Crisis ecològica

Archiu:Dust Bowl - Dallas, South Dakota 1936.jpg

La catàstrofe de la pols en el Mig Oest d'Estats Units, a on l'avarícia, l'indiferència i una série d'errors ecològics (llaurar la flora natural, sobreexplotació de la terra, cremar rastolls) varen provocar una pèrdua tan notable que va convertir el sol en pols, tornant-ho inestable. Les conseqüències ecològiques, humanes, socials i econòmiques varen ser incalculables.

Una crisis ecològica, crisis ambiental o crisis migambiental, ocorre quan l'ambient d'una espècie o d'una població sofrix canvis crítics que desestabilisen la seua continuïtat. Existixen moltes possibles causes, tals com: un canvi abiótico (per eixemple, increment de la temperatura o baix nivell de pluges), la pressió de la depredación o la sobrepoblación. En qualsevol d'eixos casos es produïx la degradació de la calitat de l'ambient en relació en les necessitats de l'espècie que ho habita.

Els científics ambientalista han establit el concepte de Deute d'extinció com la medició de l'impacte sobre la biodiversitat a nivell global que tenen a llarc determini els destorbament produïts pel canvi climàtic, la deforestación, l'introducció d'espècies invasoras i la sobreexplotació, sent estos alguns dels factors associats a la pèrdua de l'hàbitat.

Factor abiótico

El canvi climàtic té grans impactes en els ecosistemes. En l'aument de la temperatura global hi ha un afluixó de la caiguda de neus, i un creiximent dels nivells de l'oceà. Els ecosistemes canviarien o evolucionaran per a fer front a l'aument en la seua temperatura.

Conseqüentment, moltes espècies són dutes fòra de les seues hàbitats.

Els orsos polars estan escomençant a evidenciar-ho. Necessiten el gèl a on cacen foques, el seu assut principal. No obstant, les capes de gèl s'estan derritiendo, fent els seus periodos de cacera més curts cada any. Com resultat els orsos polars no estan acumulant la suficient cantitat de grassa per al hivern, a conseqüència d'açò no es poden reproduir apropiadament.

l'aigua dolça i els ecosistemes secs estan bregant en els efectes de l'aument de la temperatura. El clima canviant pot ser devastador per al salmón, la trucha i atres espècies aquàtiques. L'aument en la temperatura pot interrompre les actuals formes de vida del salmón i la trucha. Els peixos d'aigua freda poden en algun moment deixar les seues zones naturals geogràfiques per a viure en aigües fredes elevant els seus nivells de migració. Mentres moltes espècies han tingut disponibilitat per a adaptar-se a noves condicions com moure's el seu ranc cap als pols, atres espècies són menys afortunades, l'opció de moure's no està disponible per als orsos polars i per a algunes espècies aquàtiques.

Extinció de la biodiversitat

Gran número d'espècies estan sent aniquilades; cada any entre 17.000 i 100.000 espècies es desvanixen del planeta. La velocitat en la qual estes espècies s'estan extinguint és molt més ràpida que en el passat. l'extinció massiva va ser causada per l'impacte d'un meteorit fa 65 millons d'anys, que va marcar el final del Cretácico. Anteriorment, la del final del periodo Pérmico fa 250 millons d'anys.

La pèrdua d'espècies en un ecosistema pot en algun moment afectar a totes les criatures vivents. En Estats Units i Canadà s'està sofrint una dramàtica disminució de la població dels taburons en la costa este. Des de que açò ha passat han incrementat la població de mantarayas que en contraprestació ha disminuït la cantitat de mariscs en les costes. La pèrdua dels mariscs ha reduït la calitat de l'aigua i el tamany dels llits d'algues. La diversitat biològica s'està perdent a un ritme accelerat. Quantes més espècies hi ha en un ecosistema més resistent és la seua evolució.

Sèt millons de quilómetros quadrats d'un bosc tropical s'han desvanit en a lo manco cinquanta anys. Al voltant de 2 millons de quilómetros quadrats varen ser usats en cultius, mentres els restants cinc millons de quilómetros quadrats és de terra de poca calitat. Tornant-se estes terres en terres improductives, quan les terres eren boscs natius podien capturar un estimat de cinc billons de metros cúbics de carbono de l'aire de l'atmòsfera cada 10 o 20 anys. La reforestació pot dur enormes beneficis en la biodiversitat.