Correlació ilusoria
En psicologia, la correlació ilusoria és el fenomen de percebre una relació entre variables (típicament persones, acontenyiments, o comportaments) inclús quan tal relació no existix. Una associació falsa pot ser formada perque ocurrències rares o recents són més eixints (més fàcils de recordar) i per tant tendixen a capturar nostra atenció.[1] Este fenomen és una de les formes en que els estereotips es formen i permaneixen.[2][3] Hamilton y Rose (1980) varen trobar que els estereotips poden dur a les persones a esperar que certs grups i característiques estiguen relacionades, i per lo mateix, a sobrestimar la freqüència en que estes correlació de fet ocorren.[4]
Història
[editar | editar còdic]"La correlació ilusoria" va ser originalment falcada per Chapman i Chapman (1967) per a descriure les tendències de les persones a sobrestimar relacions entre dos grups quan se'ls presenta informació distintiva i inusual.[5][6] El concepte va ser usat per a qüestionar afirmacions sobre el saber objectiu en psicologia clínica a través de la refutació de Chapman dels indicadors de Wheeler per a l'homosexualitat, àmpliament utilisats en les proves de Rorschach.[7]
Eixemple
[editar | editar còdic]David Hamilton i Robert Gifford (1976) varen conduir una série d'experiments que varen demostrar que les creències estereotípicas sobre les minories podrien derivar de processos de correlació ilusoria.[8] Per a provar la seua hipòtesis, Hamilton i Gifford varen fer llegir als participants de la seua investigació una série de frases descrivint tant comportaments desijables com a comportaments indesijables, els quals atribuïen a un "Grup A" o un "Grup B".[5] Es varen usar grups abstractes de modo que cap estereotip anteriorment establit influïra en els resultats. La majoria de les frases va ser associat en el "Grup A", i les poques restants varen ser assignades al Grup B. La següent taula resumix l'informació donada.
| Comportaments | Grup A (majoria) | Grup B (minoria) | Total |
|---|---|---|---|
| Desijable | 18 (69%) | 9 (69%) | 27 |
| Indesijable | 8 (30%) | 4 (30%) | 12 |
| Total | 26 | 13 | 39 |
Cada grup va tindre les mateixes proporcions de comportaments positius i negatius, per lo que no hi havia associació real entre comportaments i afiliació de grup. Els resultats de l'estudi varen demostrar que els comportaments positius no varen ser vists com a distintius aixina que les persones eren precises en les seues associacions. Per un atre costat, quan els comportaments indesijables i distintius varen ser presentats en les frases, els participants sobrestimaron quànt exhibia els comportaments el grup de minoria .[8]
Un efecte paralel ocorre quan les persones evaluen si dos acontenyiments, com a dolor i mal temps, són correlativos. Confien fortament en el número relativament chicotet de casos a on els dos acontenyiments ocorren junts. Les persones presten relativament poca atenció a les atres circumstàncies d'observació (quan no senten dolor o hi ha bon temps ).[9][10]
Vore també
[editar | editar còdic]- Apofenia
- Biaix cognitiu
- Biaix de confirmació
- Cum hoc ergo propter hoc
- Pareidolia
- Post hoc ergo propter hoc
- Superstició
- Tall fi
- Errors de tipo I i de tipo II
- Relació espuria
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Pelham, Brett; Blanton, {{{nom2}}} (2013). Conducting Research in Psychology: measuring the weight of smoke, 4th edició, Belmont, CA: Cengage Learning, pp. 11–12. ISBN 978-0-495-59819-0.
- ↑ (1990).British Journal of Social Psychology.29(1)
- 11–28.doi:10.1111/j.2044-8309.1990.tb00883.x.
- ↑ Stroessner, Steven J.; Plaks, {{{nom2}}} (2001). «Illusory Correlation and Stereotype Formation: Tracing the Arc of Research Over a Quarter Century», Moskowitz (ed.). Cognitive Social Psychology: The Princeton Symposium on the Legacy and Future of Social Cognition, Mahwah, N.J.: Lawrence Erlbaum Associates, pp. 247–259. ISBN 978-0-8058-3414-7.
- ↑ Peeters, Vivian E. (1983). «The Persistence of Stereotypic Beliefs: a Cognitive View», Richard P. Bagozzi (ed.). Advances in Consumer Research, Ann Arbor, MI: Association for Consumer Research, pp. 454–458.
- ↑ 5,0 5,1 Whitley y Kite, 2010
- ↑ (1967).Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior.6(1)
- 151–155.doi:10.1016/S0022-5371(67)80066-5.
- ↑ (1969).Journal of Abnormal Psychology.74(3)
- 271–80.doi:10.1037/h0027592.
- ↑ 8,0 8,1 (1976).Journal of Experimental Social Psychology.12(4)
- 392–407.doi:10.1016/S0022-1031(76)80006-6.
- ↑ Kunda, 1999
- ↑ Plous, 1993
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Correlación ilusoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.