Conveni de Minamata sobre el Mercuri

Archiu:Minamata Convention Ratification Map.svg

Conveni de Minamata sobre el Mercuri

El Conveni de Minamata sobre el Mercuri és un tractat internacional dissenyat per a protegir la salut humana i el mig ambient de les emissions i lliberacions antropogénicas de mercuri i composts de mercuri. La convenció va ser el resultat de tres anys de reunions i negociacions, despuix de lo que el text de la convenció va ser aprovat per delegats que representaven a prop de 140 països el 19 de giner de 2013 en Ginebra i adoptat i firmat eixe mateix any el 10 d'octubre de 2013 en una conferència diplomàtica. celebrada en Kumamoto, Japó. La convenció du el nom de la ciutat japonesa de Minamata. Este nomenament té una importància simbòlica ya que la ciutat va passar per un incident devastador d'enverinament per mercuri. S'espera que durant les pròximes décades, este acort internacional millore la reducció de la contaminació per mercuri de les activitats específiques responsables de la major lliberació de mercuri al mig ambient immediat.

L'objectiu del Conveni de Minamata és protegir la salut humana i el mig ambient de les emissions i lliberacions antropógenas de mercuri i composts de mercuri. Conté, en apoyo de este objectiu, disposicions que es relacionen en tot el cicle de vida del mercuri, inclosos els controls i les reduccions en una varietat de productes, processos i indústries a on s'usa, llibera o emet mercuri. El tractat també aborda l'extracció directa de mercuri, la seua exportació i importació, el seu almagasenament segur i la seua eliminació una volta com a rebuig. L'implementació del conveni també resultarà en l'identificació de les poblacions en risc, l'impuls de l'atenció mèdica i una millor capacitació dels professionals de la salut per a identificar i tractar els efectes relacionats en el mercuri.

El Conveni de Minamata proporciona controls sobre una miríade de productes que contenen mercuri, la fabricació del qual, importació i exportació estaran totalment prohibides per a 2020, llevat quan els països hagen solicitat una exenció per un periodo inicial de 5 anys. Estos productes inclouen certs tipos de bateries, llànties fluorescents compactes, relés, sabons i cosmètics, termómetros i tensiómetros. Els empasts dentals que usen amalgama de mercuri també estan regulats per la convenció, i el seu us deu reduir-se gradualment a través d'una série de mides.

Antecedents sobre el mercuri

El mercuri és un element natural. Pot ser lliberat al mig ambient per fonts naturals, com la meteorización de roques que contenen mercuri, incendis forestals, erupció volcàniques o activitats geotèrmiques, pero també per activitats humanes. S'estima que entre 5500 i 8900 tonellades de mercuri s'emeten i es tornen a emetre cada any a l'atmòsfera, i es considera que gran part del mercuri reemitido està relacionat en l'activitat humana, de la mateixa manera que les lliberacions directes.

Per les seues propietats úniques, el mercuri s'ha utilisat en varis productes i processos durant centenars d'anys. Actualment, s'utilisa principalment en processos industrials que produïxen la producció de clorur (PVC) i elastòmers de poliuretano. S'utilisa àmpliament per a extraure or del mineral en la mineria d'or artesanal i en chicoteta escala. Es troba en productes com alguns interruptors elèctrics (inclosos els termostats), relés, equips de medició i control, peres fluorescents de baix consum, alguns tipos de piles i amalgama dentals. També s'utilisa en laboratoris, cosmètics, productes farmacèutics, inclús en vacunes com a conservant, pintures i joyeria. El mercuri també es llibera involuntàriament d'alguns processos industrials, com la generació d'energia i calor a pur de carbó, la producció de ciment, la mineria i atres activitats metalúrgiques, com la producció de metals no ferrosos, aixina com de l'incineració de molts tipos de rebujos.

La major font individual d'emissions de mercuri provocades per l'home és el sector de la mineria d'or artesanal i en chicoteta escala, que és responsable de la lliberació de fins a 1000 tonellades de mercuri a l'atmòsfera cada any.

Història de les negociacions

Fa temps que se sap que el mercuri i els composts de mercuri són tòxics per a la salut humana i el mig ambient. Les crisis de salut pública a gran escala pel enverinament per mercuri, com la malaltia de Minamata i la malaltia de Niigata Minamata, varen cridar l'atenció sobre el tema. En 1972, els delegats de la Conferència d'Estocolm sobre el Mig Humà varen presenciar a l'estudiant de secundària japonés Shinobu Sakamoto, discapacitat com a resultat de l'enverinament en metilmercurio en l'úter. El Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (ONU Mig ambient, anteriorment PNUMA) es va establir poc despuix. ONU Mig ambient s'ha compromés activament a dur la ciència de l'enverinament per mercuri a l'implementació de polítiques. En 2001, el consell de govern va invitar al director eixecutiu de ONU Mig ambient a realisar una evaluació mundial del mercuri i els seus composts, inclosos els efectes químics i sobre la salut, les fonts, el transport a llarga distància, aixina com les tecnologies de prevenció i control relacionades en el mercuri.

En 2003, el consell de govern va considerar esta evaluació i va trobar que hi havia suficient evidència d'impactes adversos globals significatius del mercuri i els seus composts per a justificar una major acció internacional per a reduir els riscs per a la salut humana i el mig ambient per la seua lliberació al mig ambient. Es va instar als governs a adoptar objectius per a la reducció de les emissions i lliberacions de mercuri i ONU Mig ambient va iniciar activitats d'assistència tècnica i desenroll de capacitats per a complir en estos objectius.

En 2005 i 2007, els governs varen establir i varen enfortir un programa sobre el mercuri per a abordar les preocupacions que planteja en l'Associació Mundial sobre el Mercuri de el PNUMA. En 2007, el consell de govern va concloure que les opcions de mides voluntàries millorades i els instruments llegals internacionals nous o existents deuen revisar-se i evaluar-se per a alvançar en el tractament del problema del mercuri. En febrer de 2009, el consell de govern de el PNUMA va decidir desenrollar un instrument mundial jurídicament vinculant sobre el mercuri.

Ràpidament es va establir un Comité Intergovernamental de Negociació (CIN), a través del com els països varen negociar i varen desenrollar el text de la convenció. Atres interessats, incloses organisacions intergovernamentals i no governamentals, també varen participar en el procés i varen contribuir compartint opinions, experiències i coneiximents tècnics. El Comité Intergovernamental de Negociació va estar presidit per Fernando Lugris d'Uruguay i va contar en el respal de la Subdivisió de Productes Químics i Salut de la Divisió d'Economia de ONU Mig ambient. El CIN va realisar cinc sessions per a discutir i negociar un acort global sobre el mercuri:

• CIN 1, 7 a l'11 de juny de 2010, en Estocolm, Suècia
• CIN 2, 24 al 28 de giner de 2011, en Chiba, Japó

• CIN 3, 31 d'octubre al 4 de novembre de 2011, en Nairobi, Kènia
• CIN 4, 27 de juny al 2 de juliol de 2012, en Punta de l'Est, Uruguay
• CIN 5, 13 al 18 de giner de 2013, en Ginebra, Suïssa

El 19 de giner de 2013, despuix de negociar fins a altes hores de la nit, les negociacions varen concloure en prop de 140 governs acceptant el text del borrador de la convenció. La convenció va ser adoptada i oberta a la firma per un any el 10 d'octubre de 2013, en una conferència de plenipotenciarios (conferència diplomàtica) en Kumamoto, Japó, precedida per una reunió preparatòria del 7 al 8 d'octubre de 2013. l'Unió Europea i 86 països varen firmar la convenció el primer dia que es va obrir a la firma. Atres 5 països varen firmar la convenció l'últim dia de la conferència diplomàtica, l'11 d'octubre de 2013. En total, la convenció conta en 128 signatarios.

Fernando Lugris, el delegat del president d'Uruguay, va proclamar: "Hui, en la matinada del 19 de giner de 2013, hem tancat un capítul en un viage que ha dut quatre anys de negociacions a sovint intenses pero finalment exitoses i va obrir un nou capítul cap a un futur sostenible. Açò s'ha fet en nom de les poblacions vulnerables de tot lo món i representa una oportunitat per a un sigle més saludable i sostenible per a tots els pobles".

Ademés de l'adopció del conveni, es va encarregar al Comité Intergovernamental de Negociació que es reunira durant el periodo intermig anterior a l'obertura de la primera reunió de la Conferència de les Parts en el conveni per a facilitar la seua ràpida entrada en vigor i la seua aplicació efectiva una volta que entre en vigor. Es varen realisar dos sessions de el CIN:

• CIN 6, 3 al 7 de novembre de 2014, en Bangkok, Tailàndia
• CIN 7, del 10 al 15 de març de 2016, en la Mar Morta, Jordània

Les discussions varen cobrir una série d'aspectes tècnics, financers, aixina com administratius i operatius.

La convenció requeria per a entrar en vigor el depòsit de cinquanta instruments de ratificació, acceptació, aprovació o adheriment per part dels estats o organisacions regionals d'integració econòmica. Esta fita de cinquanta ratificació es va alcançar el 18 de maig de 2017, per lo que la convenció va entrar en vigor el 16 d'agost de 2017.

La primera reunió de la Conferència de les Parts del Conveni de Minamata sobre el Mercuri (COP1) va tindre lloc del 24 al 29 de setembre de 2017 en el Centre Internacional de Conferències de Ginebra.

La segona reunió de la Conferència de les Parts (COP2) va tindre lloc del 19 al 23 de novembre de 2018 en el Centre Internacional de Conferències de Ginebra, Suïssa.

La tercera reunió de la Conferència de les Parts (COP3) va tindre lloc del 25 al 29 de novembre de 2019 en el Centre Internacional de Conferències de Ginebra, Suïssa. En la seua tercera reunió, la Conferència de les Parts va acordar una série d'elements d'acció per a implementar efectivament el Conveni de Minamata.

En acabant de que la convenció va entrar en vigor, la Conferència de les Parts va tindre lloc anualment durant els primers tres anys. A partir d'ara, la pròxima Conferència de les Parts (COP) es convocarà cada dos anys.

La quarta reunió de la Conferència de les Parts (COP4) va tindre lloc del 21 al 25 de març de 2022 en Nusa Dua, Bali, Indonèsia.