Cupressus macrocarpa
.jpg)
Cupressus macrocarpa, el ciprer de Monterrey,[1] és una espècie arbòrea de la família de les Cupresáceas, originària del suroest dels Estats Units.
Descripció
[editar | editar còdic]De copa ampla i abovedada, pot alcançar els 30 m. Menuts fulls escamiformes, de color vert obscur, prou grosses i d'àpiç obtús no punchant. Corfa rojosa molt badada. Estróbilos femenins i masculins, els primers de 4 cm, redonejats i verts que tornen a púrpura en madurar, i els segons molt menuts, redonejats i grocs.[2][3]
,_seed_cone_(20047294145).jpg)
Distribució
[editar | editar còdic]El ciprer de Monterey es troba naturalment només en la costa central de Califòrnia. Degut a que és un relicto glacial, el ranc de distribució natural de l'espècie durant els temps moderns es llimita a dos chicotetes poblacions relictas prop de Carmel, en Cypress Point en Pebble Beach i en Point Llops. Històricament, durant el pico de l'última edat de gèl, el ciprer de Monterey provablement hauria format un bosc molt més gran que s'estenia molt més al nort i al sur.[2]
L'hàbitat natural es caracterisa pels seus estius frescs i humits, que freqüentment envolen als arbres en boira marina.
Esta espècie s'ha plantat àmpliament fòra de la seua àrea de distribució nativa, particularment a lo llarc de les costes de Califòrnia i Oregó. La seua distribució europea inclou Gran Bretanya (incloses l'Illa de Man i les Illes del Canal), França, Irlanda, Espanya, Grècia, Itàlia i Portugal. Destaca la seua introducció en les Illes Canàries, a on està asilvestrado en l'actualitat. En Nova Zelanda, les plantacions s'han naturalizado i les condicions allí són més favorables que en la seua àrea de distribució nativa. També s'ha cultivat experimentalment com a cultiu maderero en Kènia.[4]
L'arbre s'ha plantat en èxit en Sri Lanka, i s'exhibix un espècimen de 130 anys en el Jardí Botànic Hakgala en Nuwara Eliya.
Efectes
[editar | editar còdic]S'ha reportat que el ciprer de Monterrey ha provocat parts prematurs en ser ingerit per ganado vacú en Nova Zelanda. El fitocomponente responsable d'esta activitat s'ha identificat com a àcit isocuprésico, que també està present en el pi ponderosa, provocant efectes similars. [5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser descrit per Hartw. ex Gord. i publicat en de Nova ZelanJournal of the Horticultural Society of London 4: 296. 1849.[6][7]
Cupressus és el nom llatí del ciprer que d'acort en alguns autors prové de "Cyprus" (Chipre), a on un atre ciprer (Cupressus sempervirens) creix selvat.
macrocarpa, del llatí macrocarpus-a-um que significa "de frut gran".
- Sinonímia
- Cupressus hartwegii Carrière
- Cupressus lambertiana hort. ex Carrière
- Cupressus macrocarpa var. lambertiana (Carrière) Mast.[8]
- Cupressus macrocarpa var. goldcrest o Cedre llima
- Callitropsis macrocarpa (Hartw.) D.P.Little[3]
- Cupressus hartwegii Carrière
- Cupressus reinwardtii Beissn.
- Hesperocyparis macrocarpa (Hartw.) Bartel
- Neocupressus macrocarpa (Hartw.) de Laub.[9][3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en espanyol en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ 2,0 2,1 «Arbolapp Canàries». Consultat el 2026-04-06.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Arbres i arbusts de la Facultat de Ciències - Laboratori de Plantes Vasculars, Facultat de Ciències UNAM». plantasvasculares.fciencias.unam.mx. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ Cupressus macrocarpa Flora Europaea. Edinburgh: Royal Botanical Garden. 2008.
- ↑ «Isocupressic acid, an abortifacient component of Cupressus macrocarpa».New Zealand Veterinary Journal.44(3)
- 109–111.ISSN 0048-0169.doi:10.1080/00480169.1996.35946.Consultat el 2024-05-01.
- ↑ «Cupressus macrocarpa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de giner de 2013.
- ↑ «Cupressus macrocarpa Hartw. ex Gordon» (en en). www.gbif.org. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ Sinònims en Catalogue of life
- ↑ Cupressus macrocarpa en PlantList/
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. 2: i–xvi, 1–475. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Jepson, W. L. 1909. Fl. Calif. vol. 1. 578 pp. Cunningham, Curtiss & Welch, Sant Francisco.
- Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Arb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
- Lawesson, J. I., H. Adsersen & P. Bentley. 1987. An updated and annotated check list of the vascular plants of the Galapagos Islands. Rep. Bot. Inst. Univ. Aarhus 16: 1–74.
- Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Cupressus macrocarpa.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cupressus macrocarpa.- Este artícul conté una traducció derivada de «Cupressus macrocarpa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.