Coquimbita
La coquimbita és un mineral de la classe dels minerals sulfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la coquimbita”.[1] Va ser descoberta en la regió de Coquimbo (Chile), sent nomenada aixina per August Breithaupt en 1841 per esta localisació.[2]
Característiques físiques i químiques
[editar | editar còdic]És un mineral dimorfo en la paracoquimbita,[3] que cristaliza en el sistema hexagonal.[4] Visualment indistinguible de l'aluminocoquimbita. Altament hidratada és similar a la lausenita i la kornelita, mentres que en baixa hidratació és similar a la quenstedtita.[5]
La composició química és un sulfat hidratado de ferro. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea alumini. És soluble en aigua. El seu color aparent canvia depenent del tipo de llum, solar o de llànties d'incandescència[6]
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Típicament un mineral secundari en les porcions oxidadas dels depòsits del sulfur del ferro de la intemperización en regions àrides, més rarament associada en activitat fumarólica. Sol trobar-se associat a atres minerals com: copiapita, paracoquimbita, voltaíta, szomolnokita o roemerita.
És un mineral relativament freqüent, encara que els eixemplars en bons cristals no ho són tant. Es coneixen des de fa molt temps els eixemplars de la mina Alcaparrosa,i en Chuquicamata, en Calama, Antofagasta (Chile).[5] Els majors cristals coneguts, de tamany superior al centímetro, s'han trobat en la mina Javier, en Huacuas, Ayacucho (Perú).[7] En Espanya era molt abundant en algunes cambres de les llabors subterrànees de la zona de Pou Alfredo, en la mines de Riotinto (Huelva), en les que, com a menuts cristals, associada a voltaíta, copiapita i atres sulfat, tapizaba superfícies de decenes de metros quadrats. Estes formacions varen desaparéixer en permetre's l'inundació de la mina en la década del 2000.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Palache, C., H. Berman i C. Frondel, 1951. «Dana’s system of mineralogy», (7ª edició), v. II, 532–534.
- ↑ Breithaupt, A., 1841. Vollständige Handbuch der Mineralogie. Vol. 2: 100.
- ↑ Fang, J.H. i P.D. Robinson, 1974. «Polytypism in coquimbite and paracoquimbite». Neues Jahrb. Mineral., Monatsh., 89–91.
- ↑ Fang, J.H. i P.D. Robinson, 1970. «Crystal structures and mineral chemistry of hydrated ferric sulfates. I. The crystal structure of coquimbite». Amer. Mineral., 55, 1534–1540.
- ↑ 5,0 5,1 «Coquimbite. Mindat».
- ↑ 6,0 6,1 Calvo Rebollar, Miguel (2014). Minerals i Mines d'Espanya. Sulfat (Seleniatos, Teluratos), Cromatos, Molibdatos i Wolframatos, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 266-268. ISBN 978-84-95063-97-7.
- ↑ Mineralien-Welt 21 (3), 68-71.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coquimbita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.