Anar al contingut

Cyd Charisse

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cyd Charisse

Tula Ellice Finklea (Groc, Texas, 8 de març de 1922[1] - Los Àngeles, 17 de juny de 2008[2]), coneguda com Cyd Charisse, va ser una ballarina i actriu nortamericana, famosa per la seua participació com a ballarina en alguns dels musicalés més exitosos i populars d'Hollywood, com Cantant baix la pluja o Melodies de Broadway. Va deixar de ballar en películes a finals de la década de 1950, pero va continuar actuant en cine i televisió, i en 1991 va fer el seu debut en Broadway.[3] En els seus últims anys, va discutir l'història del musical d'Hollywood en documentals i va aparéixer en That's Entertainment! III en 1994. Va ser guardonada en la Medalla Nacional de les Arts i les Humanitats en 2006.

Biografia

[editar | editar còdic]

Primers anys

[editar | editar còdic]

Cyd Charisse va nàixer com Tula Ellice Finklea en Groc (Texas), filla de Lela (de fadrina Norwood) i Ernest Enos Finklea Sr., que era joyer.[4] El seu renom "Sid" ho va prendre del seu germà major Ernest I. Finklea Jr, que intentava dir "Sis".[5] Més vesprada va rebre la grafia de "Cyd" per Arthur Freed.[6]

Era una chiqueta malaltiça que va escomençar a prendre classes de ball als sis anys per a repondre forces despuix d'un atac de poliomielitis. Als 12, va estudiar ballet en Los Àngeles en Adolph Bolm i Bronislava Nijinska, i als 14, es va presentar a un oïment i posteriorment va ballar en el Ballet Russe de Mont-Carlo com "Felia Siderova"[7][8] i, més tart, "Maria Istomina". [8] Es va formar en l'Escola Professional d'Hollywood.[9] va aplegar a formar part del Ballet Rus de Sergei Diaghilev, en seudònim com Felia Sidorova i María Istomina.

Durant una gira europea, es va retrobar en Nico Charisse, un jove ballarí en el que havia estudiat durant un temps en Los Àngeles. Es varen casar en París en 1939 i varen tindre un fill, Nicky.[5]

Carrera

[editar | editar còdic]

Primeres películes

[editar | editar còdic]

Charisse va aparéixer sense acreditar en algunes películes com Escort Girl] (1941) i va estar en un curt per a Warner Bros, The Gai Parisian (1942).


L'esclat de la Segona Guerra Mundial va provocar la dissolució de la companyia de ballet, i quan Charisse va retornar a Los Àngeles, David Lichine li va oferir un paper de ballarina en Something to Shout About] (1943) de Gregory Ratoff en Columbia. Açò va atraure l'atenció del coreógraf Robert Alton -qui també havia descobert a Gene Kelly- i pronte es va unir a Freed Unit en Metro-Goldwyn-Mayer, a on es va convertir en la ballarina de ballet resident de MGM.[7] Posteriorment va decidir intentar treballar com a actriu en l'indústria cinematogràfica, i per a això va elegir canviar el seu nom a Cyd, a partir de l'apelatiu en el que la cridava el seu germà: Syd (de l'anglés sister).[6] Era una chiqueta malaltiça que va començar a prendre classes de ball als sis anys per a recuperar forces despuix d'un atac de polio. Als 12, va estudiar ballet en Los Àngeles en Adolph Bolm i Bronislava Nijinska, i als 14, va fer un oïment i posteriorment va ballar en el #Ballet Russes de Mont-Carlo com «Felia Siderova»[7][8] i despuix, «Maria Istomina».[8] Va ser educada en l'Escola Professional d'Hollywood.[10] Quan en 1939 (en 18 anys) es va casar en el seu professor de ball Nico Charisse, va decidir adoptar el seu llinage també en el nom professional.

En 1948 va tornar a casar-se en l'actor i cantant Tony Martin, en el que va mantindre xixanta anys de matrimoni, fins al seu decés (un récort en parelles d'Hollywood). Va tindre dos fills: Nick Charisse, del seu primer matrimoni, i Tony Martin Jr. del segon. La seua neboda és l'actriu Nana Visitor, i Liv Lindeland, Playmate de la revista Playboy en 1971, és la seua nora.

Va escriure una autobiografia conjunta en el seu marit, titulada The two of us (Nosatres dos), i en 2001 va entrar a formar part del Llibre Guinness dels Récorts en la categoria de «Cames més valioses», ya que en 1952 va firmar un segur per valor de 5 millons de dólarés per a protegir-les, superant aixina el récort de la seua antecessora, Betty Grable.

Carrera professional

[editar | editar còdic]

Charisse va actuar en varis duos en famosos ballarins com Fred Astaire o Gene Kelly. La seua obra inclou dos de les seqüències més aclamades de l'història dels musicalés: el ballet de «Broadway Melody» en Cantant baix la pluja i el «Girl Hunt Ballet» en Melodies de Broadway (The Band Wagon). La veu de Charisse era normalment doblada en les cançons de les seues películes, generalment per la cantant Índia Adams.

El seu debut en Hollywood va ser en Something to shout about (Alguna cosa per lo que cridar), de 1943, despuix de lo que va passar un temps fent menuts papers secundaris en películes com Mission To Moscow (1943), The Harvey Girls (1946), Ziegfeld Follies (1946), Festa (1947), junt a Esther Williams i Ricardo Montalbán, o En una illa en tu (1948).

En els anys 50 la seua carrera va donar un important gir quan va firmar un contracte en la Metro Goldwyn Mayer i va començar a tindre papers més importants en películas de diversos gèneros, encara que principalment musicalés. En eixa época va participar en Cantant baix la pluja, Melodies de Broadway, Brigadoon, Sempre fa bon temps o Silk Stockings. Passada l'época dorada dels musicals, les aparicions de Cyd Charisse en pantalla varen disminuir. En els anys 60 va gravar vàries películes, entre les que destaca Dos semanes en una atra ciutat i Something's Got to Give, a on compartia crèdits en Marilyn Monroe i Dean Martin. Esta va quedar inconclusa pel decés de Monroe. En 1967 es va retirar del cine, salve per esporàdiques aparicions en películes com Els Conquistadors de Atlantis, de ciència ficció.

Primers papers en MGM

[editar | editar còdic]

Charisse va fer algunes aparicions no acreditades en Missió a Moscou (1943) (com a ballarina de ballet) i en Thousands Cheer (1943). Va ser prestada per la Warner para In Our Clave (1944), interpretant a una ballarina.

Va ser ballarina en Ziegfeld Follies (produïda en 1944 i estrenada en 1946), ballant en Fred Astaire. Les crítiques varen ser positives i Charisse va obtindre el seu primer paper com a actriu de repartiment secundant a Judy Garland en la película de 1946 Les chiques Harvey.[11]

Li va seguir Three Wise Fools] (1946) i va ballar en Gower Champion "Smoke Gets in Your Eyes" en Till the Clouds Roll By (1946). També va tindre un paper secundari en el musical d'Esther Williams Festa'] (1947).

Fama creixent

[editar | editar còdic]

Charisse va tindre un segon paper en El ball inacabat (1947) junt a Margaret O'Brien, pero la película va ser un fracàs de taquilla.[12] Va tindre un bon paper secundari en En una illa en tu (1948) en Williams i va ballar en El bandit que besa (1948). Va tindre un paper secundari en Paraules i música (1948).

Charisse va tindre una atra oportunitat en una película de série "B", Tension (1950), a on va ocupar el tercer lloc, pero va ser una decepció en taquilla. Va aparéixer en quint lloc en la prestigiosa East Side, West Side (1949) i va ser contractada per Universal per a interpretar a la protagonista femenina de La marca del renegat (1951).

De regrés a MGM, Charisse va ser la protagonista de El salvage nort (1951) en Stewart Granger, que fon un gran èxit. Com Debbie Reynolds no tenia formació com a ballarina, Kelly va elegir a Charisse per a formar parella en el célebre ballet final "Melodia de Broadway" de Cantant baix la pluja (1952), que va ser reconegut poc despuix de la seua estrena com un dels millors musicals de tots els temps. Més recentment va aparéixer en vídeos musicals, per eixemple I Want To Be Your Property de Blue Mercedes o Alright de Janet Jackson; en este últim donava uns passos de ball. En 1990 va gravar un vídeo de fitness per a persones d'alvançada edat (ella tenia 69 anys en eixe moment), titulat Easy Energy Shape Up (que es pot traduir com Posada a punt de baixa intensitat, aproximadament). Ademés, va aparéixer en documentals que retraten la época dorada dels estudis d'Hollywood.

Estrellato

[editar | editar còdic]

Charisse va tindre un paper important en Capell (1953), aixina com el paper femení principal en The Band Wagon (1953), a on va ballar en Astaire en les aclamades rutines "Ballant en l'obscuritat" i "Chica caça ballet". Va dirigir Vincente Minnelli. La crítica Pauline Kael va dir que "quan la embadurnada Charisse envol a Astaire en les seues fenomenals cames, se li pot perdonar tot, inclús els seus tres minuts de ballet 'clàssic' i el fet de que lligga les seues llínees com si les haguera deprés fonèticament."[13] La película va ser un atre clàssic pero va perdre diners per a MGM.[12]


Charisse va tindre un cameo en Fàcil d'amar (1953) i després coprotagonizó en Kelly la película musical de temàtica escocesa Brigadoon (1954), dirigida per Minnelli. Va ser una decepció de taquilla. Va tornar a interpretar el paper principal femení (junt a Kelly) en el seu musical de MGM It's Always Fair Weather (1955), que va perdre diners.[14] Entremig va fer una aparició en Profunt en el meu cor (1954).

Charisse coprotagonizó junt a Donen Dailey Meet Em in Las Vegas (1956), que va obtindre 3,7 millons de dólars en taquilla, en uns costs de producció de 2,4 millons de dólars. Es va reunir de nou en Astaire en la versió cinematogràfica de Silk Stockings (1957), un remake musical de la película de 1939 Ninotchka, en Charisse assumint el paper de Greta Garbo. Astaire va rendir homenage a Charisse en la seua autobiografia, cridant-la "bella dinamita" i escrivint: "¡Eixa Cyd! Quan has ballat en ella et quedes ballant en ella. "[15][16] La película va tindre un bo acolliment, pero va supondre una pèrdua de diners per a MGM.[17]

En la seua autobiografia, Charisse reflexionava sobre la seua experiència en Astaire i Kelly:

Com una de les poques chiques que varen treballar en estos dos genis del ball, crec que puc fer una comparació sincera. En la meua opinió, Kelly és el coreógraf més inventivo dels dos. Astaire, en l'ajuda d'Hermes Pa, crea números fabulosos per a ell i la seua parella. Pero Kelly pot crear un número entero per a una atra persona... Cree, no obstant, que la coordinació de Astaire és millor que la de Kelly... el seu sentit del ritme és sorprenent. Kelly, per un atre costat, és el més fort dels dos. Quan t'alça, t'alça... En resum, diria que són els dos millors ballarins que han aparegut en la pantalla. Pero és com comparar pomes i taronges. Les dos són delicioses.[18]

Charisse va tindre un paper sério poc habitual en Party Girl (1958), a on interpretava a una corista que s'involucrava en gánsteres i un advocat corrupte, encara que incloïa dos rutines de ball. Va ser molt més rendable per a MGM que els seus musicals.[12]

Es va anar a Universal per a coprotagonizar junt a Roc Hudson Crepúscul per als deus (1958).

MGM volia a Charisse per al paper de Eve Kendall en North by Northwest (1959), pero Alfred Hitchcock volia a Eva Marie Saint.

Mort

[editar | editar còdic]

Charisse va ingressar en el Cedars-Sinai Medical Center en Los Àngeles, Califòrnia el 16 de juny de 2008 despuix d'haver sofrit, aparentment, un atac cardíac. Va morir en el matí següent a l'edat de 86 anys.

Filmografia selecta

[editar | editar còdic]
  • Els conquistadors de Atlantis, 1978

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Ronald Bergan. «Obituary: Cyd Charisse». The Guardian.
  2. ↑ «Cyd C. Martin». Social Security Death Index. New England Historic Genealogical Society.
  3. ↑ «Cyd Charisse – Broadway Cast & Staff | IBDB».
  4. ↑ Profile, The New York Claves; accessed November 4, 2014.
  5. ↑ 5,0 5,1 "Cyd Charisse mor en Los Àngeles als 86 anys";consultat l'11 d'abril de 2021.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Cyd Charisse Interview».
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Wollen, Peter (1992). Singin' in the Rain, London: British Film Institute, p. 42. ISBN 0- 85170-351-8.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Missiaen, Jean-Claude (1978). Cyd Charisse, du ballet classique à la comédie musicale, Paris: Henri Veyrier, p. 38. ISBN 2-85199-186-8.
  9. ↑ (1969) John Willis (ed.). Screen World (vol. 20), Crown Publishers, p. 221. ISBN 9780819603104.
  10. ↑ (1969) John Willis (Crown Publishers) (ed.). Screen World, p. 221. ISBN 9780819603104.
  11. ↑ Frank Miller. «Les chiques Harvey - Artículs». Turner Classic Movies.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «The Eddie Mannix Ledger».Margaret Herrick Library, Center for Motion Picture Study..
  13. ↑ Kael, Pauline (2011). google.com/books?aneu=w4LzeUZ03vQC&q=cyd+charisse+&pg=PA49 5001 Nits de cine, New York: Macmillan, p. 49. ISBN 978-1250033574.
  14. ↑ La veu de Charisse solia ser doblada en les seues aparicions en películes musicals, la majoria de les voltes per Índia Adams.
  15. ↑ Astaire, Fred (1959). Steps in Clave, London: Heinemann, p. 319. ISBN 0-241-11749-6.
  16. ↑ En un documental sobre el rodage de The Band Wagon (inclós en el llançament en DVD d'eixa película en 2006), Charisse cita l'homenage de Astaire com: "Quan balles en Cyd Charisse, t'han ballat a tu". Profile, Findarticles.com; consultat el 4 de novembre de 2014.
  17. ↑ H. Mark Glancy, 'MGM Film Grosses, 1924-28: The Eddie Mannix Ledger', Historical Journal of Film, Ràdio and Television, Vol 12 No. 2 1992 pp. 127-144 [140]
  18. ↑ Charisse, Cyd (1976). The Two of Us, New York: Mason/Charter. ISBN 0-88405-363-6.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cyd_Charisse&oldid=837296»