Daorson

Daorson (grec antic: Δαορσών) va ser la capital de la tribu iliria dels daorsi (grec antic: Δαόριζοι, Δαούρσιοι; llatí: Daorsei).[1] Els daorsi varen viure en la vall del riu Neretva entre el 300 i el 50 a. C. Varen entrar molt pronte en contacte en els comerciants grecs adquirint moltes facies de la civilisació grega, i el poble va adquirir cert grau d'helenizaació.[2][3][4][5][6] Les ruïnes de Daorson es troben en Ošanjići, prop de Stolac, Bòsnia i Hercegovina,[7][8][9][10]
Història
[editar | editar còdic]
Daorson es va construir al voltant d'una fortalea central o acrópolis, rodejada de murs ciclópeas fets d'enormes blocs de pedres,[11] —similars als de Micenas, en Grècia—. L'acrópolis hauria albergat tots els importants edificis administratius, públics i religiosos. El mur defensiu que s'estén de suroest a noreste tenia 65 metros de llarc, 4,2 metros d'ample i de 4,5 a 7,5 metros d'alt en portes i torres a abdós costats. Els daorsi usaven l'idioma i l'alfabet grecs i mantenien relacions comercials en els grecs.
S'han trobat restants de numeroses ánforas de vi, inclosos alguns fragments de ceràmica. El més valiós de les troballes és un caixco de bronze decorat en una série de figures mitològiques gregues, entre les que es troben Afrodita, Nike, Dioniso, Musa, Pegàs. L'inscripció que du és similar a la d'un caixco trobat en Macedònia del Nort. També s'han trobat els restants d'una escultura de granit de Cadmo i Harmonía. Esta peça inclou un relleu ilirio en tretze serps i cinc parells d'ales d'àguila. Un chicotet edifici albergava una ceca. En este edifici es varen descobrir 39 monedes diferents, la majoria (29), representaven al rei Ballaios, que va governar despuix de l'any 168 a. C. Nou de les monedes recuperades tenien una inscripció grega en l'image d'un barco. Els diners tenia una gran importància per als daorsi, ya que permetia a la tribu seguir sent independent i assegurar els seus vínculs comercials, culturals i de negocis en atres grups.[12][13]
En acabant de que els daorsi anaren atacats per la tribu dels delmatae,[14] es varen unir a Vis,[15] per a buscar la protecció del estat romà. Els daorsi varen abandonar a Caravantius i varen lluitar del costat dels romans, contribuint en la seua forta armada. Despuix de les guerres ilíricas, els romans varen concedir als daorsi immunitat.
Descripció del lloc
[editar | editar còdic]
Ošanjići consta de tres grups de pedres enllaçades entre sí, la disposició de les quals ve dictada per l'emplaçament del terreny.
La zona central està ocupada per un castre/fortalea o acrópolis dominant en la part inferior i al sur i suroest dels quals hi ha terrats en la cresta, mentres que a l'est, en el replanell de Banje, es troba la zona de l'acrópolis exterior dels barris residencials i comercials, principalment artesanals del assentament.
El castre es va construir sobre un assentament fortificado prehistòric que existia allí des de principis (XVII/XVI a. C.) fins a finals de l'Edat de Bronze tardana (IX/VIII a. C.). La data del saqueig de la ciutat de Daorson, que va posar fi als assentaments humans, pot determinar-se en prou exactitut com la mitat o la segona mitat de el I a partir dels detalls de les guerres mampreses pel pretor romà Publio Vatinio contra els delmatae. En les ruïnes de la ciutat de Daors mai es va produir un assentament permanent. Hi ha numeroses proves de la seua alvançada cultura i civilisació: falcava les seues pròpies monedes i produïa complexes hebillas artísticament decorades, hi ha grafits en fragments de vasijas de ceràmica i s'han trobat parts d'estàtues de pedra de figures humanes d'uns 2 m d'altura.
Una muralla megalítica, erigida seguint el traçat del terreny, s'ha datat en el IV, moment en el que provablement es varen construir les dos torres despuix de la construcció de la muralla. El restant de l'acrópolis és posterior, fins a el I. Un de les troballes més importants és un caixco en l'inscripció grega ΠΙИ, provablement el nom ilirio abreviat del propietari PINNES; sent provable la seua fabricació en el III
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ormerod, 1924, p. 184.
- ↑ (1987) The Art treasures of Bòsnia and Hercegovina, p. 28. «Solament al sur d'allí, en la conca del riu Neretva, havia arraïlat l'influència del helenisme, principalment entre els daorsi ilirios que ocupaven...».
- ↑ Grčki utjecaj na istočnoj obali Jadrana: zbornik radova sa znanstvenog skupa održanog 24. do 26. rujna 1998. godine o Splitu by Nenad Cambi,ISBN 9531631549,2002, pàgina 432, «i el sigle III a.C. quan algunes de les tribus indígenes es helenizaron per complet...»
- ↑ Institute of Archaeology bulletin by University of London. Institute of Archaeology - 1978, pàgina 21.
- ↑ Dalmatia: research in the Roman province 1970-2001: papers in honour of J. J. Wilkes by David Davison, Vincent L. Gaffney, Emilio Marin, 2006, pàgina 21, «ciutat totalment helenizada».
- ↑ Stipčević, 1977, p. 110. «En molts aspectes varen imitar l'estil de vida urbà grec, i alguns estudiosos es referixen a esta gradina d'Ošanić com una "ciutat completament helenizada" ( Z . Marić ), lo que òbviament és una exageració, encara que tinga certa justificació. En parlar de Dalmacia central, no es pot citar cap cas similar de helenización».
- ↑ «[1} Regional Programme on Cultural and Natural Heritage in South East Europe]» (en anglés).
- ↑ «Ljubljana Process: rehabilitating our common heritage» (en anglés).
- ↑ «CHAPTER 2 – HERITAGE POLICY IN BiH AND BENEFITS FROM THE LJUBLJANA PROCESS - Heritage for development in South-East Europe» (en anglés).
- ↑ Šašel Kos y Kos, 2013, p. "Ošanići".
- ↑ Brkljača, Seka (1996). Urbà bići Bosne i Hercegovine, p. page 27. «El seu nom era Daorson. Pertanyia a l'esfera iliria. Es conserven els seus 46 metros de l'antiga fortalea.»
- ↑ Wilkes 1992, p. 177 «Atres dos acunyament de pobles ilirios estan datades en el periodo posterior al 168 a.C. Les que duen la llegenda DAORSON en una galera en el revers varen ser produïdes pels Daorsi.»
- ↑ Dragićević, I. Daorsi coins and a contribution to the understanding of the circulation of coinage in Daorsi territory 2016, pp. 107-128
- ↑ I greci in Adriatico, p. 152. «Els Daorsi varen sofrir directament els atacs dels delmatae i varen ser, comprensiblemente, un dels primers pobles que varen abandonar al germanastre de Genthius, Caravantius, i varen buscar la protecció de l'estat romà posant les seues forces armades a disposició dels romans. Despuix de la guerra varen ser recompensats en la concessió de l'immunitat...».
- ↑ (1960) The magistrates of the Roman Republic, p. 446. «Cap d'una comissió enviada, despuix de rebre les queixes de Issa i els Daorsi, per a observar les condicions en Iliria i Dalmacia»..
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ormerod (1924). Piracy in the Ancient World, JHU Press.
- «Plaus: 197421 (Ošanići)». Pleiades (2013).
- (1977).«The Illyrians: History and Culture».Noyes Press.
- Wilkes, John J. (1992). The Illyrians, Oxford, United Kingdom: Blackwell Publishing. ISBN 0-631-19807-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Daorson» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.