Cordillera Travessera
La cordillera Travessera és, segons alguns autors, una formació montanyosa del nordest de Catalunya (Espanya) que es troba emmarcada pel riu Ter, la Vall de Vianya i el riu Fluvià. No obstant, atres autors li donen més amplitut i consideren que la Cordillera Travessera es referix a un relleu «que enllaça el Prepirineo en la Cordillera Coster Catalana».[1] En este context, la falla d'Olot queda en el seu interior, per lo que s'engloba tot el parc volcànic d'Olot i les Guillerías. La causa de la formació de la cordillera, en el Mioceno, varen ser una série de falles d'orientació NW-SE, perpendicular a les que varen originar la Cordillera Coster Catalana. La zona volcànica d'Olot, en canvi, procedix d'una activitat més recent, que va terminar fa uns 11.000 anys, encara que s'hagen produït fenomens menors en el sigle XVI.
El marc geogràfic de la serra ho definixen, pel nort i l'oest, el riu Ter i els Prepirineos; pel suroest, la Plana de Vic; pel sur, de nou el riu Ter, que la separa de les Guillerías, que servixen de pont en la cordillera Prellitoral i el Massiç del Montseny, i per l'est, la Vall de Bas, el riu Fluviá i el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrocha.
El pico més alt de la serra és el Puigsacalm, en 1515 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar).
Composició
[editar | editar còdic]
La cordillera Travessera, en sentit estricte, és de naturalea calcárea i està formada per un conjunt de serres, en el que destaquen, de nort a sur: la serra del Colomer; la serra de Puig Estela; la serra de Milany, en el castell de Milany; la serra de Santa Magdalena, que s'unix per mig del collado de Siuret, el Puig Cubell (1487 m) i el Puigsacalm (1515 m), a la serra de Curull, que termina en Bellmunt (1246 m) i està partida pel congosto del riu Ges; la serra de Llancers; la serra de Sant Miguel; la serra de Cabrera, que culmina en el Puig d'Alats (1303 m); la Serra de la Creu i, en l'extrem sudoriental, la serra del Puig del Moro, per damunt del riu Brugent, i el Serrat del Mig, que pertany al Cabrerés i forma prominents escarpes sobre el pantà de Sau i el riu Ter en el Avenc de Tavertet.[2]
La comarca de Collsacabra o Cabrerés dona nom a una part d'estes montanyes, situades entre la serra de Cabrera, la vall del riu Ter al sur, en el pantà de Sau, i el Vall de Bas i Les Planes, a l'est. La serra de Cabrera posseïx la màxima altitut (1303 m), al nort, i des d'ací s'estén un altiplano cap al sur que acaba en impressionants escarpes sobre el riu Ter, en Tavertet, el santuari del Far i el Avenc, formats per materials sedimentarios.
Al sur del riu Ter s'estenen les Guillerías i una atra série de serres de naturalea silícea, entre les que destaquen la serra de la Baga, la serra de Cabrerola, la serra del Corb, la serra de la Guàrdia, la serra de Aiguauitallops, la serra de l'Oriol, en les primeres estribaciones del Massiç del Montseny, la serra de Roca Guillera, sobre Santa Coloma de Farnés, i les serres del Sentinella i de Clará, prolongant-se cap a Hostalrich. Les Guillerías tenen una altura màxima de 1202 m (metros) en Sant Miguel de Solterra.
Cap al nordest, prolongant-se pel nort de la Garrocha, es troben les serres de Malforat, el Toix, Alta, Bestraca, Guitarriu, Entreperes, Llorona, Sant Jordi, la serra del Mont i una atra série de montanyes que s'entrellacen en les montanyes pirenáicas.
La zona volcànica de la Garrocha, a l'est d'Olot i a l'atre costat del riu Fluviá, es compon de les serres del Corb, Finestres, les Medas, Pelada, Olivedas, Portella, Vielles i una série de quaranta cons volcànics com els de Santa Margarita i el Croscat, i una vintena de corrents de lava, com la massa basáltica de Castellfullit de la Roca.
Clima i vegetació
[editar | editar còdic]
L'àmbit de la cordillera Travessera té un clima que pot considerar-se atlàntic o mediterràneu de montanya segons l'observador. La vegetació dominant indica que es tracta d'un clima més europeu que mediterràneu, pero el canvi climàtic està provocant un descens en les pluges estiuenques que convertixen els hayedos en un supervivent d'époques més humides.
Les temperatures miges oscilen entre els 12 i els 13 °C (graus Celsius) en les zones més baixes, junt al riu Ter, i els 7 a 9 °C en les zones altes, per damunt de 1100 m. En hivern, en les zones altes, les miges se situen entre 1 i 3 °C, i en estiu, en les zones baixes s'alcancen fàcilment els 30 °C. De nou, el canvi climàtic està provocant una duració més curta de la primavera, un periodo de gelades més curt i una prolongació de l'autumne.
Les precipitacions aumenten respecte a l'entorn per les pluges orogràfiques i de convecció. La mija s'establix en 800-900 mm (milímetros) en el conjunt de la zona, en màxims de 1100 a 1300 mm en el Puigsacalm.[3] El canvi climàtic ha fet que les pluges estiuenques ocasionades pel vent d'alce en chocar en les montanyes, s'hagen vist substituïdes per una major freqüència en el pas de borrascas, mantenint un nivell elevat de precipitacions que cal contrastar per la falta de senyes de la zona.
En les vertents sur i oest es troben carrasques fins als 1000-1100 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), favorits per l'inversió tèrmica que concentra la fredor en les depressió d'Osona i Olot. En les zones més altes i d'ombra, en canvi, es troba el roure, i en les zones umbrías creix en abundància l'hi haja (Fagus sylvatica), generalment en terrenys calizos.
Si incloem el Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrocha, la vegetació, en créixer sobre un sol molt ric, es multiplica en varietats, ya que el 65 % del seu territori està ocupat per boscs de carrascas, alcornoques, roures i hages, aixina com alguns boscs d'alisos i mixts, en total d'1.100 espècies de plantes superiors. La carrasca és ací més abundant, ya que cobrix unes 15 000 hectàrees protegides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2016. Consultat el 21 d'abril de 2015.
- ↑ http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.cat/és/geolog%C3%ADa-cingles-avenc-tavertet
- ↑ http://www.raco.cat/index.php/CinglesCollsacabra/article/view/254632/341579
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cordillera Transversal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.