Anar al contingut

Crocodylus rhombifer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
cocodril cubà (Crocodylus rhombifer)

El cocodril cubà (Crocodylus rhombifer) és una espècie de saurópsido (reptil) crocodilio de la família Crocodylidae. És una de les espècies més menudes del gènero, rara volta alcança més de 3.5 m, tenint ademés l'hàbitat més restringit. Entre els seus parents més propencs estan el cocodril de l'Nilo i el cocodril marí, els majors reptils actuals, que poden alcançar els 7 m de llongitut. Un eixemple de la evolució en condicions d'insularitat, en este cas tendiente a un nanisme isleño.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero Crocodylus provablement va originar en Àfrica des d'a on es varen escampar cap al Surest Asiàtic i les Américas,[1] encara que també s'ha considerat un orige en Austràlia i Àsia.[2] Evidències filogenético recolzen l'idea de Crocodylus divergint del seu parent més propenc, l'extint Voay de Madagascar, al voltant de fa 25 millons d'anys, al voltant de la frontera Oligoceno/Mioceneo.[1]

A continuació es presenta un cladograma basat en un estudi de 2018 per Lee & Yates, elaborat a partir de senyes morfològics, moleculars (seqüenciació de l'ADN) i estratigráficos (edats del registre fòssil),[3] segons la revisió paleogenómica de 2021 per Hekkala i colaboradors, que varen amprar ADN extret de l'extint Voay.[1]



Descripció

[editar | editar còdic]

El cocodril cubà mostra també una série d'adaptacions que ho fan més terrestre i inteligent que la majoria dels cocodrils, relacionat provablement en l'absència original de mamífers carnívors en Cuba, als que va suplantar, convertint-se en el principal depredador natiu de les aus i menuts mamífers de l'illa, encara que també consumix regularment peixos i atres animals aquàtics. Les pates són més llargues de lo habitual en atres cocodrils, el hocico és més curt i ample, i les escamas més àmplies i de colors (groc i negre) més lluents. Es diu que és una de les espècies de cocodril més perilloses. Un adult típic medix uns 2.1–2.3 m de llongitut i pesa sobre 70–80 kg).[4] Els machos grans poden alcançar fins als 3.5 m i pesar 215 kg o més.

Biologia i comportament

[editar | editar còdic]

Esta espècie s'ha observat exhibint un comportament particular. Una colónia de l'espècie en Gatorland, Florida, ampra lo que s'ha sospitat ser caça en manada, possiblement explicant la predación de megafauna prehistòrica que va coexistir en l'espècie, com els pereosos jagants. Este comportament ha dut interés a l'espècie, a sovint cuidada individualment (sobretot despuix de tals informes),[5] demostrant comportaments més inteligents.[6] Esta espècie és a ademés la més terrestre dels cocodrils, en eixemplars que s'han observat galopant.[7]

Caça i dieta

[editar | editar còdic]

Peixos menuts, artròpodes, i crustacis componen la dieta d'un cocodril cubà jovenil. Adults de l'espècie s'alimenten majoritàriament de mamífers menuts, peixos i tortugues. Posseïxen dents posteriors desafilados, que ajuden a l'hora d'esclafar closques de tortugues. El cocodril cubà també mostra les estratègies d'alimentació de saltovistas en atres cocodrils, com el aligátor americà. Propulsándose en les seues poderoses coes, poden botar de l'aigua i atrapar menuts animals en branques colgantes.[8] El cocodril cubà, pese a no ser una espècie particularment gran, és considerat el cocodril més agressiu d'Amèrica[9] i el seu comportament és dominant sobre el més gran cocodril americà en el que conviu.[10]

Les senyes respecte a atacs a humans són llimitats, pero tals ocurrències són provablement rares per la llimitada distribució de l'espècie i la seua separació respecte a poblacions humanes. Pese a la seua reportada agressivitat, es coneix solament un atac letal per l'espècie: un home major atacat en 1995 mentres participava en peixca submarina en la ciènaga de Zapata. #Espècimen captius mostren agressió cap als seus cuidadors, comportament observat en Gatorland.

Distribució

[editar | editar còdic]

Encara que en determinats moments el cocodril cubà va poblar vàries illes del mar Carib i inclús partix del llitoral de Florida (s'han trobat fòssilés d'esta espècie en les illes Caimà[11] i les Bahames.[12][13]), hui en dia la seua distribució es restringix al surest de Cuba, en la Ciènaga de Zapata, la Illa de la Joventut i la colónia de Gatorland, en Florida. La majoria dels casos es tracta d'animals en captivitat (introduïts artificialment en els dos últims llocs), puix la població original de ciènaga de Zapata va ser capturada i criada a partir dels anys 60 per a evitar el seu extinció. La població selvada es calcula en uns 3000 a 6000 eixemplars. Els cocodrils cubans s'han reproduït be, pero açò els ha reportat una atra amenaça, l'hibridació en el cocodril americà (Crocodylus acutus) que també viu en Cuba i va ser capturat i criat en els mateixos llocs sense distinció.

Conservació

[editar | editar còdic]

El cocodril cubà es troba en perille crític, llistat en l'apèndix 1 de CITES. El seu hàbitat i distribució són llimitats causant tal vulnerabilitat. Els humans han caçat a l'espècie prop de l'extinció. Queda per fer gran part de l'investigació sobre poblacions salvages. L'espècie es representa en captiveri en Europa, Estats Units,[14] i a lo manco un zoo en Índia, en els quals es porten a terme proyectes de criança.[15][16] En el passat han sorgit problemes respecte a l'hibridació, especialment en el cocodril americà, llimitant la reserva genètica pura de l'espècie.[8][17]

Els cocodrils de Fidel Castro

[editar | editar còdic]

Dos cocodrils cubans famosos prenen residència en el Aquari Skansen d'Estocolm, Suècia. Els cocodrils, cridats Castro i Hillary, varen anar anteriorment mascotes del líder cubà Fidel Castro, abans de donárselos al cosmonauta Vladímir Shatálov en 1978. Shatálov, despuix de tindre'ls en la seua casa un temps, els donó al Zoològic de Moscou, que a la seua volta els donó a l'Aquari Skansen en 1981, la seua residència final. La parella de cocodrils han produït numeroses crío des de 1984.[18] Un dels cocodrils va mossegar el braç d'un home en 2019, en acostar-ho a l'hàbitat en una festa de carrancs de riu; l'home va sobreviure pero el seu braç va tindre que ser amputado.[19]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Communications Biology.4
    505.ISSN 2399-3642.doi:10.1038/s42003-021-02017-0.Consultat el 2021-09-26.
  2. ↑ Evolution.65(11)
    3285–3297.ISSN 1558-5646.doi:10.1111/j.1558-5646.2011.01373.x.Consultat el 2021-09-26.
  3. ↑ Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.285(1881)
    20181071.ISSN 0962-8452.doi:10.1098/rspb.2018.1071.Consultat el 2021-09-26.
  4. ↑ International Zoo Yearbook.28(1)
    110–113.ISSN 1748-1090.doi:10.1111/j.1748-1090.1989.tb03263.x.Consultat el 2021-09-26.
  5. ↑ . Consultat el 2021-09-26.
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. ↑ 8,0 8,1 . Consultat el 2021-09-26.
  9. ↑ . Consultat el 2021-09-26.
  10. ↑ . Archivat des d'el original, el 26 de març de 2012. Consultat el 2021-09-26.
  11. ↑ (1993).Caribbean Journal of Science.29(3–4)
    153–164.
  12. ↑ (1995).Caribbean Journal of Science.31(1–2)
    149–152.
  13. ↑ PNAS.104(50)
    19897–19902.doi:10.1073/pnas.0709572104.
  14. ↑ . Consultat el 2021-09-26.
  15. ↑ . Consultat el 2021-09-26.
  16. ↑ . Consultat el 2021-09-26.
  17. ↑ Journal of Experimental Zoology Part A: Ecological Genetics and Physiology.309A(10)
    649–660.ISSN 1932-5231.doi:10.1002/jez.471.Consultat el 2021-09-26.
  18. ↑ . Consultat el 2021-09-26.
  19. ↑ . Consultat el 2021-09-26.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crocodylus_rhombifer&oldid=506597»