Anar al contingut

Crépida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Belvedere Apollo Pio-Clementino Inv1015 n7.jpg
Crépida
Archiu:Hermes di Prassitele, at Olimpia, front.jpg
El Hermes de Praxíteles du unes crépidas en els peus.

La crépida és un calcer de l'antiguetat clàssica, que de Grècia va ser importat a Roma en el III i a Hispania durant l'época imperial. Consistia en un sabata pla que es nugava en correges per damunt del peu.

Primeres mencions

[editar | editar còdic]

Els primers que mencionen la crépida són Hipócrates, referint-se a un calcer recio i forrat que usava la gent del camp; Jenofonte, que diu que era de cuiro i Sófocles, segons el qual ho usaven els actors. No és d'estranyar les discrepàncies entre estes i atres opinions posat que la crépida, en formes distintes, es va usar durant més de dèu sigles.

Representacions

[editar | editar còdic]

En els gots pintats en figures roges d'estil sever i, en general, en tots els monuments de el V apareix la crépida formada per una solga que seguix la forma de la planta del peu i a la que van subjectes unes correges que protegixen el taló, tenint una atra que creua por entre els dits, els extrems de la qual queden lliures i unes atres que enllacen sobre l'empeine, pero d'un modo senzill semblant a la solea.

Una atra crépida, usada pels grecs, i especialment per les dònes, com a calcer elegant i cómodo, es componia d'una solga prima i flexible a la que s'adaptava un tros de cuiro retallat o calat que formava una malla sobre el peu.

Dels monuments figurats que apareix representada la crépida, el més important és el peu del Hermes de Praxíteles trobat en Olimpia i que els dits apareixen lliures i el peu cobert per entrellaçat de correges dorades que subjecten els seus extrems al vorell de la solga, tenint sobre l'empeine un adorn en forma de full que servia per a que les correges allí subjectes no lastimaran la carn. Semblant a esta es veuen atres crépidas en alguns monuments, entre ells la Diana, que existix en el Museu del Louvre.

Els gots de figures roges pertanyents a el IV representen als efebos grecs en unes crépidas d'entrellaçat més espés i més alt, ya que puja fins al naiximent de la pantorrilla, semblades a les soleas que calça Triptólemo en el bajorrelieve d'Eleusis.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Plantilla:Espasa