Crepis vesicaria
Crepis vesicaria és una espècie de planta herbàcea del gènero Crepis en la família de les Asteraceae.
Descripció
[editar | editar còdic]És una espècie anual, bienal o perenne, de fins a 1,20m d'altura i de raïl pivotante. El talle, empinat a estovat o decumbentes, és més o menys solcat i generalment molt ramificat, glabro a híspido i/o tomentoso i en pèls glandulares negres. Les fulls són essencialment basals, pero també caulinares; les de la roseta basal són pecioladas, de llim oblanceolado a ovado en màrgens pinnados (en el lòbul apical gran) a dentados, i de superfícies hirsutas o glabras; les caulinares més o menys assentades i de morfologia prou pareguda. Els capítuls, en número de 10 a 20 i organisats en corimbes laxos, tenen l'involucre campamulado en 5-12 bràctea externes chicotetes (3-4mm), glabras, ovadas a llineal-lanceoladas, usualment glandulares i més o menys reflectixes en la fructificació. Les internes, en número de 7-16, són lanceoladas, de 10-12 mm de llarc, en àpiços, obtusos o aguts, alguna cosa ciliats, la cara abaxial tomentosa i a sovint en glándulas negres. Rodegen un receptàcul en alveolas penta/hexagonals de vores fibrosos, sense páleas. Hi ha unes 50-70 lígulas de color groc en una banda rojosa, més o menys allargada, en el envés. Les cipselas, homomórfas o dimorfas, de forma fusiforme i de 4-9 mm de llarc, són de color marró pàlit o groguenc, en àpiços progressivament atenuats en pico de 2-5 mm i en 10 costelles fines, generalment finamente tuberculadas, mentres el vilano, està constituït per fines cerdes barbeledas blanques caduques.[1][2]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]És una espècie nativa de Macaronesia, la Conca mediterrànea i part d'Europa occidental i central. Introduïda en Austràlia i el continent americà. Els seus tàxons infraespecíficos són generalment endemismes molt locals o, inclús, insulars.[2][3][4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Crepis vesicaria va ser descrita per Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 805, en 1753.[5]
- Crepis: prestat del llatí crēpis, -ǐdis, sabatilla/sandalia, prestat a la seua volta del grec χρηπίς, en el mateix sentit, possiblement en referència a la forma del frut. Ya usat per Plinio el Vell en el seu Història Naturalis, (21, 99)[6][7]
- vesicaria: del llatí Vēsícārǐus, -a, -um, referent a la bufa, vesícula, provablement per certs elements glandulares dels seus òrguens (pedúnculs, bràctees involucrales,..[7][8]
Número de cromosomas: 2n=8/16.[9][1]
Tàxons infraespecíficos acceptats
[editar | editar còdic]- Crepis vesicaria subsp. andryaloides (Lowe) Babc. - endemisme de Madeira.
- Crepis vesicaria subsp. bivonana (Soldano & F.Conti) Giardina & Raimondo - endemisme de Sicília.
- Crepis vesicaria subsp. congenita Babc. - endemisme de les Alpujarras (Espanya).
- Crepis vesicaria subsp. hyemalis (Biv.) Babc. - endemisme d'Itàlia continental, Sicília i Cerdenya.
- Crepis vesicaria subsp. myriocephala (Batt.) Babc. - endemisme de Marroc i, Argèlia; introduïda en França.
- Crepis vesicaria subsp. proleptica Babc. - endemisme de Marroc.
- Crepis vesicaria subsp. stellata (Ball) Babc. - endemisme d'Àfrica del Nort; introduïda en Còrsega.
- Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia (Thuill.) Thell. - Conca mediterrànea fins a Europa central; introduïda en Irlanda, Còrsega, Canadà, Suramérica i Austràlia. Seria l'únic tàxon present en la major part Espanya; els atres dos citats —la subespecie nominal C. vesicaria subsp. vesicaria és dubtosa i C. vesicaria subsp. congenita és un endemisme puntual de les afores de Granada i Serra Nevada—.[10][2][9]
Castellà: chicòria (6), chicòria de carnizuelo, #chicòria, almirón, aujera, camarroja, #chicòria, granera de cabecina, granera de hojera (2), flor de chicòria, jamargos, jaramago, lecherina (2), #maig, ternillo. Les sifres entre paréntesis indiquen la freqüència del vocablo en Espanya.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Crepis vesicaria en Flora of North America
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Crepis en Kilian N., Hand R. & Raab-Straube I. von (general editors), Cichorieae Systematics Portal, 2009+ (updated 2017)
- ↑ Creois vesicaria en USDA-GRIN Taxonomy for Plants
- ↑ Crepis vesicaria en The Euro+Medit PlantBase, Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem, 2006
- ↑ «Crepis vesicaria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de març de 2015.
- ↑ Crepis en Flora of North America
- ↑ 7,0 7,1 Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934
- ↑ Vesicarius, -a, -um en Chuck G., Dictionary of Botanical Epithets, 1996-2005
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Real Jardí Botànic, Proyecte Anthos. (Requerix busca)
- ↑ Crepis vesicaria en The Plant List, vers. 1, 1, 2013
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cronquist, A.J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.I. O. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. Fl. N. Amer. 19: i–xxiv, 1–579.
- Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Crepis vesicaria.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Crepis vesicaria.- Este artícul conté una traducció derivada de «Crepis vesicaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.