Consultant a la bruixa

Erro al crear miniatura:

Consultant a la bruixa

Consultant a la bruixa o Consultant a l'hechicera és un mosaic realisat per Dioscórides de Samos, trobat en la vila de Cicerón en la campiña pompeyana i conservat en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Història

El mosaic va ser realisat entre el II i I a. C. per Dioscórides de Samos: va ser colocat en el centre del paviment de mosaic blanc i rodejat de meandres coloreats en blanc, negre, groc, roig i blau del deambulatorio de la vila de Cicerón.

Despuix de les excavacions arqueològiques que varen afectar a la vila, el mosaic va ser trobat el 8 de març de 1764, un any despuix del descobriment d'un atre mosaic, en el que compartia el mateix espai, Músics ambulants: són les dos úniques obres de l'artiste grec trobades en Campània; en el moment de l'excavació estava present Johann Joachim Winckelmann i va escriure:

Els dos senyors que m'acompanyaven i yo vàrem ser els primers en vore-ho, a banda dels treballadors (ich und meine beyden Herren Gefàhrten die ersten waren, die és auBer donen Arbeitern gesehen).

Johann Joachim Winckelmann, Nachrichten.

Posteriorment va ser després de la seua ubicació original per a realisar un chicotet quadro: al principi no va tindre el mateix èxit que les pintures trobades en la vila, pero després va ser revalorisat durant el XIX gràcies al positivisme.

Descripció

L'obra és una emblemata, és dir, un mosaic en opus vermiculatum en teselas que a voltes tenen un tamany inclús inferior al milímetro, realisat sobre un panel de pedra calcàrea i posteriorment colocat en el centre del sol. El tema és el de la consulta a una bruixa per a la creació de pocions d'amor, una escena similar que també pot trobar-se en un atre mosaic que data de el III trobat en Zeugma i un atre, contemporàneu al de la vila, en Mitilene: copien una pintura grega de el III, realisada com exvoto, despuix de la victòria de Menandro en un concurs teatral; de fet, es referix a les Synaristósai del dramaturc grec, pero també a una obra en el mateix títul d'Aristófanes.

L'escena sembla tindre lloc en un escenari de teatre: en la base hi ha tres escalons decorats en frisos que conduïxen al podi a on estan les protagonistes i darrere d'elles hi ha panels plans que podrien representar les escenes. Al voltant d'una chicoteta taula redona en pates de lleó hi ha tres dònes assentades: la de l'esquerra, assentada en un kline en un coixí de colors i un pany decorat a quadros i en borles, i la del centre estan en actitut d'espera, mentres que a la dreta hi ha una vella bruixa, bizca, en una copa d'argent en torres en una mà dins de la qual hi ha una pócima màgica, també confirmada per alguns objectes rituals colocats sobre la taula com una ramita per a rosar i dos recipients d'argent; totes les dònes estan vestides en quitón de mànega llarga i mant i duen caraces teatrals de comèdia sobre els rostres. L'escena termina, en l'extrem dret, en una jove sirvienta, colocada de perfil, vestida en un mant, en actitut d'espera. En el centre superior està la firma de l'autor en grec: Διοσκουρίδης Σάμιος ἐποίησε (Dioscórides de Samos ho va fer).

Bibliografia

• Umberto Pappalardo i Rosaria Ciardiello (2010). Mosaici greci i romani. Tappeti vaig donar pietra in età ellenistica i romana, Arsenale edizioni. ISBN 978-88-7743-337-4.
• (2012) Claudia Angelelli (ed.). Amoenitas II, Istituto Poligrafico i Zecca dello Stato. ISBN 978-88-240-1335-2.
• (2013) Loreta Paola Seu, Maria Isabella Pesce, Flavia Radetti, Pier Giovanni Guzzo, Gianluca Tagliamonte (ed.). Città Vesuviane antichità i fortuna: il suburbi i l'Agro vaig donar Pompei, Ercolano, Oplontis i Stabiae, Istituto dell'Enciclopèdia Italiana. ISBN 978-88-1200-225-2.
• Dario Barbera (2023). Museu archeologico nazionale vaig donar Napoli - La Guida, Electa. ISBN 978-88-928-2407-2.