Relació espuria
Una relació espuria és un víncul aparent entre dos events que es demostra inválido quan s'examina la relació en major detall. Esta relació assumix que un dels events causa l'atre o que existix una correlació entre ells perque els events es donen al mateix temps o un de seguit de l'atre, quan la realitat és que abdós són independents i la seua aparent relació es deu a l'existència de tercers factors no contemplats que els causen o està correlacionados en abdós.
Llògica
[editar | editar còdic]En llògica la falàcia de la causa simple o efecte conjuntiu descriu una situació similar, en que s'assumix que existix solament una causa per a un resultat, proporcionant una relació inválida entre la suposta causa i el seu efecte, quan és en veritat un conjunt de causes més o menys independents que conjuntament provoquen el resultat. Està relacionada en la falàcia Post hoc ergo propter hoc, que assumix causalitat solament per observar successió temporal entre dos events.
Si be la demostració de l'existència de causalitat entre dos events és considerada impossible seguint a filòsofs com David Hume, sí es pot demostrar la no causalitat. Una relació d'implicació llògica X → I es demostra falsa quan donant-se X no es dona Y. És important tindre en conte que el fet de que I tinga lloc sense que haja succeït X no és una evidència contra X → I, esta és la falàcia de negació de l'antecedent. Per tant, si s'observa l'efecte sense que haja tingut lloc la suposta causa, la relació de causalitat és falsa.[1]
En el context de relacions espurias, demostrar l'inexistència de causalitat es presupon difícil puix si la realitat és que W → X i W → I, i suponem que és impossible o molt difícil observar X i I per sí mateixos sense W, llavors sempre que s'observem X serà perque ha tingut lloc W i per tant observarem també Y.
La navaixa de Occam en la seua aplicació pot presupondre una relació espuria, puix buscar l'explicació més simple a un event a sovint supon buscar una involucre el menor número de parts.
Eixemple
[editar | editar còdic]Supongam que quan hi ha major índex de desmais per calor pugen les vendes de refrescs, molts senyalarien que els sofocos són l'única causa, pero la pujada de vendes va poder haver segut deguda a atres factors com a millor mercadotècnia, més oci, una ona de calor, una baixada de preus o l'arribada del estiu que seria una possible causa de les dos. En definitiva, un factor o un conjunt ignorat o desconegut de factors són els que en realitat fan que es produïxca.
Estadística
[editar | editar còdic]En estadística, una relació espuria és una relació matemàtica d'algun tipo en la qual dos acontenyiments no tenen conexió llògica, encara que es pot implicar que la tenen per un tercer factor no considerat encara (cridat "factor de confusió" o "variable amagada"). Esta relació pot ser una aparent correlació entre els valors d'abdós.
El terme s'usa particularment en tècniques d'investigació experimental. L'investigació experimental intenta comprendre i predir les relacions causals (X → I). Una correlació no-causal pot crear-se de manera espuria per un antecedent que causa abdós (W → X & I). Les correlació identificades experimentalment no representen relacions causals a menos que les relacions espurias siguen descartades.
Com es comenta en la secció de llògica, la possible relació de causalitat X → I pot ser descartada. En la pràctica, si la causalitat és certa, es deuen complir tres condicions
- X deu precedir a I,
- si I no ocorre llavors X no ocorre,
- I deu ocórrer cada volta que X ocórrega.
Per a determinar la validea d'una relació entre els valors dos variables observades, en estadística s'utilisen contrastes d'hipòtesis.[2] En concret, es planteja la hipòtesis nula de no correlació entre dos variables, i es rebuja dita hipòtesis si l'evidència aportada per les observacions és suficient, que serà que la provabilitat d'observar una correlació tan gran a l'encert siga molt baixa.
Eixemple
[editar | editar còdic]Hi ha multitut de correlació espurias famoses[3] que ejemplifican el risc d'assumir una relació subjacent a la mera correlació de les senyes. La série temporal de la despesa de EEUU en ciència, exploració espacial, i tecnologia guarda una correlació del 99.79% en la série temporal de número de suïcidis per ahorcamiento, estrangulación i ahogamiento. Clarament no pot haver una relació de causalitat i un pot pensar que esta relació es deu a l'us de sifres absolutes, puix el PIB de EEUU creix en el temps de la mateixa manera que la seua població per tant hi ha major despesa en general i major número de morts en general, ademés de cert grau de casualitat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Knachel, Matthew (2017). Fonamental Methods of Logic, UWM Digital Commons, pp. 130-133. ISBN 978-0-9961502-2-4.
- ↑ Vélez Ibarrola, Ricardo (2012). Principis d'inferència estadística.
- ↑ «Spurious correlations» (en en). tylervigen.com. Consultat el 2023-06-01.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Relación espuria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.