Coriaria myrtifolia
La emborrachacabras (Coriaria myrtifolia) és una espècie de planta arbustiva pertanyent a la família Coriariaceae pròpia del Mediterràneu occidental. El seu nom genèric procedix del llatí coriarius. D'ahí ve també el seu nom d'herba dels curtidores o herba sabatera.[1]
Es dona de forma selvada en la península ibèrica, se sol localisar prop de cursos d'aigua, rius, rieres, séquies etc.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust de full semicaduca, prou alt, que pot sobrepassar fàcilment els dos metros. Creix en vores de camins, zones seques del sur d'Espanya, Comunitat Valenciana, Catalunya i en Andalusia oriental.
Es caracterisa per tindre fulls lanceoladas dispostes per parelles, la forma dels fulls recorda a la murta, pero són clarament més grans i no tenen aroma; el fes dels fulls té tres nervis que van de la base a l'àpiç i que l'identifiquen en seguritat.
Les florés apareixen en arracades, són de color verdoso.
Els fruts també són molt característics, són carnosos, casi negres en la madurea, estan formats per cinc peces clarament diferenciades. Els fruts són molt tòxics. Florix al principi de la primavera. Es confon en facilitat en la mora comuna. Posseïx un fort sistema radicular que té la característica de poder fixar nitrogen atmosfèric per mig d'una simbiosis en bactèrias del gènero Frankia, lo que li ajuda en la colonisació de terrenys degradats.
Usos
[editar | editar còdic]L'alt contingut en taninos de la planta, va fer que en el seu moment s'utilisara en el curtido de pells. També va ser utilisat com analéptico i activador de la circulació sanguínea. En els fruts martafallats es poden preparar insecticida. El seu efecte narcòtic i alucinogen també va ser utilisat antany.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Coriaria myrtifolia va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1037. 1753.[2]
Nom comú
[editar | editar còdic]- Castellà: emborrachacabras, emborracha cabres, cabraemborracha, garapalo (2), guarapalo, herba sabatera, reó, redol, redor, redores, reor, reores, roldón, ruldó, sauco vora, yerba sabatera.[6]
Principis actius tòxics
[editar | editar còdic]La toxicitat de la planta depén de dos principis tòxics: el alcaloide coriarina que es troba en els fulls i una lactona sesquiterpénica, la coriamirtina, que es troba en els fruts (esta posseïx una estructura i toxicitat semblants a la picrotoxina ).[7]
El contingut de la coriarmitina és màxim durant la fase de creiximent: en estiu, lo mateix en els ceps que en els fulls jóvens o en els renuevos.
Mecanisme d'acció
[editar | editar còdic]El seu alcaloide, la coriamirtina té un mecanisme d'acció similar a la estricnina, afectant al sistema nerviós central i provocant tetanias i convulsions. Com antagonista del aminoàcit glicina, que actua com neurotransmissor, es produïx una hipercontracción muscular. L'espècie humana i especialment els chiquets, són molt sensibles a esta planta.
Manifestacions clíniques
[editar | editar còdic]La causa més freqüent d'enverinament és la causada per l'ingestió del fruts, es pot confondre este frut agridulce en una mora (frut de la zarzamora, Rubus ulmifolius).
La majoria dels casos són asintomáticos o llimitats a molèsties digestives i marejos. En cas contrari, d'1 a 5 hores despuix de l'ingestió apareixen dolors abdominals i bossades, seguits de síntomes neurològics que van des d'una simple hiperreflexia a crisis tònic-clónicas. Pot manifestar-se desorientación espai-temporal i, en alguns casos, menge profunt en episodis convulsivos. No són rares les dificultats respiratòries (irregularitat del ritme i fases d'apnea i polipnea).
Les convulsions són molt freqüents en els chiquets. Alguns pacients afligixen poliuria (versus micciones freqüents). El quadro remet espontàneament en 24 hores. En Espanya no s'han descrit casos mortals, pero sí en atres països per parada cardiorrespiratòria.
Tractament
[editar | editar còdic]És necessari prendre les constants clíniques del pacient i en cas d'intoxicació portar a terme tractament sintomàtic. Per a evitar l'absorció procedir a realisar buidat gàstric sense administrar ipecacuana pel risc de convulsions. Es pot practicar un llavat gàstric precoç o administrar una dosis de 25 g de carbó activat. No hi ha antídot, pero si apareixen convulsions, s'administren benzodiacepinas.
La diuresis forçades i les tècniques de depuració extrarrenal no estan indicades. És necessari monitorizar al pacient.
Toxicitat en atres animals
[editar | editar còdic]Casi tots els #enverinament afecten a les cabres, únics animals que pastan en les zones àrides a on creix el roldón [Faliu et al., 1985].
Les formes benignas d'intoxicació es manifesten com entorpecimiento, hipersalivación i miadriasis; l'animal està tiritando, la seua marcha és rígida, titubejant; l'evolució és favorable i no deixa seqüeles.
En les intoxicacions greus, els síntomes precedents van seguits de signes nerviosos espectaculars: l'animal es tambaleja, cau i presenta moviments de pedaleig; alternen crisis convulsivas de 10-15 minuts en periodos de postració; s'alteren la respiració i en algunes hores aplega la mort per parada respiratòria, durant una crisis.
En els casos més favorables les crisis es espacian i l'animal es recupera en 2-3 dies. L'únic tractament possible consistix en combatre, lo més ràpidament possible, les convulsions (diazepam, pentobarbital, etc.).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Berdonces i Serra, Dr. Josep Lluís. Enciclopèdia de les plantes medicinals. Teràpia natural per al tercer mileni. Guia pràctica de consulta en més de 600 espècies d'Herbes classificades. Tikal Ed. (Susaeta). 2007. II Volums (complet). 1096 pp. Volum I: A-G (518 pp). Volum II: H-Z (519-1096 pp).
- ↑ «Coriaria myrtifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 d'octubre de 2013.
- ↑ Sinònims en Tela botànica [1]
- ↑ Coriaria myrtifolia en PlantList
- ↑ «Coriaria myrtifolia en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 4 d'octubre de 2012.
- ↑ «Coriaria myrtifolia». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 4 d'octubre de 2013.
- ↑ «Intoxicació greu per Coriaria». Consultat el 24 de novembre de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Skog, J. T. & N. H. Nickerson. 1972 [1973]. Variation and speciation in the genus Hudsonia. Ann. Missouri Bot. Gard. 59(3): 454–464. View in
Botanicus # Dr. Nogué-Xarau, Santiago., Dr. Munné-Mas, Pere., Dr. Nicolás-Arcelis, J.M., Dra. Amigó-Tadín, Montserrat. (2003) “ Intoxicacions agudes. Protocols de Tractament.” Barcelona: Morales i Torres editors ( pág 184).
- Herbario Virtual del Mediterràneu Occidental. Illes Balears: Universitat de les Illes Balears; [accés: 25 de novembre de 2014]. Coriaria myrtifolia. Disponible en: http://herbarivirtual.uib.es/cas-ub/espècie/4656.html
- P. Alonso Castell*, A. Moreno Galdó, I. Sospedra Martínez*, J. Roqueta Mas, I. Hidalgo Albert*, J. Iglésies Berengué. Intoxicació greu per Coriaria myrtifolia: A propòsit d'un cas. [ Accés: 25 de novembre de 2014]. Disponible en : https://www.aeped.es/sites/default/files/anales/46-1-21.pdf
- Faliu, L., Puyt, J.D., Jean-Blain, C. (1985). Intoxication vègètale: Redoulr, point Vét., 17, 531-532.
- Swallow,W.H., Curtis, J.F., Clinch,P.G., Turner J.C. (1980). Estimation of tutin and hyenanchin in honey. N.Z.J. Sci., 23,365-369.
- Puyt, J.-D., Faliu,L., Godfrain, J.C., Rech, J. (1981). Li diagnostic dones intoxications d’origine végétale. 3º partie: diagnostic de laboratoire, Point vèt., 12,(60),75-80.
- J. Bruneton, Plantes tòxiques; vegetals perillosos per a l'home i els animals.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Coriaria myrtifolia.- Foto de fruts de C. myrtifolia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coriaria myrtifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.