Cuerdo (física)

Una corda és un dels objectes principals d'estudi en el marc teòric de la cridada teoria de cordes. Hi ha diferents teories de cordes, moltes d'elles són unificades en la teoria M. Una corda és un objecte en una dimensió espacial estesa, a diferència de les partícules elementals que són de dimensió zero, com un punt.

En postular esta estructura unidimensional, moltes característiques de les teories fonamentals de la física han emergit automàticament. Més notablement, casi qualsevol teoria de cordes consistent en mecànica quàntica deu contindre gravetat quàntica, que no ha segut descrita consistentemente abans de la teoria de cordes.

L'escala de llongitut característica d'cuerdo té que ser en l'orde de la llongitut de Planck, l'escala a la que la gravetat quàntica es creu que es tornaria significativa:

${\ell }_P=\sqrt{\frac{\hslash G}{c^3}}\cong 1.61624(12)\times 10^{-35}$

A escales més grans, tals com les visibles en els laboratoris, tals objectes podria ser indistinguibles en l'orde de particular puntuals de dimensió zero. No obstant, els modos vibracionales i l'estructura de les chicotetes cuerdo podria ser manifestades com a partícules elementals diferents en el model estàndar de la teoria quàntica de camps. Per eixemple, un estat de les cuerdo podria ser associat en el fotó, i un atre estat en un quark. Estes característiques unificadoras de la teoria de cordes són de gran força; no obstant, no es coneix una solució de la teoria de cordes per a que reproduïxca exactament una partícula continguda en el model estàndar.

Propagant-se en l'espai-temps, les cordes agranen una superfície bidimensional, cridat món pla, anàlec al món llineal d'una dimensió que traça una partícula puntual.

Tipos de cordes

Cuerdo obertes i tancades

Les cuerdo poden ser trios d'obertes o tancades o mig tancades. Una corda tancada és una corda que no té punts finals i per lo tant és equivalent topológicamente a un círcul. Una corda oberta, per un atre costat, té dos terminacions i és topológicamente equivalent a un interval de llínea. No totes les teories de cordes contenen cordes obertes, pero cada teoria deu tindre cordes tancades, aixina interaccions entre cordes obertes pugues sempre resultar en cordes tancades.

La més antiga teoria de supercuerdas que contenia cordes obertes era la teoria d'cuerdo tipo I. No obstant, els descobriments en la teoria de cordes en els 90s han mostrat que les cordes obertes deuen sempre ser el terme d'un nou tipo d'objectes anomenades D-branas i l'espectre de possibilitats de cordes obertes s'ha incrementat molt.

Cordes obertes i tancades són generalment associades en modos característics vibracionales. Un dels modos de vibració d'una corda tancada pot ser identificada com gravitón. En teoria de cordes, les vibracions d'energia molt baixa d'una corda oberta és un taquión i pot sometre's a una condensació de taquiones. Atres modos vibracionales de cordes obertes exhibixen les propietats de fotons i gluones.

Orientació

Les cuerdo poden també posseir una orientació, que pot ser a través d'una direcció interna que distinguix la corda d'una atra que té orientació oposta. Per contrast, una corda desorientada és una que no té eixa direcció.

Vore també

• Brana
• Partícula elemental
• L'univers elegant, un llibre del teòric de cordes Brian Greene.
• Cuerdo heterótica

Referències

• Schwarz, John (2000). "Introduction to Superstring Theory" [1] archivat en Wayback Machine.. Retrieved Dec. 12, 2005. (en anglés)
• "NOVA's strings homepage" (en anglés)