Cordia alliodora
Cordia alliodora és una espècie de planta en flor de la família de les Boraginaceae
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de 8 a 30 m d'altura. Fulls simples, alternes, de 8 a 18 cm de llarc per 3 a 8 cm d'ample, ovado-lanceoladas o elíptiques. Inflorescèncias panículadones axilars o terminals, de 5 a 15 i fins a 30 cm de llarc. Florés blanques tornant-se pardo-obscuras, quan seques. Fruts anous cilíndriques de 5 mm de llarc, en la corola persistent en una sola llavor.
Presenta ramitas verticiladas en nucs engrossats a on habiten formigues (formicarios). Ademés és l'única espècie del gènero en Mèxic que té una pubescencia en tricomas estrelats més densos pel envés.
Propietats
[editar | editar còdic]En Michoacán i Quintana Rosegue a esta espècie se li usa en el tractament de malalties dels pulmons.
Els fulls són la part de la planta més empleada. En Michoacán el seu cocimiento s'usa per a curar malalties pulmonars. En Oaxaca s'usen calfades i posades com emplasto en els genolls en cas de tindayo. La seua cocció s'administra per via oral com antipalúdico i per al clapit. Torrades i mòltes, s'apliquen de forma externa com antiséptico. En Yucatán es pren la mel dos o tres voltes per semana, per als nervis. Encara que també s'usa la planta com cicatrizante de ferides (Yucatán). En Quintana Rosegue s'usen les llavors mòltes per a les afeccions cutànees. En Guerrero per al melic eixit, es fan en el làtex dos o tres #curació.[1]
- Història
En el XVI, Francisco Hernández de Toledo relata: la pols alivia les úlceres pútridas i aprofita extraordinàriament als malalts de tós.
En el XX, Maximino Martínez reporta els usos següents: estimulant i per a malalties del sistema respiratori.
- Química
En el duramen del talle de Cordia alliodora, s'han detectat els components quinoideos cordiaacromos A, B i C; policíclics alioquinol C, cordiaaquinol C i cordiol A; bencenoides aliodorol i cordallinol; el monoterpeno aliodorín, i el component heterocíclic d'oxigen cordiacromeno A. Dels fulls s'han aïllat varis derivats oxo-hidroxilados de l'àcit oleanenoico.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cordia alliodora va ser descrita per (Ruiz & Pav.) Oken i publicat en Allgemeine Naturgeschichte 3(2): 1098. 1841[2]
- Etimologia
Cordia: nom genèric otorgat en honor del botànic alemà Valerius Cordus (1515-1544).[3]
alliodora: epítet latino que significa "en olor a all"[4]
- Sinonímia
- Cerdana alliodora Ruiz & Pav.
- Cordia alliodora (Ruiz & Pav.) Cham. ex A.DC.
- Cordia andina Chodat
- Cordia gerascanthus Jacq.
- Lithocardium alliodorum Kuntze
- Cerdana cujabensis Silva Manso ex A.DC.
- Cordia cerdana Roem. & Schult.
- Cordia cujabensis Silva Manso & Lhotsky ex Cham.
- Cordia goudotii Chodat
- Cordia velutina Mart.
- Gerascanthus alliodorus (Ruiz & Pav.) M.Kuhlm. & Mattos
- Gerascanthus cujabensis (Silva Manso & Lhotzky ex Cham.) Borhidi
- Gerascanthus velutinus Fresen.
- Lithocardium cujabense Kuntze[5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Espanyol:Llorer blanc, capá prieto (Puerto Rico), pardillo (VÉS), alatrique, capá, llorer blanc, llorer negre, all all (Bolívia i Perú), canalete, nogal cafetero (Colòmbia),[6] urua,(Mèxic) xochicauil, rosadillo
- Francés: cypre, bois de Chypre, pardillo
Portugués: louro-amarelo, fals-louro, freijó-branco, louro-alho, louro-branco, louro-negre, uruá, uruazeiro.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Medicina Tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2013. Consultat el 17 de setembre de 2013.
- ↑ «Cordia alliodora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de setembre de 2010.
- ↑ Quattrocchi, Umberto (2000). [1], CRC Press, pp. 612–613. ISBN 978-0-8493-2675-2.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Cordia alliodora en PlantList
- ↑ «Fustes comercials - Cordia alliodora (Ruiz & Pavon) Oken (Canalete, llorer blanc, louro)». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2017. Consultat el 7 de febrer de 2008.
- ↑ Nom comú en USDA GRIN [2] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cordia alliodora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.