Crit de guerra
El crit de guerra o crit d'armes sol ser una paraula o una frase simple, en entitat, per a encorajar a unir-se a la lluita o l'acció, als seus membres o seguidors. En heràldica el crit de guerra generalment es coloca en un listel sobre l'escut.
Antropologia
[editar | editar còdic]l'etnomusicólogo Joseph Jordània va sugerir que l'identitat colectiva junt en el sentit del ritme es varen desenrollar en les primeres etapes de l'evolució del homínit i varen ser crucials per a la seua supervivència per les forces de la selecció natural. Els homínits com a individus eren massa dèbils i llents per a sobreviure als depredadors per sí sols.[1] En els moments més crítics per a la supervivència (atacs de depredadors, situacions de combat o de perill mortal per als chiquets) els sers humans entren en un estat alterat de consciència, a on no senten por ni dolor, no qüestionen el comportament d'atres membres del seu grup i estan disposts a sacrificar les seues vides per un objectiu evolutiu més important (com és la supervivència dels seus fills o el seu grup). Els humans a voltes no tenen memòria d'estos moments crítics.[2]
D'acort en Jordània, la capacitat humana de seguir el ritme en grans grups a cantar junts en harmonia, a dansar durant moltes hores i entrar en estat d'èxtasis, aixina com la tradició de la pintura corporal, són totes pràctiques que formen part dels primers rituals universals. Estos rituals varen ser desenrollats principalment com un mig per a canviar l'activitat neuronal de cada individu (per mig de la lliberació de substàncies neuroquímicas), en la finalitat d'alcançar l'estat d'identitat colectiva. En este estat les necessitats de supervivència del grup reemplacen els instints de la supervivència individual.
Numerosos animals caminen rítmicamente i escolten els sons dels clapits del cor en la pancha materna, pero solament els humans tenen la capacitat d'unir-se en vocalisacions i atres activitats rítmicamente coordinades. Segons Jordània, el desenroll del sentit del ritme era vital per al guany de l'estat neurològic específic del trance de la batalla. Este estat va ser crucial per al desenroll eficaç del sistema de defensa dels primers homínits contra els principals depredadors africans, una volta que els homínits varen descendir de la seguritat de les branques dels arbres a un terreny més perillós. El crit de guerra rítmic, la percussió rítmica dels chamans, les perforació rítmiques dels soldats i inclús les forces de combat professionals contemporànees escoltant la forta rítmica de la música roc.[3] Tots utilisen la capacitat del ritme d'unir als individus humans en una identitat colectiva compartida, a on els membres del grup anteponen els interessos del grup per damunt dels seus interessos i seguritat individuals.
Història
[editar | editar còdic]Antiguetat
[editar | editar còdic]El crit de guerra és un aspecte de la batalla èpica en l'obra d'Homero. En la Montjoie Saint Denis, Diomedes és cridat convencionalment Diomedes el crit de guerra forta. Els grecs i acadios llançaven per igual el crit onomatopèyic de grito de guerra en combat, no molt alluntat de la paraula grito de armas.[4]
Les tropes de l'antiga Atenes durant les guerres mèdiques i la guerra del Peloponeso varen ser conegudes per entrar en batalla al crit de Alala o Alale, la qual cosa se suponia que devia emular el crit del muçol, el pardal de la seua deesa patrona Atenea.[5]
Els hunos occidentals atacaven en aterradores crits de guerra.[6]
Edat Mija
[editar | editar còdic]Cada tribu i l'unió tribal turca tenia la seua tamga distintiva, l'au totémica ongon i el crit de guerra uran (crit de guerra eslau urah).[7] Mentres tamgas i ongons podrien ser distintius fins a de els individus, el color dels cavalls i els crits de guerra uran pertanyien a cada tribu, es varen transmetre de generació en generació i alguns crits de guerra moderns varen ser registrats en l'antiguetat. En dividir-se una tribu, la seua distinció única passava a una nova entitat política, englobant als diversos Estats moderns baix els mateixos crits de guerra urán de les tribus dividides. Per eixemple, el crit de batalla Kipchak entre els kazakhs, els kirgizes, els turcomanos i els uzbecos. Alguns crits de guerra de tribus més grans de uran:[8]
- Kipchak - "ai-bas" ("Cap llunar").
- Kangly (Kangars) - "bai-Terek" ("arbre sagrat").
- Oguzes - "teke" ("mont").[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jordània (2011). Why do People Sing? Music in Human Evolution, Logos, pp. 92-102. ISBN 978-9941-401-86-2.
- ↑ Jordània (2011). Why do People Sing? Music in Human Evolution, Logos, pp. 175-177. ISBN 978-9941-401-86-2.
- ↑ Pieslak, Jonathan R. (2009). Sound Targets: American Soldiers and Music in the Iraq War, Indiana University Press, pp. 32-36. ISBN 978-0-253-35323-8.
- ↑ Burkert, Walter (1995). The Orientalizing Revolution: Near Eastern Influence on Greek Culture in the Early Archaic Age, Harvard University Press, pp. 39-40. ISBN 978-0-674-64364-2.
- ↑ Hesíodo (1976). Treballs i dies, Penguin.
- ↑ Craughwell, Thomas J. (2008). How the Barbarian Invasions Shaped the Modern World, Fair Winds Press, pp. 41. ISBN 978-1-61673-432-9.
- ↑ «Shipova A-D Turkisms In Russian». TurkicWorld. Consultat el 2023-01-04.
- ↑ Zuev, Jurij A. (2002). Early Turks, Dajk-Press, pp. 73-76.
- ↑ Karpovdun, G. I. (2003). «Тіркмöн uruuluk en tamgalary maalymattarynyn negizinde», Karatáev O. K. (ed.). Kyrgyz-Oguz History (Кыргыз-Огуз Тарыхый - Этникалык Байланыштары), Kyrgyz Utuluk university, pp. 199-207.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Pepin, Guilhem. «Els cris de guerre 'Guyenne!' et 'Saint George!'». Li Moyen Age, 2:263–281, 2006.
- (11)https://afueraesnoche.wordpress.com/2013/10/19/ayhereco-qualla-catu-el-text-de-josefina-diaz-colodrero-programa-no-70/
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grito de guerra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.