Cult als cossos celests

Cult als cossos celests

El cult als cossos celests, o adoració dels cossos celests, és la veneració de les estrelas (individualment o en conjunt com el cel nocturn), els planetas o uns atres objectes astronòmics com deidadés, o l'associació de deidades en cossos celests. En la lliteratura antropològica estos sistemes de pràctica poden denominar-se cults astrales.

Les instàncies més notables d'això són les deidades solars i deidades llunars en sistemes politeistes de tot lo món. També són notables les associacions dels planetas en deidades en la religió sumeri, i per això en la babilònica i greco-romana, a saber Mercurio, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Deus, deeses i dimonis també poden considerar-se personificacions de fenomens astronòmics com els eclipses llunars, les alliniacions planetàries i les aparents interaccions de cossos planetaris en estreles. Els sapiau-vos de Harrán, una religió pagana poc compresa que va existir en Harrán durant el periodo islàmic primerenc (sigles VII-X), eren coneguts pel seu cult astral.

El terme relacionat astrolatría sol implicar politeisme. Algunes religions abrahámicas prohibixen la astrolatría per considerar-l'idólatra. El cult a l'estrela polar també va ser prohibit per decret imperial en el Japó del periodo Heian.