Cultura arzachena
La cultura [de] Arzachena, o cultura cors-galluresa, va ser una cultura neolítica prenurágica, una branca de la cultura de Ozieri que es va desenrollar en Cerdenya del Nort i en Còrsega (Gallura), aproximadament entre el 4300 a 3700 a. C.[1] Pren el seu nom la ciutat sarda d'Arzachena.
La cultura Arzachena és coneguda per les seues estructures megalítiques, com les característiques tombes circulares i menhirs.[2][3] Tant l'arquitectura funerària com la cultura material mostren semblances en els contexts contemporàneus de Catalunya, Llenguadoc, Provença i Còrsega.[4]
Distintamente i els pobles de la contemporànea cultura Ozieri del restant de Cerdenya, els pobles de la cultura Arzachena estaven organisades en una societat aristocràtica i individualista centrada en la pastoricia que en l'agricultura.[5] Els grups aristocràtics enterraven als seus morts en monuments megalítics circulares, en una cambra central contenint un sol individu, mentres en el restant de l'illa la cultura Ozieri enterrava als seus morts en hipogeus colectius cridades Domus de Janas.[6] Segons l'erudit Giovanni Lilliu, inclús en temps prehistòrics en Cerdenya, les dos ànimes complementàries de la societat isleña ya estaven clarament delineadas: els pastors guerrers de les terres altes centrals i els recolectors guerrers de les planures. Inclús si les senyes antropològiques coneguts fins ara no proporcionen una prova clara d'açò, algunes diferenciació de comportament típiques de la cultura Arzachena i els cursos moderns no semblen carir de valor i significat, en comparació a atres poblacions sardas.[6]
Segons Lilliu, el model cultural de Arzochena es va reproduir de la mateixa manera des de el III mileni abans de Crist, fins a el II mileni abans de Crist, en el naiximent de la civilisació nurágica, fins a la conquista romana (sobrevivint), proporcionant als arqueòlecs un increible eixemple d'estructura cultural i sociològica congelada.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Melis M. G., Quarta G., Calcagnile L., D’Elia D., 2007, L’inizio dell’età del Rame in Sardegna. Nuovi contributi cronologici, Rivista vaig donar Scienze Preistoriche, vol. LVII, p. 185-200
- ↑ Giovanni Ugas, L'alba dei Nuraghi (2005) p.14
- ↑ Consultat el 10 de juliol de 2020.
- ↑ Paola Mancini, Gallura preistorica, 2011 p.17
- ↑ Giovanni Lilliu, La società in Sardegna nei secoli, Prima dei nuraghi, p.13
- ↑ 6,0 6,1 Giovanni Lilliu, La società in Sardegna nei secoli, Prima dei nuraghi, pp. 10-11
- ↑ «Sardegna Cultura - Periodi storici - Prenuragico - Neolitico - Recente». www.sardegnacultura.it. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2022. Consultat el 10 de juliol de 2020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Giovanni Lilliu, La civiltà dei Sardi dal neolitico all'età dei nuraghi, Torino - Edizioni ERI - 1967.
- AA.VV. La civiltà in Sardegna nei secoli - Torino - Edizioni ERI.
- Giovanni Lilliu, Sculture della Sardegna nuragica Verona, 1962.
- AA.VV, Siti vaig donar Cultura Ozieri in Gallura , Quaderni – 21, 1999. Soprintendenza Archeologica per li Province vaig donar Sassari i Nuoro.
- Angela Antona Ruju, Maria Luisa Ferrarese Ceruti, Il nuraghe Albucciu i i monumenti vaig donar Arzachena, Carlo Delfino Editore, 1992, ISBN 88-7138-055-X. PDF: [1]
- Angela Antona, Il complesso nuragico vaig donar La seua Brandali i i monumenti archeologici vaig donar Santa Teresa vaig donar Gallura, Itinerari archeologici, Carlo Delfino Editore, Sassari, 2005; ISBN 88-7138-384-2. In PDF [2]
- S.M. Puglisi - E. Castaldi, Aspetti dell'accantonamento culturale nella Gallura preistorica i protostorica, Studi Sardi XIX, 1964-65.
- E. Atzeni, Aspetti i sviluppi culturali del Neolitico i della prima età dei metalli, in Ichnussa, Milano 1981.
- E. Castaldi, La Necropoli vaig donar Li Muri, in AA.VV., Arzachena. Monumenti Archeologici, breu itinerari, Sassari, 1983.
- A. A. Ruju, Arzachena: proposta vaig donar un itinerari archeologico, in AA.VV., Arzachena. Monumenti.
- R. Grosjean, La Corse avant el histoire, Parigi, 1966.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura arzachena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.