Cultura de Halaf

Cultura de Halaf

Figurilla "de la fertilitat". Cultura de Halaf. Walters Art Museum.

La cultura de Halaf és un periodo arqueològic de la història de Mesopotamia. Gran part de les seues característiques s'han observat en el jaciment de Tell Halaf (en el noreste de l'actual Síria), al que deu el seu nom. Segons l'Escola de Lió, està dins de el "periodo 6" de l'història de Mesopotamia, junt en la cultura Hassuna-Samarra.

Història

A partir de l'any 6100 a. C. es va desenrollar la cultura de Halaf, que s'estén des dels monts Zagros al Mediterràneu, en els seus centres principals en la planura de l'alt Tigris (Arpachiya), i el triàngul del Habur (Tell Halaf, Tell Brak, Tell Chagar Bazar).

Cap al 5400 a. C. esta cultura va ser interrompuda. En atres parts el caràcter halafiense es manté per un temps, pero després desapareix. El nivell VI d'Arpachiya mostra vestigis de destrucció, evidències, segons Paul Garelli, de l'intrusió violenta d'uns nouvinguts. La seua civilisació du en si la chafada del periodo del Obeid.

Art i tecnologia

S'han trobat restants que evidencien un art decoratiu els temes del qual alternen el naturalisme i la geometria. Els motius de doble astral i bucráneo es repetixen insistentment. Es troba la figura de la Deesa Mare com a dibuix i com a objecte.

Comparat a les cultures anteriors s'evidencia un refinament de la pasta de ceràmica i perfeccionament de forns que conseguien alcançar elevades temperatures. En esta etapa s'estén la metalúrgia, en especial el coure i el plom.

S'usaven sagells de pedra per a delimitar la propietat dels objectes sobre els que eren aplicats. La seua procedència atesta àmplies relacions comercials des del replanell d'Anatolia al golf Pèrsic.

També s'observa que va existir en este periodo una preocupació per l'urbanisme evidenciada en els carrers empedradas en cudols.