Copernicia alba

caranday (Copernicia alba)

El caranday o ananachícarí (Copernicia alba) és una planta de la família de les arecáceas, nativa de la ecorregión del Gran Chaco, al Surest de Bolívia en els departaments de Santa Creu, Chuquisaca i Tarija, en les províncies argentines de Formosa, Chaco, Corrents, Santa Fe i Bota, i el Chaco paraguayà. De ràpida germinació i abundant en forma selvada, s'aprofita poc en jardineria front a atres palmeres de la zona. És la més resistent a la fredor de les espècies de Copernicia.

En arborat urbà

Característiques

C. alba és una palmera de fins a 20 m d'altura, en un estípite d'uns 40 cm de diàmetro màxim, rara volta bifurcado, cobert d'una corfa de color grisáceo i de superfície plana o marcada per les chafades de les branques antigues en els adults. El sistema radicular és extens i profunt.

La fusta és resistent i densa (fins a 0,92 de densitat relativa en eixemplars adults). Mostra fulls palmadas, en forma de palmito, agrupades en l'àpiç del talle, en el llim d'uns 70 cm de llarc i el raquis molt més llarc que este, leñoso i dotat d'espines negres, dures i curves; són palmatisectas, persistents, en entre 30 i 50 folíols llineals, cada u d'uns 2 cm d'ample i color llaugerament azulado. En els eixemplars adults estan coberts d'una cera similar a la de carnauba.

Les florés formen inflorescèncias en espádices de color groc i casi 2 m de llarc, format per floros hermafroditas d'uns 4 mm de llarc disposts en espiral. Cada flor posseïx tres ovaris, un dels quals es desenrollarà en frut, una baya globosa de consistència pulposa i color obscur, monoseminada. La llavor és ovoide, plana, de color castany clar i fins a 12 mm de llarc.

Hàbitat i cultiu

C. alba està adaptada a un clima de monsons, en periodos de sequia alternant-se en inundacions. Requerix molt sol, pero tolera aceptablemente ben el fret una volta que la germinació ha tingut lloc. Compartix hàbitat en el pindó (Syagrus romanzoffiana), Trithrinax campestris, Trithrinax biflabellata i Acrocomia totai.

La germinació és ràpida, tenint lloc en menys de dos mesos, i el creiximent és ràpit en condicions adequades, uns 35 cm anuals. Tolera ben extrems de alcalinidad o acidea, pero és sensible a la falta de sol. Els jovenils no formen palmes fins a haver cobrat certa altura, mostrant en primer lloc fulls llineals o lanceoladas, finamente dentadas i desprovistas de cera.

Us

Cestería espiralada

El tronc dels eixemplars adults s'usa en l'indústria maderera per a tallar postes per a llínees telefòniques i elèctriques. En Paraguay s'està estudiant a C. alba Karanda’i en la seua aptitut com a cultiu per a biodiésel.

També en Paraguai es consumix molt el seu cogollo en forma de margallonera, degut a que la planta de margallonera normal presenta problemes de conservació per la seua sobreexplotació. Com la planta Copernicia alba és abundant en Paraguay, especialment en la zona del Chaco, s'usa, encara que siga una miqueta més dura que la margallonera normal.

En les ciutats de Luque, Net i Tobati es confeccionen capells trenant el full de karanda'i. Dos fulls són suficients per a un capell. La forma de teixit està heretada de la cultura guaraní, encara que els guaraníes no feyen capells sino bossos. El capell de karanda'i, cridat capell pirí, és utilisat tradicionalment per a protegir-se del sol durant els treballs agrícoles. Últimament el turisme creixent incentiva una busca de nous productes, de forma similar a la que succeïx en l'espècie Trithrinax campestris, en productes tals com a teixits en karanda'i, com a carteres, pantalles i uns atres; se li dona color en anilina, creant textures en anar variant les seqüències de teixit. De la mateixa manera, també en el chaco s'utilisa el full del karanda'i en cestería espiralada. Els objectes tradicionals són cistelles grans, encara que ara es fan també bossos, individuals, paneras, fruteres i atres objectes. Es combina el karanda'i (de color blanc) en una atra planta de color negre cridada guembe en guaraní.

Taxonomia

Copernicia alba va ser descrita per Thomas Morong i publicat en Annals of the New York Academy of Sciences 7: 246. 1893.

Etimologia

Copernicia: nom genèric que va ser nomenat en honor del astrònom polac Nicolás Copérnico.

alba: epítet latino que significa "blanc".

Sinonímia

• Copernicia australis Becc.
• Copernicia nigra Morong
• Copernicia ramulosa Burret
• Copernicia rubra Morong
• Coryphomia tectorum Rojas

Bibliografia

1. Balslev, H. & M. Moraes. 1989. Sinopsis de les Palmeres de Bolívia. AAU Rep. 20: 1 – 107.
2. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
3. Henderson, A., G. Galeano & R. Bernal. 1995. Field Guide Palms Americas 1–352. Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
4. Jardim, A., T. J. Killeen & A. Fonts. 2003. Guia Árb. Arb. Bosq. Sec Chiquitano i–x, 1–324. Fundació Amics de la Naturalea Noel Kempff, Santa Creu de la Serra.
5. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Arb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
6. López, J. A. & J. I. L. Little. 1987. Arbres Comuns del Paraguai 425 pp.
7. Moraes R., M. 2004. Fl. Palmeres Bolívia 1–262. Plural Editors, La Pau.
8. Pintaud, J.-C., G. A. Galeano, H. Balslev, R. Bernal, F. Borchsenius Kristensen, I. J. L. Ferreira, J. J. de Granville, K. Mejía C., B. Millán, M. Moraes R., L. R. Noblick, F. W. Stauffer & F. Kahn. 2008. Les palmeres d'Amèrica del Sur: diversitat, distribució i història evolutiva. Revista Peruana Biol. 15(supl. 1): 7–29.
9. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Copernicia alba.