Anar al contingut

Cultura material

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La ceràmica és una forma de cultura material fàcilment reconeixible, ya que es troba comunament com artefactes arqueològics, que representen cultures del passat.

La cultura material és l'aspecte de la realitat social basada en els objectes i l'arquitectura que rodegen a les persones. Inclou l'us, consum, creació i comerç d'objectes, aixina com els comportaments, normes i rituals que els objectes creen o en els que participen. Alguns estudis també inclouen uns atres fenomens intangibles que inclouen el sò, l'olfat i els events,[1] mentres que alguns inclús consideren el llenguage i els mijos com a part d'ells.[2] El terme s'utilisa en major freqüència en estudis arqueològics i antropològics, per a definir material o artefactes tal com s'entenen en relació en contexts, comunitats i sistemes de creències culturals i històrics específics. La cultura material pot descriure's com qualsevol objecte que els sers humans utilisen per a sobreviure, definir les relacions socials, representar facetes de l'identitat o beneficiar l'estat mental, social o econòmic de les persones.[3] La cultura material contrasta en la cultura simbòlica, que inclou símbols no materials, creències i construccions socials.

L'anàlisis acadèmic de la cultura material, que pot incloure tant objectes fets per humans com a naturals o alterats, es denomina estudios de cultura material.[4] És un camp i una metodologia interdisciplinaris que parla de les relacions entre les persones i les seues coses: la fabricació, el història, la conservació i l'interpretació dels objectes.[5] Es basa tant en la teoria com en la pràctica de les ciències socials i les humanitats, com la història de l'art, l'arqueologia, l'antropologia, la història, la preservació històrica, el folclore, l'archivística, la crítica lliterària i la museología, entre uns atres.

Valor material

[editar | editar còdic]
Moneda romana, el áureo.

L'investigació en vàries àrees analisa les raons per a percebre que un objecte té significat. Les raons comunes per a valorar el material radiquen en el seu valor monetari o sentimental.


Una teoria relacionada molt coneguda és la teoria de l'efecte de dotació de Kahneman. Segons Kahneman, les persones infunden als objectes que posseïxen un valor més alt que si no són amos de l'objecte.[6] Es troba que l'efecte de dotació ocorre tan pronte com s'adquirix un artícul i l'efecte aumenta en el temps.[7]

Una atra forma en que el material pot tindre significat i valor és per mig de la comunicació entre les persones, de la mateixa manera que atres formes de comunicació com el parla, el tacte i el gest. Un objecte pot mediar mensages entre el temps o l'espai o abdós entre persones que no estan juntes. Una obra d'art, per eixemple, pot transferir un mensage del creador a l'espectador i compartir una image, un sentiment o una experiència.[8] El material pot contindre recorts i experiències mútues a lo llarc del temps i influir en pensaments i sentiments. Un estudi va trobar que les parelles que tenen més artículs adquirits en conjunt i més artículs favorits entre ells tenen relacions de major calitat.[9]

Els investigadors dels camps de la sociologia, la psicologia i l'antropologia també han estat fascinats per l'entrega de regals, un fenomen universal que té un significat emocional utilisant la cultura material. Segons Schieffelin, "regalar és un vehícul d'obligació social i maniobra política".[10] Mauss definix el regal com la creació d'un víncul especial entre el donant i el receptor.[11] Segons Mauss, el donant mai abandona realment el regal, sino que es convertix en part del futur del receptor en insertar el regal en la seua vida. Un regal du en algun moment a un atre regal en resposta, lo que crea un víncul recíproc especial entre les persones.[12]

Història

[editar | editar còdic]
Trobar ferramentes del passat es considera una forma de descobrir el nivell de desenroll d'una cultura.

Els estudis de la cultura material com a camp acadèmic varen créixer a lo llarc del camp de l'antropologia i aixina varen començar per estudiar la cultura material no occidental. En massa freqüència, era una forma de posar la cultura material en categories de tal manera que marginava i jerarquizaba les cultures d'a on provenien.[13] Durant l'edat d'or dels museus, les cultures materials es varen utilisar per a mostrar la suposta evolució de la societat des dels objectes simples dels no occidentals fins als objectes alvançats dels europeus. Era una forma de mostrar que els europeus estaven al final de l'evolució de la societat, i els no occidentals al principi. Finalment, els estudiosos varen abandonar la noció de que la cultura va evolucionar a través de cicles predibles, i l'estudi de la cultura material va canviar per a tindre una visió més objectiva de la cultura material no occidental.

El camp dels estudis de la cultura material com la seua pròpia disciplina distintiva es remonta a la década de 1990. El Journal of Material Culture va començar a publicar-se en 1996.[14] Els hàbits de coleccionisme es remonten a centenars d'anys.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Aronin, Larissa; Hornsby, Michael; Kiliańska-Przybyło, {{{nom3}}} (2018). The material culture of multilingualism. OCLC 1042329326. ISBN 978-3-319-91104-5.
  2. ↑ Kieschnick, John (2003). The impact of Buddhism on Chinese material culture, Princeton University Press. OCLC 49872045. ISBN 0-691-09675-9.
  3. ↑ Buchli, Victor (2004). Material culture : critical concepts in the social sciences, Routledge. OCLC 53183427. ISBN 0-415-26718-8.
  4. ↑ Sheumaker, Helen; Wajda, Shirley Teresa (2008). Material culture in America : understanding everyday life, ABC-CLIO. OCLC 191748300. ISBN 978-1-57607-648-4.
  5. ↑ "Material Culture." Encyclopedia of Identity, edited by Ronald L. Jackson, vol. 1, SAGE Reference, 2010, pp. 436-439.
  6. ↑ Journal of Economic Perspectives.5(1)
    193–206.ISSN 0895-3309.doi:10.1257/jep.5.1.193.Consultat el 2021-02-20.
  7. ↑ Journal of Consumer Research.25(3)
    276–289.ISSN 0093-5301.doi:10.1086/209539.Consultat el 2021-02-20.
  8. ↑ Dant, Tim (1999). Material culture in the social world : values, activities, lifestyles, Open University Press. OCLC 40869697. ISBN 0-335-19822-8.
  9. ↑ Personal Relationships.10(3)
    437–450.ISSN 1350-4126.doi:10.1111/1475-6811.00058.Consultat el 2021-02-20.
  10. ↑ Man.15(3)
    502.doi:10.2307/2801347.Consultat el 2021-02-20.
  11. ↑ Mauss, Marcel (2000). The Gift: The Form and Reason for Exchange in Archaic Societies (en en), W. W. Norton & Company. ISBN 978-0-393-32043-5.
  12. ↑ Moren, Anna; O'Brien, Sorcha (2014-08-28). Love Objects: Emotion, Design and Material Culture (en en), A&C Black. ISBN 978-1-4725-1718-0.
  13. ↑ Woodward, Ian (2007). Understanding material culture, Sage Publications. OCLC 671655018. ISBN 1-84860-726-1.
  14. ↑ «Material Culture» (en en). obo. Consultat el 2021-02-20.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cultura_material&oldid=896904»