la celdilla elemental, ya que no hi ha àtoms més propencs a la vora que uns atres. En dita estructura cristalina hi ha una constant de Madelung Mi per cada ion que ocupe un lloc distint en la ret. Per eixemple, per al cristal de clorur sòdic hi ha dos constants de Madelung – una per al Na+ i una atra per al Cl-. Ya que abdós ions, no obstant, ocupen llocs de la ret en la mateixa simetria abdós tenen la mateixa magnitut i diferixen solament en el signe. S'assumix que la càrrega elèctrica dels ions Na+ i Cl- és positiva i negativa, respectivament, zNa=1 i zCl=1. La distància a primers veïns és la mitat del paràmetro de ret de la cela unitat cúbica r0=a/2 i la constant de Madelung queda

MNa=MCl=j,k,=     (1)j+k+(j2+k2+2)1/2.
Madelung Constant for NaCl
Esta gràfica demostra la no-convergència del método d'expansió de les esferes per a calcular la constant de Madelung per al NaCl en comparar-la en el método d'expansió de les gavetes, el qual és convergent.


La prima indica que s'exclou el terme j=k==0. Ya que esta suma és condicionalment convergent no és adequat com a definició de la constant de Madelung a menos que l'orde de la suma s'especifique. Hi ha dos maneres òbvies de calcular esta série, com a llímit de gavetes o com a llímit d'esferes infinitament grans. L'últim, a pesar de que no hi ha cristals esfèrics, és el més popular per la seua simplicitat. Per això, el següent desenroll es troba freqüentment en la lliteratura:[4]

M=6+12/28/3+6/224/5+=1.74756.

No obstant, açò és incorrecte ya que estes séries divergixen com va demostrar Emersleben en 1951.[5][6] El llímit de les gavetes convergix al valor correcte. Borwein, Borwein i Taylor donen una definició matemàtica sense ambigüitat per mig de l'extensió analítica de séries absolutament convergents.

Hi ha molts métodos pràctics per a calcular la constant de Madelung ya siga usant una suma directa (per eixemple, el método de Evjen[7]) o una transformada integral en el método de Ewald.[8]

Eixemples de constants de Madelung
Ion en compost cristalí M (basat en r0) M (basat en w)
Cl i Na+ en halita NaCl ±1.748 ±3.495
S2− i Zn2+ en blenda ZnS ±1.638 ±3.783
S22− en pirita FES2 1.957
Fe2+ en pirita FES2 -7.458

Fòrmula

[editar | editar còdic]

Una fòrmula per a la constant de Madelung de convergència ràpida és:[9]

12πm,n1,imparsech2(π2(m2+n2)1/2)


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gilreath, E.S (1958). Fonamental concepts of inorganic chemistry, McGraw-Hill.
  2. (2004) Magnituts, unitades i símbols en química física, Barcelona, pp. 58. ISBN 9788472837331.
  3. Phys. Zs..XIX
    524–533.
  4. Charles Kittel: Introducció a la Física de l'estat Sòlit., Wiley 1995, ISBN 0-471-11181-3
  5. O. Emersleben: Mathematische Nachrichten 4 (1951), 468
  6. D. Borwein, J. M. Borwein, K. F. Taylor: "Convergence of Lattice Sums and Madelung's Constant", J. Math. Phys. 26 (1985), 2999–3009, doi:10.1063/1.526675
  7. H. M. Evjen: "On the Stability of Certain Heteropolar Crystals", Phys. Rev. 39 (1932), 675–687, http://link.aps.org/abstract/PR/v39/p675
  8. P. P. Ewald: "Die Berechnung optischer und elektrostatischer Gitterpotentiale", Ann. Phys. 64 (1921), 253–287, doi:10.1002/andp.19213690304
  9. Tingues Problems in Experimental Mathematics” . The American Mathematical Monthly 113 (6).