Crisotilo

Archiu:Chrysotile 1.jpg

Crisotilo

El crisotilo o amiant blanc és un mineral del grup dels Silicat, subgrup Filosilicatos i dins d'ells és una serpentina-caolinita. És un hidroxi-silicat de magnesi, en substitucions parcials del magnesi per ferro.

Va ser descobert per primera volta prop de Złoty Stok (Reichenstein) en la província polaca de Baixa Silesia i descrit en 1834 per Franz von Kobell, d'acort en la lluentor dorada d'algunes mostres, en les paraules gregues χρυσός (chrysós, 'or') i τίλος (Tiles, 'fibra'), és dir, composta per "fibres d'or", en alusió al seu hàbit fibroso. Sinònims molt poc usats en espanyol són: bostonita, karistiolita i kufolita.

Totes les varietats de crisotilo són explotades comercialment com asbesto, sent el menys amolador dels minerals utilisats con este fin, puix a diferència d'atres asbestos les seues fibres són flexibles.^{cita requerida}

Varietats

Archiu:Chrysotile - caps block 0 Mineral Specimens 303.jpg

Cristal dorat de crisotilo

Existixen tres polimorfos del crisotilo, tots fibrosos.

El clinocrisotilo és el crisotilo més comú i genuí. El seu nom té el prefix "clino" propi del sistema monoclínic que presenta. És el polimorfo del sistema monoclínic, en fòrmula Mg₃Si₂O₅(OH)₄. El ortocrisotilo és el polimorfo del sistema ortorrómbico, en fòrmula Mg₃Si₂O₅(OH)₄. El paracrisotilo és el polimorfo del sistema ortorrómbico, en fòrmula (Mg,Fe)₃Si₂O₅(OH)₄.

Ambient de formació

És un mineral d'orige secundari, producte de la descomposició d'atres silicat de magnesi presents en roques ígneas o metamòrfiques. També d'orige neumatolítico hidrotermal, per acció d'aigües profundes sobre roques bàsiques com gabro, peridotita o dunita. En elles, apareix associat a minerals com: cromita, olivino, granates, calcita, biotita i talc.