Cultura yamna
Es mencionen la cultura de la ceràmica encordelada, la cultura del ánfora globular i la cultura de Baden.
La cultura yamna o yamnaya (yama significa ‘clot’ en ucranià i rus, yamna significa del clot en ucranià) o «'«cultura del sepulcro»'» és una de les últimes cultures del final de l'Edat del Coure (o Era Calcolítica) i començos de l'Edat del Bronze, en la regió del Bug, Dniéster, Ural (Estepa del Ponto, Caspio). La cultura yamna va estar activa entre el sigle XXXVI a. C. i el sigle XXIII a. C. Esta cultura era predominantment nómada, encara que practicaven una miqueta d'agricultura prop de rius i d'alguns castros (fortificacions).
Orígens
[editar | editar còdic]Es pensa que la cultura yamna podria haver-se originat en la zona mija del riu Volga a partir de la cultura Jvalynsk i en el riu Dniéper mig a partir de la cultura Sredny Stog. En la seua zona occidental va ser succeïda per la cultura de les catacumbes, i en l'est, per la cultura de Poltavka i la cultura de Srubna.
En la hipòtesis dels kurganes de Marija Gimbutas (1921-1994), la cultura yamna s'identifica en els últims protoindoeuropeos. El poble yamna és un candidat —junt en el poble Sredny Stog— a ser el lloc d'orige (urheimat) del idioma protoindoeuropeo.
La teoria de continuïtat paleolítica associa a les cultures dels kurganes (‘túmulos’) yamna i de Sredny Stog en els pobles túrquicos. La hipòtesis anatoliana i la teoria del diluvi de la Mar Negra neguen l'orige indoeuropeo propost per Gimbutas sobre el hipòtesis de l'invasió kurgana calcolítica.
La cultura yamna es pot relacionar de manera casi directa en un complex cultural indoeuropeo (o més específicament, indoiranio): la cultura andrónovo, que és el complex arqueològic més antic que es pot identificar en un grup llingüístic indoeuropeo particular.[1]
Alguns no veuen als yamnas com ancestros dels indoeuropeos, sino solament dels indoiranios (migrados cap al surest).[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Són característiques d'esta cultura les inhumacions en kurganes (túmulos), en sepulcros tipo clot en els que s'introduïa el cos en posició de decúbito supino en els genolls doblats. Els cossos eren coberts en ocre. En estos kurganes s'han trobat enterrament múltiples, a sovint en inclusions posteriors. S'ha descobert que realisaven ofrenes d'animals (ganado, porcs, ovelles, cabres i cavalls), una característica que s'associa tant als pobles protoindoeuropeos com als protoindoiranios.
Els restants més antics trobats en l'Europa Oriental d'un carro en rodas, realisat per persones pertanyents a la cultura yamna, varen ser trobats en el kurgán Storozhova Mohyla (Dnipró, Ucrània). El lloc de sacrifici descobert en 1976 en la Cresta Merguéleva, ubicada en l'óblast de Lugansk en Ucrània, es considera un tossal-santuari en la que es practicaven sacrificis humans.
El genetista David Reich, de l'Universitat de Harvard, ha alvançat que conforme a un estudi[3] basat en l'anàlisis de ADN dels restants de 153 individus, existix evidència de que fa uns 4500 anys descendents dels yamna varen invadir la península ibèrica en un important i perdurable impacte genètic. Segons dit genetista, a la veta d'algunes generacions, el ADN del cromosoma I masculí dels invasores hauria reemplaçat en un 100% el dels hòmens locals,[4] una interpretació baix polèmica.[5][6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Hipòtesis dels kurganes
- Cultura de Cucuteni
- Cultura de Vinča
- Cultura del got campaniforme
- Cultura de Jvalynsk (en anglés: Khvalynsk, els domesticadores del cavall)
- Kurgán
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Benjamin W. Fortson IV: Indo-european language and culture: an introduction, paràgraf 2.69, en la pàgina 46 [2004]. Chichester (RU): Blackwell Publishing, 2010.
- ↑ Benjamin W. Fortson IV: Indo-european language and culture: an introduction, paràgraf 2.70, en la pàgina 47 [2004]. Chichester (RU): Blackwell Publishing, 2010.
- ↑ Science (New York, N.Y.).363(6432)
- 1230–1234.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.aav4040.Consultat el 3 de setembre de 2020.
- ↑ [1]
- ↑ https://www.vozpopuli.com/next/nadie-extermine-hòmens-peninsula-fa_0_1178883504.html
- ↑ https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20190314/adn-home-peninsula-iberica-7353221
Bibliografia
[editar | editar còdic]- J. P. Mallory: «Yamna culture», en la Encyclopedia of indo-european culture (‘Enciclopèdia de la cultura indoeuropea’). Fitzroy Dearborn, 1997.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura yamna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.