Criptoanarquismo

Plantilla:No neutralitatEl criptoanarquismo és una corrent del pensament anarquiste que se centra en la protecció de la privacitat, la llibertat política i la llibertat econòmica que els seus adherentes es mostren a favor de l'utilisació de la criptografia asimètrica per a conseguir el canvi social i, en especial, fer complir la privacitat i la llibertat individual. El moviment va ser fundat per l'ingenier nortamericà Timothy C. May en 1988 en la publicació de el "Manifest criptoanarquista". En Cyphernomicon, May va apuntar que:

Lo que emergix de tot açò no és clar, pero crec que serà una forma de sistema de mercat anarcocapitalista que yo cride "criptoanarquía".

Cyphernomicon, Secció 2.3.4.

Els criptoanarquistas apunten a l'objectiu de crear software criptográfico que es puga utilisar per a eludir la persecució estatal i l'acossament en enviar i rebre informació en rets de computadores. El criptoanarquismo és descrit per Vernor Vinge com la realisació ciberespacial del anarcocapitalismo, si ben no és una visió consensuada.

En l'us d'estos programes informàtics, la conexió entre l'identitat d'un usuari o una organisació i l'seudònim que usen és casi totalment indemostrable, a menos que l'usuari revele voluntàriament la seua conexió. És difícil dir qué lleis nacionals seria ignorada, ya que inclús l'ubicació d'un determinat usuari seria desconeguda. En cert sentit, el sifrat de rets anònimes (el "ciferespacio", textualment “espai sifrat” o “criptoespacio”) pot considerar-se com un territori independent, sense llei estatal o coactiva. No obstant, els participants poden, en teoria, voluntàriament crear lleis privades o utilisar contractes o protocols, a on l'usuari és un seudònim no associat a una identitat personal, depenent de la reputació en llínea.

Motivació

Un alegat dels criptoanarquistas és la defensa contra la vigilància de les rets informàtiques de comunicació. Tracten de protegir-se de restriccions com la retenció de senyes de telecomunicacions, el controvertit mandat de vigilància de la NSA i la Room 641A, entre atres coses. Els criptoanarquistas consideren que el desenroll i l'us de la criptografia són la principal defensa contra eixe tipo de problemes.

Una segona preocupació és l'evasió de la censura, en particular la censura d'Internet, en l'argument de la llibertat d'expressió. Els programes usats pels criptoanarquistas a sovint fan possible publicar i llegir informació d'Internet i atres rets de computadores de manera anònima. Tor, I2P, Freenet i moltes rets similars fan accessibles pàgines web “amagades” solament per als usuaris d'estos programes anònims. Açò ajuda a informantes i l'oposició política en les nacions opresoras per a difondre informació.

En tercer lloc, el repte tècnic en el desenroll d'estos sistemes criptográficos és enorme, lo que ha dut a atres programadors a unir-se al desenroll.

Un estudi de 2022 va examinar si el criptoanarquismo pot ser una ferramenta útil per a abordar qüestions sociopolítiques. Les seues troballes varen revelar que el criptoanarquismo no té una influència significativa en la política real, pero estudiar-ho pot ser útil per a crear moviments polítics dirigits als usuaris d'Internet.

Crítiques i respostes

Al criptoanarquismo se li ha criticat per fer que siga fàcil i segur compartir sense permís archius com a películes i música en copyright. Depenent del software utilisat, este tipo de sistemes facilita el fàcil accés a pornografia infantil.

També és fàcil per als delinqüents que fan us d'estes rets, coordinar sabotages i terrorisme. L'eliminació de mercats amparats en lleis estatals són eixemple de la forma en que el criptoanarquismo podria utilisar-se per a estos fins. Els criptoanarquistas reconeixen que eixa llibertat podria ser objecte d'abús per criminals i polítics, pero afirmen que els mateixos ya s'estan comunicant de forma anònima en les rets, per la qual cosa lo que realment es faria és dur els beneficis de la privacitat i la llibertat a les persones que no són criminals.

En resposta a les crítiques, els criptoanarquistas argumenten que sense la capacitat de sifrar els mensages, l'informació personal i la vida privada estan sériament amenaçats. La prohibició de la criptografia equival a l'erradicació del secret de la correspondència. Argumenten que solament un estat policial que somet extremadament tipificaria la criptografia com delicte. A pesar d'això, ya és illegal el seu us i exportació en alguns països, EE. UU. entre ells. Per la seua banda els criptoanarquistas (i cypherpunks) sostenen que les lleiés de les matemàticas són més fortes que les lleis dels hòmens, i que, per tant, el criptoanarquismo és inevitable: sempre que hi haja un mínim de llibertat d'expressió, és impossible impedir que les personas transmeten mensages sifrats. Per tant seria impossible detindre la propagació del criptoanarquismo. Fer complir una prohibició sobre l'us de la criptografia és provablement impossible degut a que la pròpia criptografia pot utilisar-se per a ocultar inclús l'existència de mensages sifrats (vore esteganografía). També és possible “encapsular” els mensages sifrats en criptografia forta dins dels mensages sifrats en criptografia dèbil, per lo que resultaria molt difícil i costós per als estranys detectar l'utilisació illegal de sifrat.

Negació creible

El criptoanarquismo depén en gran mida de negació creible per a evitar la censura. Els criptoanarquistas creen esta negació per mig de l'enviament de mensages sifrats a proxies interconectados en les rets de computadores. En el mensage una càrrega útil de l'informació s'inclou en la ruta. El mensage és sifrat per a cada u dels proxies i el receptor els criptogrames asimètrics. Cada nodo només pot dessifrar la seua pròpia part del mensage, i només pot obtindre l'informació destinada per a sí mateixa. És dir, que cada u és el pròxim de la cadena. Per lo tant, és impossible per a qualsevol nodo de la cadena saber res més que l'anterior i el pròxim o quina informació s'està transmetent al receptor final, ya que dita informació està sifrada. El receptor tampoc sap quí és el remitent, llevat tal volta per atres destins, la firma digital o alguna cosa similar. Quí va enviar l'informació i quí és el receptor es considera difícil de detectar.^{cita requerida}

Aixina, en varis nivells de sifrat, és impossible saber quí està conectat a un determinat servici o seudònim. Com el castic sumari dels crims és illegal, és impossible de detindre qualsevol possible activitat delictiva en la ret sense fer complir una forta prohibició de sifrat, i açò és provablement impossible com s'ha vist anteriorment.

Sifrat negable i rets d'anonimat es poden utilisar per a evitar ser detectat mentres es compartix informació en drets d'autor o informació d'un atre modo illegal, tals com a películes, música, jocs de computadora o l'informació que els usuaris estan massa esglayats per a compartir en l'Internet ordinari. Podria ser qualsevol cosa, des de propaganda contra l'Estat, informes d'abús, denúncia d'irregularitats, informes de la dissidència chinenca o inclús pornografia infantil, este últim és un problema important en Freenet.^{cita requerida}

Vore també

• Cyphernomicon
• Ciferespacio
• Diners electrònics
• Banca anònima per Internet
• Infoanarquismo
• Peer-to-peer anònim
• Privacitat
• Ciferpunk
• Postciberpunk